Quim Monzó: Anàlisi de la Narrativa Curta i el seu Reflex Social
Otras lenguas extranjeras2,89 KB
La narrativa curta de Quim Monzó: reflex de la societat contemporània
Quim Monzó va néixer a Barcelona el 1952. Tant la seva primera novel·la, L’udol del griso al caire de les clavegueres (1976), com Self Service (1977), ja apuntaven les característiques del seu món:
- L'esperit crític
- L'univers ciutadà
- L'atracció per petites històries fragmentades de personatges anònims
- La poetització de mites de la societat de consum
Però Monzó va abandonar aviat els plantejaments experimentalistes d'aquestes primeres obres i va apostar per una narrativa més directa i propera al lector.
L'evolució cap al conte: estil i temàtica
El seu primer recull de contes, Uf, va dir ell, mostra una evolució cap a la màxima elisió d'elements superflus. Els seus contes es basen en una idea inicial i única, sovint amb una sorpresa final, que produeix:
- Un gag, una situació còmica, irreverent i absurda (en els primers llibres)
- Una perspectiva més realista i càustica (en els darrers)
Els motius centrals de la narrativa de Monzó van des de la solitud existencial fins a la reflexió irònica sobre l'escriptura.
Obres clau i els seus temes
Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Mauri (1980)
Aquest llibre encara té una certa atmosfera onírica, amb temes com:
- El doble
- La rebel·lió dels objectes
- El trencament de la barrera entre la ficció i la realitat
L'illa de Maians (1985)
En aquesta obra predomina la reflexió sobre el llenguatge i l'acte de l'escriptura, així com la denúncia de les vanitats del món literari.
El perquè de tot plegat (1993)
Des d'aquest recull, els seus contes tendeixen a agrupar-se al voltant de dos pols temàtics:
- L'alienació de la vida en parella: Actituds i discursos sobre les relacions amoroses a la nostra època i les formes de vida urbana de finals dels setanta i inicis dels vuitanta.
- La reescriptura en clau irònica o la deformació d'episodis literaris ben coneguts: Com La metamorfosi kafkiana, on és l'insecte qui es converteix en home.
Mil cretins (2007)
L'últim llibre de contes publicat constitueix una reflexió amarga sobre la vellesa, la decadència física i el pas del temps.
Monzó periodista i la metaficció
També, a través dels recursos de la crònica i el reportatge, la paròdia, la ironia i la reducció a l'absurd, la literatura periodística de Monzó proporciona un testimoni insubstituïble del seu temps. La temàtica central de la seva literatura són els tòpics i les mentides que envolten tots els aspectes de la vida quotidiana. Escriu metaficció: ficció sobre la ficció. No es limita a contar històries, sinó que les interroga i les analitza.