Ramon Llull: El Creador de la Prosa Literària Catalana

Ramon Llull: Vida i Obra

Primers Anys i Conversió

Ramon Llull (Mallorca, 1232 - 1316) fou el primer escriptor a fer ús d'una llengua romànica, el català, per tractar sobre temes cultes, fins aleshores reservats al llatí: filosofia, teologia, pedagogia, etc. Va néixer a Mallorca, fill d'una noble família de Barcelona que va arribar a l'illa després de la conquesta de Jaume I cap al 1229. Fou educat com a cavaller. Durant la joventut va tenir una vida cortesana, es va casar amb Blanca Picany i va tenir dos fills. Va experimentar una conversió al cristianisme, la qual cosa el va impulsar a desprendre's dels seus béns, a abandonar la família i a començar una vida religiosa.

Objectius i Formació

Tres idees van guiar el seu treball insaciable:

• La tasca missionera i la conversió dels infidels.
• La composició de llibres doctrinals que divulguessin la fe cristiana i que fossin una arma contra els arguments dels infidels.
• La sol·licitud a papes i reis de la fundació d'escoles i monestirs per a la formació de futurs missioners.

Va dedicar nou anys a la seva formació i es va retirar al puig de Randa, on va viure com a ermità. Allà va iniciar la construcció del seu sistema filosòfic i va desenvolupar el llibre Art abreujada d'atrobar la veritat. Anys més tard, va viatjar incansablement per difondre la seva "filosofia" als cristians i fins i tot als musulmans. Es va dedicar a l'escriptura tant en català com en llatí o en àrab.

Llegat Literari

Va morir a Mallorca el 1316. La importància de la seva obra rau tant en la quantitat (gairebé 300 obres) com en la varietat literària i en ser el primer escriptor a utilitzar el català com a llengua de cultura, essent considerat el creador de la prosa literària catalana. La intenció de les seves obres és doctrinal i propagandista. Pretenia conjuminar la fe amb la raó, fet que sovint no va agradar a les autoritats eclesiàstiques.

Obra Filosòfica

L'arbre de ciència: Exposa de forma clara, convincent i organitzada tot el saber humà per a demostrar racionalment la superioritat del cristianisme.

Obra Narrativa

Mostra l'ideal de la vida cristiana en els diferents estats de l'home, el més recomanable és l'ermità. (Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blanquerna son fill). Té intenció didàctica envers les noves capes socials burgeses (Fèlix).

Obra Mística

Meditació i diàleg amb Déu. Prosa plena de metàfores, al·legories, símbols i imatges poètiques (Llibre d'Amic e Amat).

Obra Poètica

Expressa les experiències i conviccions de la seva fe. Influències de la poesia provençal i àrab (Lo concili).

Cròniques Medievals

Les obres en prosa de tema històric més rellevants són les quatre grans cròniques de les gestes dels reis de la Corona d'Aragó. Van ser escrites durant els segles XIII i XIV, època en què va tenir lloc l'expansió territorial cap a Mallorca, València i altres punts de la Mediterrània. És un gènere informatiu que explica els fets reals, amb predomini de l'objectivitat. En les nostres cròniques es barregen alguns elements llegendaris conservats per la tradició oral de la cavalleria, obrint les portes a les interpretacions mítiques i a la subjectivitat. En les dues cròniques escrites per Jaume I i Pere el Cerimoniós s'observa la intenció de justificar la política duta a terme pels mateixos reis.

Característiques Comunes

Malgrat el llarg període temporal en què van ser escrites (segles XIII i XIV), totes tenen quatre característiques en comú:

1. Hi trobem elements de ficció, procedents de la literatura cavalleresca, que s'afegeixen a la història; llevat de la de Pere el Cerimoniós, les altres incorporen fets llegendaris externs de la literatura.
2. El patriotisme és molt present en les cròniques, tant l'exaltació de l'esperit de la nació com la justícia de la política dels reis.
3. El sentiment religiós impregna el discurs de les cròniques: el providencialisme, la fe en la providència divina, la creença que les decisions del rei responen a la voluntat de Déu i que l'ajuda divina és el millor remei davant qualsevol problema o enemic.
4. Les cròniques medievals tenen intenció didàctica i moralitzadora.