Acció geològica del vent

PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS:

METEORITZACIÓ:

Consisteix en la disgregació i/o alteració dels materials de la superfície com a conseqüència de l'acció estàtica de l'atmosfera. Es produeix pel simple contacte de les roques superficials amb l'atmosfera. La meteorització és física o mecànica quan provoca la fragmentació de les roques sense que en canviï la composició química. 

Gelivació o gelifracció (el gel es l'agent de meteorització mecanica mes eficaç. Lesquarterament de les roques a causa de l'acció del gel, que es produeix quan l'aigua que omple les esquerdes de les roques es comença a glaçar des de la part més externa cap a l'interior.)

 La meteorització és química quan les roques s'alteren químicament a causa de l'atac de diverses substàncies d'origen atmosfèric (aigua, oxigen, diòxid de carboni, etc.). Totes aquestes accions no mouen els materials del lloc on es trobaven. Només en alguns casos l'acció de la gravetat produirà el desplaçament dels fragment fins a una posició estable on quedaran acumulats. 
Oxidació, Hidratació( consisteix en l'absorció d'aigua per les xarxes cristalines sense que hi hagi un canvi de ions que origini un nou mineral.

FENÒMENS DE VESSANT:

Són consequència directa de l'acció de la gravetat sobre els materials dels vessants, especialment quan el relleu dibuixa forts pendents. L'aigua es el factor que accelera o facilita la massa del sòl i lubrica: -

Caigudes

Despreniment de blocs amb un recorregut, on el pendent es molt fort i les roques son compactes (penya-segats).

Lliscaments

son movi de masses o blocs a través de superfícies de lliscament, que poden ser estructurals, o no.

Llis.Rotacionals:

quan la superf es concàva i provoca un moviment giratori.

Llis.Translacional:

quan el moviment te lloc a superfí planes.

Moviments de massa:

 són causats per la gravetat. són els moviments de  masses dels cossos de terra, llit de roca, restes de roques, terra o fang, que en general es produeixen al llarg de escarpats turons i muntanyes a causa de l'atracció de la gravetat. Aquest lliscament de grans quantitats de roca i el sòl es veu en esfondraments de fang i d’allaus.-

Reptació:

es el moviment gravitacional del sòl, vessant avall.

Solifluxió:

és un procés een qual participen el flux i la reptació sobre els sòls saturats d'aigua.

Colades de fang:

hi ha una gran quantitat d'aigua que saturi els materials argilosos.

EROSIÓ: procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern.

Erosivitat:

capacitat erosiva de l'agent.

Erosionabilitat:

facilitat del terreny per ser erosionat (presencia de vegetació, mes pendent)

Parts del torrent:

Conca de recepció

Formada pels vessants, recull l'aigua precipitada en una àrea extensa .

Canal de desguàs:

constitueix la llera principal del torrent. Canalitza les Aigües de la conca de recepció. 

Con de dejecció:

el torrent hi diposita els materials arrossegats. El pendent desapareix bruscament i les Aigües del canal de desguàs.

Marmites de gegant

Es produeixen pel desgast que exerceixen els blocs atrapats al fons, i que giren impulsats pel corrent.

RIU

CORRENTS D'AIGUA ESTABILITZATS.

La capacitat de transport

Es la quantitat màxima de massa de sediments que pot transportar per un cabal i una velocitat. Com més cabal i mes velocitat, mes gran sera la capacitat.

La càrrega:

es la quantitat real de materials que el corrent transporta en un moment determinat.

Perfil longitudinal:

es la representació grafica de l'alçada sobre el nivell del mar de cada punt del riu. Tots els rius tendeixen a assolir un perfil long teoric, PERFIL D'EQUILIBRI: En el qual el pendent en cada punt del curs es tal que lenergia disponible nomes seria suficient per vèncer el fregament.

SI HI HA UN DESCENS EN EL NIVELL DE BASE,

Ladaptacio al nou nivell s'nícia, a la desembocadura i es propaga Aigües amunt mitjançant l'encaixament del riu i els seus afluents. Aquest fenòmen s'anomena erosió regressiva. SI HI HA UN ASCENS EN EL NIVELL DE LA BASE, es produeix sedimentació remuntant (regressiva), i a la conca hidrogràfica s'aniran acumulant els sediments.

Curs Alt:

de manera torrencial, amb molta capacitat derosió, hi trobem tot tipus daccidents. Es poden produir fenomens de captura, que amplien la conca hidrogràfica envaint una conca veina.

Curs Mità:

els rius circulen per pendents suaus, a una alçada similar a la del nivell de la base. Els sediments, s'acumulen i el riu utilitza la seva energia per remoure i transportar-los.

PERFIL LONGITUDINAL EXERCICI: Com + accidents, més maduresa té el riu. Quan diem que un riu esta allunyat del seu perfil dequilibri, es perke presenta irregularitats.

PUNT A FAVOR DELS MEANDRES

Son mecanismes autoreguladors del riu, produeixen variacions de cabal i càrrega.

EVOLUCIÓ DEL RIU:

La xarxa fluvial es va modificant amb el pas del temps, en què passen pels estadis de:

Joventut, rius de caràcter torrencial. Hi predomina l'erosió vertical, amb l'aprofundiment de la vall i formació de congostos i gorges profundes, en què els desnivells provoquen cascades i els perfils Longí presentan regularitats. Maduresa: hi predomina lerosio lateral, que aixampla la vall. Apareixen meandres i es formen planes dinundacio. El perfil long es uniforme. Vellesa: tota la xarxa fluvial estta molt aprop del perfil dequilibri. El relleu es molt atenuat a causa de lerosio i assoleix un equilibri estable.

La inestabilitat dun riu produeix un rejoveniment del nou cicle d'erosió.

MORENES CENTRALS:

ES FORMEN PER LA Unió de dues morenas laterals. Provenen dels materials que han caigut sobre el gel de les vessants.

Ablació:

pèrdua de glaç soferta per una glacera. Inclou processos de fusió i sublimació.

MORENES DE FONS:

Es carecteritzen per tenir un grau de compactació elevat a causa del pel del gel .

MORENES FRONTALS:

serveixen de represa als llacs del front glacial.

Els llacs glacials es formen a causa de l'excavació que poden arribar a produir les glaceres

ELS VENT

Es lagent derosio menys eficaç de tots, perquè no te prou força per excavar grans valls i altres formes importants de relleu. El vent desplça les partícules soltes que hi ha a la superfície. LES MES GRANS (Arrossegament), petites (SUSPENSIÓ).

DEFLACIÓ: Efecte de l’arrencada, produïda pel vent, de les partícules incoherents, seques i fines del sòl (sorra, llim, argila) transportades a distàncies relativament grans, en funció de llur granulometria i de la força del vent; a les àrees desèrtiques.

CORRASIÓ

Erosió mecànica de les roques i dels sòls causada pel xoc i el frec dels grans de sorra, i de partícules més grosses, transportats pel vent, l’aigua o el glaç.

Aigües SUBTERRANIES:

Laccio geologica de les aig.Sub esta condicionada per lexistència de roques calcàries (permeables)
.

FORMES EXOCÀRTIQUES:

son formes causades per lerosio a la superfície, que es veuen si vas caminant (exterior) (RASCLERS, DOLINES, PolíÈ, TOVES-
Concentracions calcàries formades per la precipitació de carbonat càlcic sobre la veg aquatica).

FORMES ENDOCÀRTIQUES:

Son tots els conductes de linterior dun carst. Per sobe del nivell freàtic (Nivell fins al qual arriba l’aigua subterrània en un pou, i en el qual la pressió hidràulica és igual a l’atmosfèrica. ) -AVENCS, GALERIES, ESTALACTITES, TRAVERTINS..

Aigües LITORALS

Formes d'erosió: els penya-segats i les plataformes d'abrasió-
Retrocés del penya segat com a consequència dels desprendiments produits pel progrés de l'excavació a la seva base.

En una costa accidentada,es produeixen corrents de deriva lateral, que transporten la sorra cap als entrants i originen platges.

La formació del penya-segat, esta condicionada per l'estructura de les capes, la inclinació, la litologia i el grau de fracturació.
L'erosió diferencial es també molt important en la morfologia costanera.

TRANSPORT I Sedimentació:

(DEFINICIONS)

LES COSTES DE TIPUS PACÍFIC:

Presenten estructures plegades paralelament a línia de costa, en què els sinclinals estan coberts d'aigua i els anticlinals sobresurten i formen iiles paralelas.

LES COSTES DE TIPUS ATLÀNTIC:

Es carecteritzen perque les seves estructures , son perpendiculars a línia de costa. Els sinclinals originen badies i els anticlinals, promontoris.

EVOLUCIÓ DE LES COSTES:

Està regida per 4 fenòmens. EMERSIÓ, ENFONSAMENT, EROSIÓ I SEDIMENTACIÓ. Els 2 primers comporten variacions verticals, i els altres ///

Els períodes erosius es manifesten per la presència de penya-segats i plat. Dabrasio, els períodes de sedimentació impliquen un increment de la superf emergida del continent. En les costes escarpades, l'acció erosiva es concentra en els promotoris, i la sedimentació ens els entrants.
Les emersions són moviments relatius del continent respecte del nivell de l'oceà.