Propietats de Substàncies Covalents i Compostos Iònics

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Química

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,05 KB

Propietats de les Substàncies Covalents i Iòniques

No totes les substàncies tenen les mateixes propietats.

Les dividim en substàncies moleculars i substàncies atòmiques.

Substàncies Moleculars

  • Unides per forces intermoleculars febles.
  • Hi ha substàncies apolars (H2) i polars (HCl).
  • Punts de fusió i ebullició baixos. La majoria són gasoses (O2, N2) i les que tenen forces intermoleculars més intenses són líquides (I2, glucosa, naftalè).
  • Toves i amb baixa resistència mecànica.
  • Mals conductors de calor i electricitat (no tenen electrons lliures).
  • Les apolars o poc polars són insolubles en aigua, solubles en èter, benzè o CCl4.

Substàncies Covalents Atòmiques (o Cristalls Atòmics o Cristalls Covalents)

  • Enllaços molt forts formant una xarxa 3D.
  • Punts de fusió molt elevats (diamant >3800ºC).
  • Molt dures.
  • No condueixen calor ni corrent elèctric (excepte el grafit).
  • Més importants: SiO2, diamant i grafit.
  • SiO2: xarxa de tetraedres molt forta.
  • En canvi, CO2: molècules individuals unides per forces intermoleculars febles!

Xarxes Cristal·lines Iòniques

Els compostos iònics en realitat estan formats per agrupacions geomètriques regulars d'ions, que es mantenen en posicions fixes per forces electrostàtiques: xarxes cristal·lines iòniques o cristalls iònics.

KCl, LiF, CaF2: fórmules empíriques. Realment seria: (K+ Cl-)n

Les unions entre àtoms donen una estructura compacta amb una certa E: energia reticular.

Com més fortes les unions, més forta l’Energia reticular.

Propietats dels Compostos Iònics

  • Ordenació cristal·lina i forta atracció electrostàtica entre ions.
  • Majoria sòlids a temperatura ambient.
  • Característiques bastant ben definides:
  • Punts de fusió i ebullició alts, perquè cal molta E per trencar l'enllaç entre ions.
  • Conductivitat elèctrica només en dissolució o estat líquid.
  • Molt durs (resistència a ser ratllats).

Ex. NaCl Pf= 800ºC i Peb= 1442ºC i KI Pf=723 i 1330ºC

  • Són fràgils (un cop distorsiona l'empaquetament del cristall > lliscament d'ions > repulsions).
  • Solubles en dissolvents polars (aigua, NH3):
  • Compost iònic en aigua à interacció d'ions i dipols orientats del dissolvent.
  • Si la interacció és prou forta, cada ió queda envoltat de molècules de dissolvent (solvatació) à el compost iònic es dissol.
  • Es trenquen enllaços i se’n tornen a formar amb l’aigua.
  • Com que la formació d’un enllaç ha de portar a més estabilitat, perquè la substància iònica es dissolgui en dissolvent polar, cal que:
  • E alliberada en la solvatació d'ions (E solvatació) >> E necessària per trencar la xarxa cristal·lina (E reticular).