Què va ser el Contuberni de Munic?

Va ser una reunió del IV Congrés del Moviment Europeu celebrada a Munic el juny de 1962, on representants de l'oposició espanyola van acordar que la integració a Europa passava per la fi de la dictadura. El Partit Comunista no hi va participar.

Què va fer Comissions Obreres?

Comissions Obreres (CCOO) va néixer el 1964 com a moviment independent, democràtic i unitari. Combinava l'acció il·legal, com les vagues, amb la legal, a través d'enllaços sindicals del CNS.

Què va ser l'Assemblea de Catalunya?

Va ser una gran unió opositora celebrada el 1971 que va plantejar quatre objectius: llibertats públiques, amnistia, recuperació de l'Estatut de 1932 i coordinació amb altres pobles d'Espanya.

L'oposició al franquisme: grups, moviments i etapes

Resumen

El document explica com es va configurar l'oposició al règim de Franco a partir dels anys seixanta, amb la renovació generacional i fronts molt diversos. Repassa el Contuberni de Munic, el moviment estudiantil i obrer, els sectors catòlics, els partits clandestins i l'antifranquisme català fins a l'Assemblea de Catalunya de 1971.

Puntos clave

El TOP (Tribunal d'Ordre Públic), creat el 1963, va substituir els tribunals militars per jutjar delictes polítics.
El Contuberni de Munic (1962) va unir monàrquics, socialistes i conservadors en la idea que Espanya no podia entrar a la CEE sense democràcia.
El SDEUB es va crear clandestinament el 1966 a Sarrià, operant al marge del SEU oficial.
Comissions Obreres (CCOO) va néixer el 1964 com a moviment independent, democràtic i unitari.
ETA va ser fundada el 1959 i el Procés de Burgos (1970) va acabar amb penes de mort commutades per Franco.
L'Assemblea de Catalunya (1971) va reunir l'oposició amb quatre objectius: llibertats, amnistia, recuperació de l'Estatut de 1932 i coordinació amb altres pobles d'Espanya.

Ponte a prueba

L'oposició al règim de Franco

El règim davant la nova oposició

L'oposició que es va configurant contra el règim de Franco presenta noves característiques:

Renovació generacional.
Fronts opositors múltiples i d'ideologies molt diverses, fet que amplifica el seu ressò: sectors catòlics, estudiants universitaris, nous sindicats, etc.

El règim reacciona radicalitzant la seva repressió mitjançant la creació del TOP (Tribunal d'Ordre Públic) l'any 1963 per condemnar delictes polítics en substitució dels tribunals militars.

El "Contuberni Exterior"

Es refereix al IV Congrés del Moviment Europeu a Munic (juny de 1962). Va ser una reunió de representants de diferents nacions europees on va acudir una àmplia delegació espanyola de dins i fora del país (José María Gil-Robles, Salvador de Madariaga).

La reunió va evidenciar que la plena integració a Europa passava per la fi de la dictadura: CEE = democràcia a Espanya. Es va produir un acord entre monàrquics opositors (Joaquín Satrústegui), el PSOE (Rodolfo Llopis) i conservadors (Gil-Robles). El Partit Comunista no hi va participar. L'acord consistia en:

Europa sense Espanya és impossible.
L'Espanya de Franco no pot entrar a la CEE.
Cal pressionar des de l'exterior per a la democratització del país.

L'oposició interior: El moviment estudiantil

Les generacions joves, que no havien participat en la Guerra Civil, reivindicaven llibertats essencials com el dret d'associació i d'expressió, esperonades per l'exemple europeu (París, Maig del 68).

Un fet clau va ser la creació clandestina del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) l'any 1966 al convent dels Caputxins de Sarrià (la Caputxinada). Aquest sindicat operava al marge del SEU oficial. A partir de 1969, es va produir una radicalització política i d'enfrontament amb les autoritats.

L'oposició interior: El moviment obrer

Després de les vagues de miners a Astúries (1963), els vells sindicats (CNT i UGT) van ser substituïts per noves agrupacions. L'any 1964 neix Comissions Obreres (CCOO), un moviment independent, democràtic i unitari que combinava l'acció il·legal (vagues) amb la legal (enllaços sindicals del CNS).

L'oposició interior: Sectors catòlics

El Concili Vaticà II (1962-1965) va reforçar el compromís temporal dels catòlics. A Catalunya, l'Església va destacar pel seu posicionament crític:

L'Abat Aureli M. Escarré de Montserrat es va exiliar el 1963 per criticar el règim.
Manifestació de capellans a Barcelona contra les tortures (1966).

Oposició política clandestina

PCE i PSUC

Dirigit per Santiago Carrillo, el PCE va apostar per l'Eurocomunisme, acceptant el parlamentarisme i l'Estat liberal. El PSUC, vinculat al PCE, afegia la defensa dels drets nacionals de Catalunya. Altres grups com el FRAP van optar per l'acció violenta.

PSOE

Es dividia en dues línies: el PSOE interior (Nicolás Redondo, Alfonso Guerra, Raimon Obiols, Pasqual Maragall) i el PSOE exterior (Rodolfo Llopis), que proposava un govern provisional per preparar un referèndum.

CNT i Democratacristians

La CNT estava molt debilitada a l'exili (Federica Montseny). Els democratacristians (Gil-Robles, Miguel Maura) contemplaven una transició cap a una democràcia dirigida per Joan Carles.

La qüestió basca i el naixement d'ETA

L'any 1959 neix ETA (Euskadi Ta Askatasuna). El seu primer atemptat mortal va ser contra Melitón Manzanas (1968). La repressió va culminar en el Procés de Burgos (1970), on les penes de mort van ser commutades per Franco davant la pressió internacional.

La qüestió catalana

L'antifranquisme català es va reorganitzar amb fets com la campanya contra Luis de Galinsoga (1959) i els Fets del Palau (1960). Moments decisius:

Taula Rodona (1966): aplegava partits clandestins.
Assemblea de Catalunya (1971): gran unió opositora amb quatre objectius: llibertats públiques, amnistia, recuperació de l'Estatut de 1932 i coordinació amb altres pobles d'Espanya.