Reformes del Bienni Reformista (1931-1933) a Espanya: resum

Resumen

El document resumeix les principals reformes del bienni d'esquerres (1931-1933) impulsades pel Govern de Manuel Azaña. Repassa les reformes agrària, militar i policial, l'autonomia regional i la reforma de l'ensenyament, i explica els objectius de modernització i igualació amb Europa que les van motivar.

Puntos clave

Les reformes foren impulsades pel Govern de Manuel Azaña, basat en l'aliança entre la burgesia republicana d'esquerres i l'obrerisme socialista.
La Llei de Reforma Agrària (1932) pretenia crear una classe mitjana rural, però la seva complexitat va decepcionar la pagesia i els grans propietaris s'hi van oposar.
La Llei de Retir de l'Oficialitat (1931) i la clausura de l'Acadèmia Militar de Saragossa formaven part de la reforma militar per assegurar l'obediència de l'exèrcit.
Catalunya es va convertir en govern autonòmic (la Generalitat) i es va establir la cooficialitat del català; també hi va haver canvis a Galícia i al País Basc.
La reforma de l'ensenyament incloïa la construcció d'escoles, la promoció de l'educació laica i la creació de biblioteques i iniciatives culturals.

Ponte a prueba

Reformes del Bienni Reformista (1931-33)

Les reformes del bienni d'esquerres foren impulsades pel Govern de Manuel Azaña, basat en l'aliança entre la burgesia republicana d'esquerres i l'obrerisme socialista. Els polítics volien modernitzar i igualar Espanya amb els països europeus més avançats.

Llei de Jurats Mixtos

En aquesta llei es concretà la Llei de Conreu forçós i l'establiment de vuit hores laborals màximes. L'Institut de la Reforma Agrària va aplicar la Llei de Reforma Agrària (1932) amb l'objectiu de crear una classe mitjana rural. Permetia prendre les terres sense haver de pagar les terres de la noblesa, però la seva complexitat legal i burocràtica va decepcionar la pagesia. Els grans propietaris agrícoles es varen oposar.

Reformes Militars i Policials

La República volia assegurar l'obediència de l'exèrcit i modernitzar la seva estructura. Es va promulgar la Llei de Retir de l'Oficialitat (1931) i es van realitzar altres canvis com la clausura de l'Acadèmia Militar Saragossa i les capitanies generals.

Autonomia i Reforma de l'Ensenyament

Els governants del 1931 van reformar el territori per permetre a les regions nacionalistes tenir una organització pròpia. Catalunya es va convertir en govern autonòmic (la Generalitat) i es va establir la cooficialitat del català. A Galícia i al País Basc també es van realitzar canvis en aquest sentit. Es van dedicar molts recursos a la reforma de l'ensenyament, amb la construcció d'escoles, la promoció de l'educació laica i la creació de biblioteques i altres iniciatives culturals.

Preguntas frecuentes

Qui va impulsar les reformes del bienni reformista?

Les reformes van ser impulsades pel Govern de Manuel Azaña, basat en l'aliança entre la burgesia republicana d'esquerres i l'obrerisme socialista.

Què pretenia la Llei de Reforma Agrària de 1932?

Pretenia crear una classe mitjana rural i permetia prendre les terres sense pagar les de la noblesa. Però la seva complexitat legal i burocràtica va decepcionar la pagesia.

Quina autonomia va obtenir Catalunya durant la República?

Catalunya es va convertir en govern autonòmic amb la Generalitat i es va establir la cooficialitat del català.