L'Univers: Planetes, Estrelles i Formació de la Terra

Els Planetes i les Estrelles

Els planetes (Terra, Venus, Mercuri, Plutó, Neptú, Urà, Saturn, Júpiter, Mart) es diferencien de les estrelles perquè es mouen de manera independent, amb trajectòries que, vistes des de la Terra, que també s'està movent, semblen erràtiques.

El Telescopi i la Revolució Científica

Telescopi: revolució científica, 1610 Galileu. Urà 1781, Neptú 1846. Model Ptolomeu: erràtic. Correcte: explicació més simple, capaç de prediccions, compatible amb les noves lleis físiques.

La Via Làctia i l'Univers

Pròxima Centauri

Pròxima Centauri: estrella més propera: 40 bilions de km. Via Làctia: formada per moltes estrelles, la major part es concentren en una banda estel·lar.

Els astrònoms discutien per saber si les nebuloses espirals formaven part de la Via Làctia. Edwin Hubble va descobrir que no.

Efecte Doppler i Big Bang

Efecte Doppler: quan un objecte en moviment emet ones, la freqüència que ens arriba d'ell varia d'acord amb la velocitat a la qual es mou. A la llum li passa exactament el mateix.

Big Bang: gran explosió que origina l'univers. 14.000 milions d'anys. Teoria de la relativitat: l'expansió hauria de ser frenada per l'atracció de la força gravitatòria.

Formació i Evolució de les Estrelles

Les estrelles estan formades majoritàriament per dos elements, l'hidrogen i l'heli, els àtoms dels quals són els més petits i senzills.

L'energia de les estrelles es genera mitjançant reaccions de fusió nuclear; en fusionar-se nuclis d'hidrogen se'n formen d'heli. Les estrelles es formen en núvols de gas interestel·lar. Quan aquests núvols són prou grans es comencen a contreure a causa de l'atracció gravitatòria i s'escalfen fins a assolir una temperatura suficientment gran perquè s'iniciïn les reaccions de fusió d'àtoms d'hidrogen.

• Estrella gegant vermella: nucli d'estrella sense hidrogen i s'infla.
• Estrella nana blanca: l'estrella s'apaga i es contreu.
• Supernova: enorme explosió en esclatar una estrella.
• Forat negre: són llocs estranys, singularitats en l'espai-temps en què les lleis de la física deixen de ser vàlides; si alguna cosa cau a dins, no en surt mai.

Astrologia i la Formació del Sistema Solar

L'astrologia és una disciplina que pretén conèixer i predir les personalitats dels individus i els esdeveniments importants de la seva vida. Per fer-ho es basa en la posició dels astres i en el seu moviment, a partir del moment del naixement d'una persona.

Teoria nebular: un núvol de gas va explotar, una supernova, la matèria es va condensar al centre d'aquest núvol on es va formar el Sol, la matèria que girava a l'exterior va anar xocant i es va reunir en fragments cada vegada més grans que van acabar formant els planetes actuals.

La Formació de la Terra i la Lluna

Formació de la Lluna: matèria terrestre despresa per l'impacte d'un planetoide, es va anar juntant i va formar la Terra.

Procés de formació de la Terra: temperatura externa de centenars de graus, matèria més densa al centre i més lleugera a fora.

Les Capes de la Terra

Les capes de la Terra: fonts d'informació: temperatura interior del magma a milers de graus, agulla d'una brúixola apunta cap al nord, perquè a l'interior hi ha una zona molt rica en ferro. Meteorits i les ones sísmiques.

• Meteorits: fragments de roca que cauen a la Terra des de l'espai.
• Ones sísmiques: es propaguen per l'interior del planeta i es desvien en topar amb nous materials.

La Deriva dels Continents i la Tectònica de Plaques

Deriva dels continents: els continents es mouen. Dorsals oceàniques: serralades marines.

Teoria tectònica de plaques: la superfície de la Terra està formada per unes plaques sòlides i rígides de litosfera que comprenen l'escorça i la part superior del mantell. Sota la litosfera es troba l'astenosfera, molt més gruixuda. Les plaques xoquen i fan que se n'enfonsi una sota l'altra fins a fondre's i es creen les fosses oceàniques.

Les plaques tectòniques: estan formades per escorça oceànica més densa i per escorça continental més lleugera.

Terratrèmols: quan xoquen dues plaques que tenen escorça continental, es comprimeixen i fan un terratrèmol i originen una serralada continental.