Corrents Estètics del Modernisme: Parnassianisme, Simbolisme i Decadentisme

Corrents Estètics del Parnassianisme

Parnassianisme: Corrent poètica caracteritzada per la mètrica clàssica (reivindicació del sonet), un estil retòric i decoratiu, i la recreació d'ambients elegants i luxosos. S'adhereix al principi de l'art per l'art.

Simbolisme

Cerca la realitat amagada de tot allò que s'observa. (Exemples: Arbre = Vida; Nit = Mort).

Prerafaelisme

Aquest corrent pictòric cerca la bellesa en un món idealitzat. Pren com a model els poetes i els cavallers medievals. Així mateix, la dona a qui s'adreça és o bé una dona pura, virginal i innocent, o bé una dama sense pietat.

Decadentisme

Creuen que la civilització ha arribat al final i que s'inicia un període decadent. Això provoca gust per la cort, cerquen la bellesa absoluta i tenen gust pel contrast.

Vitalisme

És una reacció contra el positivisme i insisteix en la importància de la vida humana per sobre les lleis de les ciències experimentals. Es basa en la idea del superhome, capaç de tot amb lluita.

Tots aquests corrents tenen en comú l'intent de fugir del materialisme de la societat posterior a la Revolució Industrial i una actitud d'insatisfacció que els va portar cap a una posició esteticista i decadentista.

Poesia Modernista

Temes tractats:

• Mort i misteri.
• Paisatge com a estat d'ànima.
• La natura.
• Dolor individual i col·lectiu.
• Temes patriòtics o nacionalistes.
• Reflexions dels poetes a partir de símbols.

La Prosa Modernista (1900-1912)

Durant aquest període, el modernisme es va caracteritzar pel triomf de la narrativa. Es va crear una novel·la que reproduïa les tensions entre l'individu i la societat.

Característiques de la Prosa

1. L'heroi enfrontat al medi social: Marginat, incomprès i solitari. Hi trobem la influència de Nietzsche i Ibsen. L'heroi modernista lluita contra l'adversitat per autorealitzar-se i transformar la societat.
2. Visió subjectiva: El narrador dona una visió subjectiva dels conflictes que viuen els personatges.
3. Descripció i estil: La descripció de personatges, ambients i situacions és subjectiva i està condicionada a l'estat anímic dels personatges. S'utilitza una adjectivació molt rica, personificacions, antítesis i l'estil indirecte lliure.
4. El simbolisme: Són freqüents els elements simbòlics com noms de personatges, objectes o elements del paisatge. Mitjançant la personificació dels elements inanimats, aquests poden cobrar vida i influir en l'acció.
5. Estil: Es busca un estil més pur i refinat, un llenguatge cuidat en les narracions.

Novel·la Rural

Són narracions ambientades en un món rural que presenten una visió negativa de la natura, la qual destrueix l'individu. És una natura enfocada d'una forma negra, pessimista, totalment diferent de la visió romàntica on el món rural era vist com un lloc idíl·lic. El personatge rural és també presentat com un ésser primitiu degradat amb baixos instints, culturals i, en conjunt, amb moltes diferències morals. (Exemples: Els sots ferestecs, Casellas; La vida i la mort d’en Jordi Fraginals, Pous).

Novel·la Costumista

Els costums són vistos en el modernisme com un impediment a la realització espiritual de l'individu, a la llibertat individual i al progrés. L'autobiografisme hi sembla reflectit, ja que els modernistes expressen la revolta contra les classes per alliberar la societat. (Exemple: L'auca del senyor Esteve, Santiago Rusiñol).

Novel·la Decadentista

Analitza els conflictes interiors de personatges que desitgen autorealitzar-se. El culte a la bellesa i l'intent frustrat de creació d'un paradís i trobar la pau són centrals. Antítesis, suggestió, impressionisme i elements simbòlics tenen especial importància.