La prosa moralitzadora del segle XIV: Eiximenis, Ferrer i Turmeda

La prosa moralitzadora del segle XIV

Els escriptors de la fe cristiana produïren reculls de proverbis i exemples; relats de miracles i fets meravellosos tractaven d'influir en la conducta moral de les persones d'acord amb els criteris de l'Església.

Francesc Eiximenis

Fou un frare franciscà nascut a Girona, d'una família burgesa. Viatjà i estudià a les universitats europees més prestigioses. La seva obra extensa tingué una gran popularitat:

• Lo Crestià: és un recull de textos que pretenen orientar la conducta dels cristians. És una exposició de la doctrina cristiana en relació amb els problemes que ha d'afrontar l'home medieval. El seu estil és clar i planer.

Vicent Ferrer

Fou un frare dominicà nascut a València que agafà fama per la seva tasca predicadora per terres d'Espanya, França, Suïssa i Itàlia. Com a mestre en teologia, fou conseller de reis i papes i intervingué en els principals esdeveniments religiosos i polítics de l'època (el Cisma d'Occident i el Compromís de Casp).

Fou un gran orador que captivava l'atenció dels oïdors amb els sermons que predicava arreu d'Europa. Tot i que ell no va escriure res, se'n conserven 280 sermons. La seva estructura era: introducció, enunciació del tema i final.

L'escenificació del seu discurs era molt personal i feia servir recursos teatrals; a vegades escenificava textos bíblics i recorria a la tradició dels exemples. El seu llenguatge era molt viu, amb expressions col·loquials, alteracions sintàctiques pròpies de la llengua oral i, a vegades, llatinismes.

L'obra d'Anselm Turmeda

Fou un frare mallorquí de l'orde franciscà que estudià a Bolonya i París. Als 35 anys es renegà de la fe cristiana i es convertí a l'islam.

• En prosa: la seva obra principal és la Disputa de l'ase contra frare Anselm, inspirada en un apòleg àrab on planteja la discussió entre ell mateix i un ase sobre la superioritat de l'home davant els animals. Fa servir un to irònic i diverses històries anticlericals.
• En vers: escrigué El llibre dels bons amonestaments, on recull bons consells que fan una crítica mordaç a l'estament clerical.