Ramon Llull: Evast i Blanquerna, cròniques i obres clau

Argument d'Evast i Blanquerna

El protagonista de l'Llibre d'Evast e Blanquerna, novel·la escrita a Montpeller el 1283, és un heroi sense taca que té el do de triar sempre amb èxit la millor opció vital des de la perspectiva lul·liana. Als divuit anys abandona els pares, Evast i Aloma, i la proposta matrimonial de Natana, a la recerca de la perfecció espiritual de l'ermità. Hi arriba, però, al final d'un llarg periple en el curs del qual haurà fet de viatger, de monjo, d'abat, de bisbe i de summe pontífex. Al llarg de l'obra hi abunden les petites històries al·licionadores o morals que són el que els medievals anomenaven eximplis; aquests exemples, molt usats pels predicadors per embellir els sermons, servien per oferir una doctrina en imatge, de manera plàstica, amena i entenedora.

Eximplis

Els eximplis són relats breus i il·lustratius que es fan servir per exemplificar veritats morals o religioses. A les obres lul·lianes abunden aquests recursos pedagògics, que faciliten la comprensió i la memòria dels ensenyaments.

Personatges de l'obra

• Natana
• Blanquerna
• Evast
• Aloma

Meravelles

Narra la vida d'un jove que es diu Fèlix, que abandona casa seva per tal de recórrer el món. Durant el seu recorregut, Fèlix es meravella de tot el que veu. L'objectiu que Llull persegueix és que el protagonista admires la creació de Déu i aprengui, amb una sèrie d'exemples, les veritats de la fe cristiana.

Llibre de les bèsties

Argument

L'argument és ben senzill: la guineu, un cop elegida consellera del rei, el lleó, intentarà que aquest cometi tota classe d'abusos per tal de finalment usurpar-li el poder després d'eliminar tots els rivals. L'intent d'enderrocar el rei fracassarà, ja que l'elefant i el senglar faran que triomfi l'ordre establert.

Aquest apòleg

Aquest apòleg està basat en tres principis:

1. La defensa de l'organització jeràrquica de la societat feudal.
2. La condemna de les ambicions polítiques que puguin trencar l'ordre establert.
3. La necessitat que tot monarca sàpiga formar un equip de govern just i eficaç.

Llibre d'Amic e Amat

L'argument és que es tracta d'una obra mística que consta de 366 versicles molt breus; cadascun conté matèria suficient perquè un ermita pugui fer la seva meditació cada dia. Personatges: l'amic, que és l'home —de manera especial l'ermità—; l'amat, que és Déu creador; i l'amor, que és la força sovint personificada que els uneix. Té 366 versicles perquè es mediti un per cada dia de l'any, un versicle per dia.

Les quatre grans cròniques

La Crònica de Jaume I, o Llibre dels fets.

La Crònica de Bernat Desclot, o Llibre del rei en Pere i dels seus antecessors passats.

La Crònica de Ramon Muntaner. La seva Crònica narra els fets que va viure durant el regnat de cinc reis (de Jaume I fins a Alfons el Benigne) i té com a finalitat deixar constància dels serveis que va prestar a la corona i exalçar la grandesa de la nació catalana i dels reis. A més, és un testimoni molt valuós sobre l'expedició dels almogàvers. És la crònica que té més qualitat literària i va ser escrita per ser escoltada però no llegida. Hi abunden les hipèrboles, sempre per exalçar la pàtria i la seva gent.

La Crònica de Pere el Cerimoniós, editada per iniciativa de Pere IV, però no escrita per ell, explica alguns fets importants del seu regnat. Els objectius principals eren afermar la monarquia i donar-li prestigi, així com justificar la seva actuació com a rei. Tot i que la Crònica va ser escrita pels secretaris de la Cancelleria, s'hi nota la intervenció del monarca, principalment quan explica els seus records, les seves aspiracions, els seus sentiments i les seves reflexions.

Un cas excepcional i únic

És especialment excepcional i únic per dues raons: una, perquè Llull és el primer a Europa que usa una llengua romànica, el català, per redactar textos; i dues, perquè esdevé l'autèntic creador del català literari. La llengua catalana presenta per primera vegada una sintaxi rica, clara i plena de matisos, i un lèxic ampli i precís.

Dos grans objectius de Llull

Dues finalitats principals marquen l'obra i la tasca de Ramon Llull:

• La creació de l'Art: un sistema filosòfic molt personal que havia de servir per demostrar amb raons intel·ligibles tant les grans veritats de la fe cristiana.
• L'expansió del cristianisme i la formació moral: la formació moral de la població i l'extensió de la doctrina cristiana mitjançant l'educació i la predicació.