Nomenclatura de Química Orgànica: Regles i Prioritats

Normes per a la Nomenclatura de Química Orgànica

1. S'ha de triar la funció principal a partir de l'ordre de prioritat de la taula que figura més avall. Aquesta funció decidirà l'acabament del nom de la cadena principal.
2. S'ha de triar la cadena principal aplicant les següents normes, en l'ordre en què figuren a la llista, fins a trobar-ne una que decideixi, en cas de dues o més cadenes iguals:
   • a) Aquella que conté el grup principal (*).
   • b) Aquella que té més grups principals.
   • c) Aquella més insaturada (amb més dobles i triples enllaços en conjunt).
   • d) Aquella més llarga.
   • e) Aquella que té més dobles enllaços.
   • f) La que presenti els localitzadors més baixos i en l'ordre de prioritat que s'indica per:
     1. Grups principals.
     2. Enllaços múltiples en conjunt.
     3. Dobles enllaços.
   • g) La que tingui el major nombre possible de substituents i, en cas d'igualtat, la que els assigni els números més baixos.
3. S'ha de numerar la cadena principal des d'un extrem i assignant els números més baixos, en ordre d'importància, a:
   • a) Al(s) grup(s) principal(s).
   • b) Als dobles i triples enllaços en conjunt. En cas d'igualtat, als dobles enllaços.
   • c) Als substituents; en igualtat de condicions tenen preferència segons l'ordre alfabètic.
4. Es forma el nom començant pels substituents en ordre alfabètic o de complexitat; a continuació, la cadena principal acabada amb la terminació del grup principal.

(*) Pot passar que la funció principal no s’inclogui dins la cadena principal (en els àcids i derivats, amides, nitrils i aldehids), quan el seu carboni estigui unit a un cicle o quan hi hagi tres o més repeticions de la funció principal en un mateix compost. (torna)

Resum de Preferències dels Grups Funcionals

A la següent taula hi trobareu els principals grups funcionals, ordenats segons l'ordre de preferència, i també els prefixos o sufixos amb què s'han d'anomenar. Qualsevol grup serà preferent respecte a tots aquells que estiguin més avall a la taula. Si un compost no presenta cap d'aquests grups funcionals, s'haurà d'anomenar amb les normes dels hidrocarburs, com un substituent més. Per a més informació, aneu a l'apartat corresponent a cada tipus de compost.

(**) Els grups funcionals que no surten al resum s'anomenen sempre com a substituents, simplement ordenant-los per ordre alfabètic (tenen la mateixa importància que els radicals hidrocarbonats). (torna)

(***) Els noms d'aquesta columna, i els seus equivalents de la darrera, inclouen l'àtom de carboni del grup funcional corresponent; per això, aquest carboni no s'ha de comptabilitzar dins la cadena principal. (torna)