Teatre modernista català: característiques, tendències i influència europea

El complement directe

Per saber amb quins pronoms podem substituir el complement directe hem de distingir, també, entre CD determinats i CD indeterminats. A més, també hi ha CD neutres.

• a) Els CD determinats sempre són introduïts per un article, per un demostratiu o per un possessiu.
• b) Els CD indeterminats no duen articles, ni demostratius ni possessius. Però poden aparèixer precedits per quantificadors (com molt, poc, massa), per un article indefinit (un, una, uns, unes) o per un numeral (dos, tres, etc.).
• c) Els CD neutres són els pronoms això o allò, o bé una oració equivalent.

Característiques i tendències del teatre modernista

El teatre català va adoptar els trets més característics del teatre europeu del moment. Es poden resumir en quatre punts:

• 1. La representació d'obres en les quals s'utilitzen totes les arts.
• 2. La reproducció d'atmosferes que contribueixen a crear un ambient de misteri.
• 3. L'anàlisi dels personatges que s'oposen a les convencions de la societat burgesa.
• 4. L'ús en escena de tècniques més modernes, com la il·luminació o els efectes especials.

Aquestes característiques es van desenvolupar en el marc de dues grans tendències que també provenien d'Europa: el «teatre d'idees», anomenat també regeneracionista, i el teatre simbolista.

El teatre modernista

Els escriptors modernistes creien que el teatre era el gènere que difonia millor les idees del Modernisme, ja que s'apropava a l'art total. L'art total era aquell que unia diverses arts. En el teatre s'uneixen literatura, interpretació, escenografia, dansa o música. De fet, els escriptors modernistes donaven molta importància a la il·luminació, els efectes especials, la coreografia dels moviments... Aquest concepte provenia de Wagner, que volia traslladar la idea d'art total a les seves òperes.

La influència europea

Els catalans van seguir el mestratge dels dramaturgs europeus més destacats. Buscaven un teatre semblant al de París: modern i trencador. Els autors estrangers eren una font d'inspiració per regenerar l'escena catalana i eixamplar els horitzons regionals en què es trobava immersa.

Així doncs, els modernistes catalans es van fixar en les obres del belga Maurice Maeterlinck, l'escriptor alemany Gerhart Hauptmann i, sobretot, el noruec Henrik Ibsen. Va ser així que, a poc a poc, el model de teatre romàntic es va substituir a Catalunya per un altre que provenia del nord d'Europa, gràcies a autors com Joan Puig i Ferreter, Josep Pous i Pagès, Ignasi Iglésias, Adrià Gual i Rusiñol.

Malgrat tot, el públic del moment encara era molt conservador i l'alta burgesia no estava acostumada a aquesta mena de propostes.