La Prosa Literària Catalana: Del Segle XIV al XV
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,52 KB
La prosa religiosa: l'ideal de la cristiandat
Al segle XIV, l'ideal de la cristiandat es reflecteix en una escriptura moral amb un objectiu bàsic: commoure i convèncer el públic.
Vicent Ferrer: la prosa oratòria
El valencià Vicent Ferrer és la figura més representativa de la prosa oratòria. L'autor dels Sermons va ser un predicador incansable. L'any 1398, estant malalt, va tenir una aparició de sant Francesc que, segons ell mateix, el va curar. A partir d'aquell moment, va començar la seua impetuosa tasca evangelitzadora.
Els seus sermons s'han conservat gràcies als reportadors, uns personatges que el seguien i transcrivien taquigràficament les seues paraules. La seua obra és una de les més extenses de la literatura catalana.
Isabel de Villena i la Vita Christi
Isabel de Villena era filla de l'escriptor castellà Enric de Villena. La seua obra, Vita Christi, presenta la vida de Jesucrist amb la peculiaritat que la narra a través de les dones que l'envoltaren.
La prosa cavalleresca
La matèria de Bretanya
Al darrer terç del segle XII, ja es coneixien a Catalunya les narracions novel·lesques amb les seues grans figures, com els cavallers de la Taula Rodona.
L'evolució de la novel·la
A finals del segle XIV i principis del XV, apareixen una sèrie d'obres narratives que són les primeres manifestacions del que anomenem novel·la. Les obres basades en llegendes donaran pas als llibres de cavalleria.
- Curial e Güelfa: Obra anònima dividida en tres llibres que narren l'ascensió social d'un jove de família humil.
- Tirant lo Blanc: Considerada una de les grans novel·les cavalleresques del segle XV. Va ser escrita per Joan Martorell, fent ús del realisme. Martorell inicia d'aquesta manera uns dels procediments que caracteritzaran tota la història de la novel·la després del Renaixement.
La prosa humanística
L'exponent més clar de l'humanisme a les nostres terres ve donat per l'ús del llatí.
- Traduccions: Un frare dominicà va traduir molts textos llatins al català. La seua contribució és fonamental, destacant les versions del De Providentia de Sèneca i de l'Àfrica de Petrarca.
- Bernat Metge: Va ser l'humanista més complet del segle XIV i l'introductor a la Península del vessant humanista de Petrarca i de Boccaccio.