Processos Geològics: Meteorització, Carst i Moviments de Vessant

Processos Geològics: El Dinamisme de la Terra

El dinamisme de la part superficial del planeta es concreta en un seguit de transformacions entre els objectes geològics. En funció de l’energia que els genera i dels canvis que produeixen, els processos geològics es poden classificar en interns o externs.

Meteorització: Descomposició de Roques i Minerals

La meteorització és el procés de descomposició de les roques i dels minerals a causa del seu contacte amb l’atmosfera. Es produeix in situ.

Tipus de Meteorització

• Meteorització Mecànica: Provoca el trencament físic de la roca sense alterar la seva composició química. Inclou:
  • Descompressió: El relleu, per l'erosió, pateix l'aflorament de les roques més profundes i una disminució de la pressió litostàtica, la qual cosa provoca l'aparició de fractures. Ex: granit.
  • Gelivació o Gelifracció: L'aigua, quan es congela, augmenta el volum, queda atrapada a les fissures i actua com a falca, produint el seu eixamplament i fractura.
  • Termoclasticitat: Els canvis de temperatura provoquen contraccions i dilatacions que poden inestabilitzar els components de la roca i provocar el trencament.
  • Haloclasticitat: (Esmentada en la llista original, sense definició).
  • Contracció o Dilatació: (Esmentada en la llista original, sense definició específica més enllà de la termoclasticitat).
  • Éssers Vius (Bioclasticitat): El creixement de les arrels a les fissures de les roques té un efecte de falca semblant al que fa el gel.
• Meteorització Química: Provoca l'alteració de la composició química de la roca. Inclou:
  • Hidròlisi: Trencament d'enllaços per efecte dels ions en què es descompon l'aigua. Ex: el granit origina sauló.
  • Descarbonatació: (Esmentada en la llista original, sense definició).
  • Hidratació: Absorció d'aigua a les xarxes cristal·lines sense reacció química ni canvi d'ions que origini nous minerals. Ex: Montmorillonita + H₂O → Montmorillonita hidratada.
  • Oxidació: Reacció de l'oxigen dissolt en l'aigua amb ions bivalents d'elements com el ferro i el manganès. Els òxids que es produeixen són insolubles i queden retinguts en els minerals que s'han format per altres processos de meteorització, els quals d'aquesta forma queden tenyits de color ocre vermellós.
  • Dissolució: Afecta les roques salines formades per clorurs (halita, silvina i carnal·lita) i sulfats (guix). La seva dissolució dona origen a un paisatge càrstic.

Carbonatació i Fenòmens Càrstics

De forma natural, el diòxid de carboni atmosfèric es combina amb l'aigua i dona àcid carbònic. Per aquest motiu, en la natura l'aigua sempre és lleugerament àcida.

CO₂ + H₂O → H₂CO₃

L'àcid carbònic es combina amb els carbonats, insolubles en aigua pura, i dona bicarbonats solubles.

H₂CO₃ + CaCO₃ → Ca(CO₃H)₂

El resultat d'aquest procés de dissolució és la formació del paisatge càrstic.

El Carst: Formes de Dissolució en Massissos Calcaris

El carst és el conjunt de formes produïdes per processos de dissolució externa o interna en els massissos calcaris.

Formes Exocàrstiques (Superficials)

• Rasclers: Conjunt d'estries de dissolució.
• Dolina: Depressions circulars per dissolució o enfonsament del sostre de cavernes subterrànies.
• Toves: Són concrecions calcàries formades per la precipitació de carbonat de calci sobre la vegetació aquàtica en llacs i aiguamolls.
• Travertins.

Formes Endocàrstiques (Subterrànies)

• Avenc: On circula l'aigua verticalment.
• Galeries: Moviment de l'aigua horitzontalment.
• Coves: Quan tenim un fons sec.
• Estalagmites i Estalactites.

Fenòmens de Vessant: Moviments de Massa per Gravetat

Com a conseqüència de la gravetat, els fenòmens de vessant es veuen afavorits quan els pendents augmenten i l'aigua facilita la seva aparició, especialment quan els materials afectats són detrítics fins: argiles, llims i margues.

Tipus de Fenòmens de Vessant

• Caigudes: Despreniments de blocs amb un recorregut com a mínim parcial. El soscavament lateral originat per un torrent o riu provoca despreniments.
• Lliscaments: Són moviments de masses o blocs a través d'una o diverses superfícies de lliscament, que poden ser estructurals o no. Els lliscaments poden ser:
  • Rotacionals: Quan la superfície és còncava i provoca un moviment giratori de massa.
  • Translacionals: Quan el moviment té lloc a favor de les superfícies més o menys planes.
• Moviments de Massa (Fluïdals): Són moviments fluïdals de materials que es comporten plàsticament com a conseqüència de la seva alta hidratació. Poden ser:
  • Reptació: Moviment gravitacional del sòl vessant avall com a conseqüència de l'inflament o desinflament per l'acció de pluges i períodes secs.
  • Solifluxió: És un procés en el qual participen el flux i la reptació sobre els sòls saturats d'aigua, freqüents a les zones periglacials. Són petits fluxos viscosos.
  • Colades de fang: Demanen una gran quantitat d'aigua que saturi materials argilosos o fins.