Procediment administratiu: garanties i principis fonamentals

Procediment Administratiu és la via formal de la sèrie d'actes en què es concreta l'actuació administrativa per a una finalitat. Es tracta d'un complex d'actes de l'administrat i l'administració amb substantivitat jurídica pròpia, sense perjudici del caràcter instrumental respecte a la decisió final. L'article 107 de la Llei 30/1992, RJAAPPPAC, prohibeix la impugnació dels actes a tràmits a menys que determinin indefensió o impossibilitin la continuació. La finalitat del Procediment Administratiu és *constituir garantia pels drets dels administrats* i per a l'interès públic. El Procediment Administratiu permet adequar l'actuació de l'administració a la legalitat. És un pressupost d'impugnació processal i garantia judicial.

La regulació es troba a la Llei 30/1992 PAC. Regula les bases del règim jurídic, el procediment administratiu i el sistema de responsabilitat de les administracions públiques. Les CCAA poden dictar normes pel procediment administratiu sempre que s'ajustin a la llei estatal, com és el cas de la Llei 26/2010 de Catalunya o altres lleis com la LRBRL de 1985. La Llei 30/1992 regula el procediment administratiu comú, les reclamacions prèvies a l'exercici de les accions civils i laborals i el procediment sancionador. Principis procedimentals: *contradicció* *economia processal* *in dubio pro actione* *oficialitat* *legitimació* *imparcialitat* *publicitat* *gratuïtat*

Principis que informen l'actuació general: *Principis constitucionals* (Llei 30/92 en conformitat amb l'article 103 de la CE. Les administracions públiques serveixen l'objectivitat de l'interès general i actuen amb *eficàcia*, *jerarquia*, *descentralització*, *desconcentració* i *coordinació*). Principi d'objectivitat (reforça la subordinació de les administracions públiques davant dels poders executius. Han de tenir neutralitat ideològica, imparcialitat en l'acció i perseguir interessos generals). Principi d'eficàcia i eficiència implica un judici valoratiu sobre el compliment d'objectius i la qualitat de la prestació. L'eficiència té un significat econòmic, relació entre cost i resultat. Principi de servei al ciutadà, Principi de bona fe i confiança, Principi de transparència i participació (dret a participar a través del tràmit d'informació pública, també de poder al·legar). Principi d'oficialitat (imposa procediment d'ofici). Principi de celeritat (en un sol acte, els tràmits que admetin una impulsió simultània i no sigui obligat el compliment successiu, i també que al sol·licitar els tràmits per complir per altres òrgans s'ha de comunicar en el termini establert). Principi d'igualtat i contradicció (obliga que els expedients es guardin amb ordre d'incoació en assumptes de homogeneïtat de naturalesa).

Principi d'antiformalisme: imposició de requisits mínims per a les actuacions dels interessats i admissió generalitzada de subsanar defectes o errors. A més, estableix comunicació directa entre òrgans de la mateixa administració pública i per qualsevol mitjà que asseguri la recepció. Principi d'audiència: implica l'exigència inexorable del tràmit, treient supòsits establerts. Principi de publicitat: dret d'accés a arxius i registres, a conèixer l'estat de la tramitació i requisits. Principi de reconeixement de mitjans de revisió o impugnació. Principi de menor onerositat i proporcionalitat: principi interrelacionat i limitador dels drets del ciutadà, obligant a les administracions públiques a intentar vèncer la resistència de l'interessat. La proporcionalitat exigeix que els mitjans han de ser adequats als objectius sense ocasionar molèsties extres. Principi de cooficialitat lingüística, Principi de congruència i prohibició de "reformatio in peius": quan una resolució serà congruent amb les peticions formulades pels interessats, sense que es pugui agraviar la situació inicial. Principi de responsabilitat de les administracions públiques i del personal al seu servei.