El Fènix de Josep Carner: Anàlisi i Significat del Poema

El Fènix

La gent antiga d’Egipte
em creia l’ocell més bell,
el que mai no moriria,
el sol mateix, fet ocell.

Qui sap la gent m’invocava
en un temple tot daurat;
ells deien: –Si mor un dia,
tornarà ressuscitat–.

Mai ningú pogué sotjar-me
ni topar-me en un cantó;
i és que s’havia fet córrer
que era existent, i no en sóc.

Ara m’esmenta un poeta
quan ja no es parla de mi.
Potser jo, si us el creguéssiu,
arribaria a existir.

De Bestiari (1964)

Introducció a l'obra

“El Fènix” és un poema de Josep Carner, un dels grans poetes de la literatura catalana, la poesia del qual és un model per raons lingüístiques (neologismes, arcaismes, dialectalismes) i estilístiques (artifici, perfecció formal).

Aquest poema forma part del recull Bestiari, escrit el 1964, durant l’exili de Carner fora d’Espanya a causa de la dictadura franquista. Aquest llibre és un recull de poemes dedicats a animals, ordenats alfabèticament des de les abelles fins a la zebra. Els animals esdevenen un pretext per a la reflexió sobre els comportaments humans.

Anàlisi mètrica i temàtica

Quant a la mètrica, els versos són d’art menor, concretament heptasíl·labs, disposats en quatre quartetes. Quant a la rima, els versos parells rimen amb rima consonant i masculina, i els versos senars són blancs.

El tema general del poema és el ressorgiment de Catalunya, concretament la llengua i la literatura catalanes, en el context de la dictadura franquista (moment en què el català estava perseguit). Per explicar això, utilitza la metàfora del fènix, criatura mitològica que ressorgeix de les seves pròpies cendres, que és presentat com el “jo poètic” d’aquest poema.