Recepció, Interpretació i Efectes dels Tractats Internacionals

Recepció i Jerarquia del Dret Internacional

Models de Recepció i Jerarquia

• Dualista (Anzilotti): El Dret Internacional (DI) i el Dret Intern (D Intern) són sistemes de formació de normes diferents (consens en DI i voluntat d'un sol estat en D Intern).
• Monista (Kelsen): Tot dret intern deriva de la validesa de la norma general (DI).

Obligacions dels Estats (Art. 27 CV)

Els estats estan obligats a introduir en el dret intern les modificacions necessàries per assegurar el compliment dels compromisos internacionals. Cap estat pot recórrer al dret intern per no modificar el DI.

Tipus de Recepció

• Recepció Tàcita o Automàtica: Recepció global del Dret Consuetudinari (DC) (Ex: Alemanya, sense acte de recepció).
• Recepció Parcial: Només certs aspectes tenen recepció automàtica (Ex: Llatinoamèrica).

Jerarquia Normativa

• Primacia del DI: Alemanya, Espanya.
• Primacia del Dret Intern: Regne Unit (la norma interna preval sobre el DI).
• Jerarquia Supralegal: Els tractats estan per sobre de les lleis internes (però no de la Constitució Espanyola, CE).
• Jerarquia Constitucional: Tractats amb el mateix valor que la CE.
• Jerarquia Legal: Tractats amb el mateix valor que les lleis internes.

Interpretació de les Normes Internacionals

Operació intel·lectual per determinar el contingut i l'àmbit de la norma.

Interpretació Segons el Resultat

• Restrictiva: Limita els efectes.
• Extensiva: Aplica a casos no previstos anteriorment.

Interpretació Segons el Mètode

• Literal: Anàlisi de les paraules.
• Històrica: Moment de l'elaboració.
• Sistemàtica: Té en compte la norma a interpretar i totes les relacionades.
• Teleològica: Finalitat de la norma.

Interpretació Segons l'Òrgan

• Autèntica: Realitzada per les parts contractants.
• Doctrinal: Individual o col·lectiva.
• Judicial: Tribunals Internacionals (TI) o interns.
• Diplomàtica: Ministres d'Afers Exteriors.

Criteris d'Interpretació

• Subjectiu: Intenció de les parts (treballs preparatoris).
• Teleològic: Prioritza l'objecte i la fi del tractat.
• Objectiu: El contingut del tractat expressa fidelment la voluntat de les parts.

Interpretació d'Actes Normatius d'Organitzacions Internacionals (OI)

Cal tenir en compte la intenció de l'òrgan, interpretar d'acord amb el tractat constitutiu. No hi ha revisió dels actes pel TIJ. S'aplica el criteri subjectiu, no la regla ex tunc.

Aplicació del Dret Internacional Públic (DIP) pels Òrgans Interns

Els òrgans jurisdiccionals es refereixen més als tractats, ja que són més accessibles i fàcils d'utilitzar. Les decisions dels tribunals interns tenen rellevància en els costums interns i poden ser utilitzades per la jurisprudència internacional.

Normes Self-Executing (d'Efecte Directe)

Estableixen una obligació clara, precisa i incondicional. No necessiten cap desenvolupament legislatiu o reglamentari. La norma internacional consuetudinària és self-executing.

Normes No Self-Executing

Necessiten l'adopció d'actes normatius interns per poder ser aplicades pels òrgans estatals.

Funcions de les Normes Self-Executing

1. Evitar que els tribunals interns les utilitzin per foradar els límits dels drets estatals.
2. Protegir els drets dels individus.
3. Legitimar la no aplicació del Dret Internacional.

Mecanismes d'Aplicació del DIP

L'aplicació del DIP és l'operació consistent a donar efecte a una regla de dret o a un tractat en un cas concret.

Diferència entre Dret Intern i Dret Internacional

• Dret Intern: Centralitzat. Té tribunals per fer-lo aplicar i poder exclusiu per utilitzar la força.
• Dret Internacional: Descentralitzat. No existeixen òrgans per executar sancions.

Mesures d'Observació (Promoure l'observança voluntària)

A) Tècniques de Seguiment

L'òrgan internacional recapta i recull informació relativa a l'aplicació del DIP pels subjectes de DIP i les seves obligacions.

• Registre: Notificació i inscripció.
• Presentació d'Informes: Obligació de presentar informació sobre les mesures adoptades.
• Observació Sistemàtica i Visites In Situ: Observació de fets i conductes.

B) Control Internacional

Conjunt de procediments i tècniques, establertes per tractats internacionals, per verificar el comportament dels subjectes de DI.

Mesures de Reacció (Compliment Forçós del DI)

• a) Autotutela com a Sancions: Excepcionals. Contramesures (persistiran mentre no hi hagi OI capaces d'assegurar el respecte al DI).
• b) Reacció Institucional: Integren mecanismes per garantir l'aplicació i manifestacions de cert grau d'institucionalització.

Efectes, Modificació i Extinció dels Tractats

Efectes de les Normes Internacionals

Principi Pacta Sunt Servanda

Principi General del Dret (PGD) que estableix que un tractat obliga les parts i s'ha de complir de bona fe. Una conseqüència d'aquest pacte és la primacia del DI sobre el dret intern.

Efectes Específics dels Tractats

1. Ratione Temporis: Les parts tenen llibertat per establir els efectes en el temps (inici o moment final de vigència). Regeix la norma d'irretroactivitat, excepte si les parts fan constar el contrari o el propi tractat ho diu.
2. Ratione Loci (Art. 29 CV): Un tractat serà obligatori a la totalitat del territori, llevat que hi hagi una intenció diferent o constància.
3. Ratione Materiae: Compatibilitat i incompatibilitat entre tractat anterior i posterior.
   • Limitació dels anteriors pels posteriors.
   • Incompatibilitat amb la Carta de les Nacions Unides.
   • Tractats successius on són part els mateixos estats: el tractat anterior s'aplica en la mesura que les seves disposicions siguin compatibles.
4. Ratione Personae: Un tractat no crea drets per a un tercer estat sense el seu consentiment. Si produeix obligacions, el tercer ha de consentir per escrit i les parts han de tenir la intenció de crear obligacions.

Normes amb Efectes Erga Omnes

Totes les normes de ius cogens (dret imperatiu).

Esmena i Modificació dels Tractats

Esmena (Modificacions formals de les clàusules)

• Tractat d'Esmena: Seguint l'Art. 39 de la Convenció de Viena (CV) de 1969.
• Esmena Simplificada: Una esmena adoptada no segueix cap decisió addicional de l'estat (el consentiment pot ser per silenci o no objecció).

L'Art. 39 estableix que un tractat pot ser esmenat per acord de les parts seguint el mecanisme de celebració del tractat. Hi ha una presumpció iuris tantum quan s'obliguen per un tractat després de l'entrada en vigor d'una esmena.

Modificació dels Tractats

Acord multilateral amb l'objectiu de modificar les seves relacions recíproques. L'esmena és extensible a totes les parts disposades a acceptar-la, mentre que la modificació restringeix el dret d'admissió i té un abast subjectivament limitat.

Es pot modificar un tractat si està previst a l'Art. 41.1 o no està prohibit, i sempre que la modificació no afecti cap disposició que sigui incompatible amb l'objecte o la fi del tractat.

Nul·litat, Terminació i Suspensió dels Tractats

La nul·litat, terminació o denúncia només es pot dur a terme en aplicació de les disposicions del propi tractat. S'exigeix la invocació de la causa observable i precisa.

Nul·litat (Ineficàcia)

La nul·litat implica la ineficàcia i la manca d'efectes jurídics. Parteix de la presumpció de validesa dels tractats.

Nul·litat Relativa (Pot ser convalidada)

• Violació del dret intern relatiu a la competència per celebrar tractats, que afecti normes de dret intern fonamentals.
• Violació del dret intern manifesta.
• Error sobre una situació base essencial del consentiment.

Nul·litat Absoluta (No pot ser convalidada)

• Consentiment obtingut per coacció, amenaces o força.

Terminació i Suspensió

La terminació es produeix per circumstàncies sobrevingudes (a partir de la data de la circumstància) i eximeix les parts de complir el tractat (a diferència de la nul·litat, que implica l'status quo ante).

Causes de Terminació

• Per la durada establerta.
• La denúncia (necessària sempre, excepte si hi ha acord de les parts).
• Per acord posterior exprés o acord implícit.

Causes de Suspensió

La suspensió es basa en allò establert al tractat o per causes alienes a la voluntat de les parts (causes extrínseques):

• Acord posterior exprés o implícit de les parts.
• Violació greu del tractat.
• Impossibilitat sobrevinguda.