Prestecs i crèdits: guia completa amb exemples i conceptes

Prestec i crèdit: noció i diferència

Són operacions molt diferents.

El prestec és el contracte mitjançant el qual un banc entrega al client uns diners prèviament pactats, que aquest es compromet a tornar, més els interessos, segons el pla d'amortització establert.

El crèdit es dóna quan l'entitat financera es compromet amb el client a permetre-li disposar d'una quantitat de diners, d'acord amb les seves necessitats, fins a arribar al límit pactat.

Els contractes de crèdit es solen instrumentar en comptes corrents, a través dels quals el beneficiari disposa dels diners que necessita, mitjançant l'emissió de xecs, ordres de deute, transferències, etc.

Els crèdits se solen utilitzar per les empreses que necessiten comptar amb fons per reforçar la seva tresoreria. Els préstecs s'adapten millor a aquelles circumstàncies en les que es precisa disposar de tots els diners prestats.

Risc en préstecs i crèdits. Avaluació scoring

El risc que suporten els bancs consisteix en la possibilitat de no recuperar els fons prestats als seus clients i els interessos devengats si es compleix el pla d'amortització previst.

Per limitar i controlar els riscos, a més d'estudiar els clients, se'ls sol·liciten les garanties que el banc consideri oportunes, i es documenta l'operació de forma adequada.

Les garanties serveixen per recuperar els diners deixats als prestataris, en el cas que aquests no tornin els diners, i la documentació és el mitjà per facilitar la recuperació dels diners prestats per via judicial.

A. Avaluació scoring

En la banca actual el volum de préstecs és enorme; molts d'ells són de baix import i tenen terminis curts de devolució. Entre aquest tipus de préstecs destaquen els de consum, destinats al pagament de despeses personals i familiars. Els bancs utilitzen models d'avaluació de la clientela i objectius que atorguen al potencial prestatari una puntuació (score). Segons sigui la puntuació i conforme a un barem determinat, s'obté un criteri per acceptar o rebutjar la sol·licitud del préstec. L'avaluació scoring és un valuós instrument del banc, ja que li permet prendre decisions ràpides reduint el risc de l'operació. L'aplicació del model d'avaluació ha d'anar juntament amb el criteri personal i amb el coneixement de la clientela.

Préstecs amb garantia personal

La garantia personal suposa que qui presta els diners, respon de la seva devolució i de la dels interessos amb tot el seu patrimoni, però sense establir cap dret real de garantia. En el crèdit i préstecs amb garantia personal el risc que assumeix l'entitat és molt superior al que pateix en els que tenen garantia real. Aquesta circumstància es deu a que encara que en el moment de formalitzar tingui els suficients béns i drets per fer front a la seva devolució, el deutor pot trobar-se en mala situació quan arribi el venciment. En els préstecs i crèdits personals, els bancs extremen la prudència i tenen molt en compte la serietat del client i la bona experiència amb ell.

A. Pòlisses de préstec

Les pòlisses de préstec són documents contractuals on es formalitzen les operacions d'aquesta naturalesa. En elles figuren les dades del prestatari, de les persones que garanteixen l'operació, així com les característiques de la mateixa. També s'inclouen unes clàusules al contracte, la firma dels que el subscriuen i la intervenció del notari. En l'actualitat gairebé tots els préstecs bancaris amb garantia personal es documenten en pòlisses intervingudes per notari.

B. Efectes financers

Els efectes financers, lletres financeres o efectes de favor, constitueixen una forma de documentació dels préstecs personals mitjançant lletres de canvi. En aquesta modalitat, el banc descompta una lletra de canvi, on figura com a tomador, mentre que el prestatari apareix com a acceptant. El lliurador de l'efecte és el propi banc o una persona que aporti el propi peticionari del préstec. Si es vol que una persona garanteixi l'operació pot fer-ho com a avalista o com a acceptant juntament amb qui rep el préstec.

Préstecs amb garantia real

Quan el risc d'una operació de préstec o de crèdit es considera elevat, els bancs solen sol·licitar garanties reals. El nivell alt de risc pot tenir el seu origen en el termini llarg de l'operació, en el seu gran import o en la falta de patrimoni personal del sol·licitant de la finançament. Mitjançant el dret real de penyora el propietari d'un bé moble el posa a disposició del creditor per respondre del bon fi del seu deute. Si el deutor no torna el préstec, el creditor té dret a cobrar els diners prestats més els seus interessos amb l'objecte de la garantia. Es poden diferenciar dos tipus de penyora: la penyora amb desplaçament, mitjançant la qual el deutor entrega al creditor la cosa objecte de la garantia, i la penyora sense desplaçament, en què l'objecte pignorat queda en poder del deutor, no obstant el dret que té el creditor de quedar-se amb l'import de la venda si aquell no li paga el deute. La hipoteca mobiliària és un dret real de garantia que recau sobre una de les coses mobles que preveu la Llei de Hipoteca Mobiliària i de Penyora sense Desplaçament. En aquesta hipoteca el creditor hipotecari té dret a cobrar l'import del que se li deu mitjançant la venda de la cosa hipotecada si el deutor no torna el préstec al seu venciment. En la hipoteca immobiliària la cosa hipotecada, com a garantia del deute, és un bé immoble que està en poder del deutor. Si el deutor no torna l'import del seu deute, el creditor hipotecari podrà executar la garantia i cobrar el que se li deu amb l'import obtingut de la venda de l'immoble.

A. Préstecs prendataris: pignoració de valors

En els préstecs amb pignoració de valors s'entreguen en garantia títols de renda variable o fixa; en el primer cas, l'import del préstec sol ser un 50% del valor efectiu de les accions donades en penyora; si els valors pignorats són de renda fixa el préstec pot arribar fins a un 90% del valor efectiu dels mateixos, en el moment de la concessió del préstec.

B. Préstecs hipotecaris

Els terminis dels préstecs hipotecaris solen oscil·lar entre 10 i 30 anys i solen anar acompanyats d'una assegurança, que paga el client, i que cobreix el banc en cas que el client mori, de manera que si això es produeix, la companyia d'assegurances es fa càrrec de la devolució dels diners prestats. Aquests préstecs es formalitzen en escriptura pública, davant de notari, ja que si no la hipoteca immobiliària no existeix. La majoria dels préstecs hipotecaris es concedeixen per a la compra d'una vivenda. En el supòsit de casa de nova construcció el promotor de l'obra va rebre en el seu dia un préstec hipotecari amb la garantia del solar on es van fer les vivendes. Quan aquestes són acabades i es produeix l'entrega, el comprador de cada una d'elles es subroga en una part del préstec hipotecari que tenia el promotor, i comença a pagar els rebuts al banc. Una altra situació freqüent són els préstecs hipotecaris per adquirir una vivenda utilitzada. Primer, el comprador ha de comprovar en el Registre de la Propietat que la casa està lliure de càrrecs. Després aquest comprador va al banc per sol·licitar un préstec hipotecari; el banc, que pot exigir un contracte privat de compravenda, envia un tasador per valorar la vivenda; seguidament estudia l'operació i si decideix concedir-la realitza una oferta vinculant al seu client. Una vegada han decidit que li concediran, es reuneixen el venedor, comprador, el representant del banc i un notari; en aquesta reunió es firma l'escriptura de compravenda i l'escriptura del préstec hipotecari.

Allà mateix el banc entrega els diners al seu client i es fa el pagament al venedor.

C. Hipoteques de màxims

En l'actualitat, els bancs exigeixen als seus clients que hipotequin alguna finca concreta. Aquestes hipoteques se solen utilitzar quan els clients han arribat a tenir un elevat nivell de risc, i l'entitat considera que la garantia personal no és suficient. També s'utilitza per garantir futures operacions que els clients puguin realitzar durant la seva vigència.

Liquidació de préstecs

Per al càlcul de les liquidacions els bancs utilitzen els diferents procediments de liquidació que estableix la matemàtica financera. En el sistema progressiu de liquidació, el prestatari paga una quantitat periòdica fixa per a un tipus d'interès donat; aquesta quantitat es desglosa en dues parts: quota d'interès i quota d'amortització. La primera disminueix a mesura que passen els períodes de pagament, mentre que la segona augmenta. Els contractes de préstecs es poden pactar a interès fix o a interès variable. En el primer cas, el tipus aplicable és sempre el mateix; en el segon, s'estableix un tipus d'interès referencial: euribor a un any; IRPH de bancs; IRPH de caixes; indicador CECA d'actius; etc. A aquest interès se li suma o resta un percentatge anomenat diferencial. La revisió del tipus variable s'efectua cada sis mesos o cada any. Quan arriba el dia de la revisió s'agafa el nou valor del tipus diferencial i se li afegeix o resta el percentatge diferencial. A més dels tipus d'interès ens hem de fixar amb les comissions; aquestes poden ser: d'obertura, d'estudi, d'amortització parcial anticipada, de cancel·lació anticipada i de novació en els préstecs hipotecaris.

A part de les comissions existeixen altres despeses, com són: el corretatge d'intervenció de la pòlissa o els gastos d'escriptura, que cobra el notari, i l'assegurança de cancel·lació del préstec. Per al càlcul de la TAE es consideren les comissions, però s'exclouen el corretatge del notari i l'assegurança.

A. Forma dels documents per a la liquidació periòdica dels préstecs

Les circulars del Banc d'Espanya exigeixen que els rebuts periòdics de liquidació facilitin informació que ajudi al client a conèixer les característiques de l'operació de la qual és titular. En les comunicacions als clients per l'amortització de préstecs han de figurar, almenys, aquestes dades:

• Saldo deutor al que s'aplica la liquidació.
• Període al que correspon la liquidació.
• Tipus d'interès contractual aplicat.
• Import de la quota total que es precisa pagar.
• Import de la quota d'interès.
• Import de l'amortització realitzada en el pagament.
• Impostos liquidats.
• Nou saldo pendent.

La Circular del Banc d'Espanya exigeix que en els documents de liquidació periòdica figuri el Cost Efectiu Remanent (CER), que es calcula tenint en compte exclusivament el termini pendent d'amortització i els conceptes de cost que queden per pagar.

Comptes de crèdit

Els crèdits també es coneixien com a pòlisses de crèdit o comptes de crèdit, se solen formalitzar en comptes corrents. En aquest cas es posa a disposició del prestatari un límit de crèdit. Les disposicions es fan amb xecs, transferències, ordres de pagament, càrrecs, etc. El més habitual d'aquests comptes és que el saldo sigui deutor, però el banc cobra uns interessos a canvi conforme a les disposicions efectuades. Quan els diners que ha fet servir superen els que tenia, es diu que el compte està sobregirat o excedit. A part dels interessos també cobren aquestes comissions: d'obertura, sobre quantitats no disponibles, sobre excessos o sobregirs.

Els descoberts en compte corrent

Són disposicions per sobre del saldo. Són crèdits que donen els bancs quan tenen confiança amb els clients. El problema és que tenen un alt risc, ja que és molt difícil recuperar els diners per via judicial. Per evitar que s'abusi d'això, les entitats penalitzen amb interessos i comissions.

Crèdits de firma: avals bancaris

L'aval és una garantia de pagament que porta la lletra de canvi. Els bancs no aporten diners, només garanteixen les obligacions dels seus clients. Els crèdits de firma s'estudien com una operació de risc més. La rendibilitat dels crèdits de firma deriva de les comissions que cobren sobre la quantitat garantitzada.

A. Classes d'avals bancaris

Avals econòmico-comercials:

S'utilitzen per respondre de la qualitat de materials subministrats, l'execució d'una obra i el compliment del contracte. Si la part no realitza les seves prestacions li ha de donar una compensació econòmica.

Avals econòmico-financers:

El banc respon del bon fi de crèdits obtinguts pels seus clients en altres entitats.

Avals econòmico-purs o de caràcter tècnic:

Es presten pels bancs per respondre d'obligacions de pagament dels seus clients.

B. Classificació d'avals

Els bancs donen classificació d'avals de forma que se'ls avala de forma automàtica sempre que el límit de risc no superi la xifra determinada en la classificació. Quan s'estableix una línia o classificació per avals, la companyia garantitzada subscriu amb el banc una pòlissa de contraaval per l'import del límit concedit.

Cartes de crèdit

La carta de crèdit és un document que serveix al client per disposar de fons en diferents oficines d'un banc. Es tracta d'un producte bancari que està en desús. El banc emissor de la carta emetia un document a favor d'una persona que firmava en ell; la carta tenia un límit de disposició de fons i una data de venciment. Amb la presentació del document en diferents oficines i la firma d'un rebut, el titular disposava de fons fins al límit i el venciment de la mateixa. Per a la concessió d'una carta, el banc podia exigir una provisió de fons equivalent a l'import de la mateixa.

Girs i ordres d'abonament

El gir és una ordre de pagament realitzada per una persona (mandant), mitjançant la qual ordena a una entitat l'entrega a un tercer (beneficiari) d'una quantitat de diners en efectiu. Per fer-ho el client ha de firmar una ordre i assegurar-se que té fons suficients. El beneficiari s'ha d'identificar amb el DNI. Causes de l'escassa utilització: elevada bancarització i necessitat d'identificació del beneficiari.

Les ordres d'abonament consisteixen en una entrega en efectiu que realitza l'ordenant en l'entitat del beneficiari. Són utilitzades per evitar el cost de les transferències. Ex: pagament d'impostos.

Transferències i traspassos

Són mitjans de pagament molt estesos. Suposen moure diners d'un compte a un altre mitjançant una ordre del titular. Dues figures que intervenen sempre són:

• L'ordenant, és el titular del compte que dóna mandat al seu banc perquè transfereixi fons.
• El beneficiari, que és qui rep els diners.

Les dades que han de figurar en la sol·licitud són: la data, identificació de l'ordenant; dades del beneficiari; finalment, el concepte i observacions.

A. Transferències internes

Només intervé una entitat:

El traspàs pur es produeix quan l'ordenant i el beneficiari són la mateixa persona i disposen de varis comptes oberts en una oficina bancària. La transferència interna pròpia té lloc quan el compte de l'ordenant i el del beneficiari estan situats en la mateixa entitat, però en diferents oficines.

B. Transferències externes

Es produeixen entre dues o més entitats diferents:

La transferència és directa si es produeix entre l'entitat del mandant i la del beneficiari, quan existeixen mecanismes que no fan necessari que intervingui una tercera entitat. La transferència indirecta es produeix quan entre el banc ordenant i el banc pagador no hi ha mecanismes de compensació directes, per no tenir comptes recíprocs de comptabilització. Per això ha d'intervenir un tercer banc el qual quan rep els fons del banc ordenant, els transfereix al banc pagador o beneficiari. Les transferències també poden ser ocasionals o tenir un caràcter repetitiu; denominades transferències permanents periòdiques, en què el client pot ordenar que es realitzin en dates fixes i pels mateixos imports. El client pot utilitzar els diversos canals en la relació banc-client per realitzar aquestes operacions:

• A través de la banca electrònica.
• També es pot acudir al servei de banca telefònica.
• A través dels caixers automàtics.
• En les oficines tradicionals.

Confirming

Aquesta modalitat de gestió de pagament a proveïdors ha adquirit una importància creixent. Es tracta d'un servei a través del qual el banc efectua per a un client la gestió de pagament als seus proveïdors realitzant la gestió financera i administrativa dels mateixos. Hi ha d'haver una relació entre client i proveïdor el qual una vegada realitzat sigui conforme, moment en què l'empresa comunica a l'entitat la relació d'ordres de pagament. El banc notifica als proveïdors que ha rebut una ordre de pagament al seu favor, que es materialitzarà amb un xec. El banc ofereix al proveïdor la possibilitat d'anticipar d'immediat i sense recurs el cobrament de la factura a canvi d'un interès. Les avantatges per al proveïdor són:

• No existeix risc d'impagament.
• Eliminació dels costos tradicionals.
• Sanejament del seu balanç.

Les avantatges del banc són:

• Fidelització del client.
• Possible increment de la base de clients.

L'avantatge per al client és:

• Reducció de feines administratives i financeres.

Xecs: bancaris, de viatge i de gasolina

A. Xecs bancaris

Els xecs bancaris són un mitjà de pagament de total eficàcia en quant a la seguretat de cobrament per part del tenedor. El xec bancari porta una comissió que es cobra al client junt amb el nominal del xec i es carrega al compte amb la mateixa data valor d'emissió del mateix. Està molt estesa la seva utilització per al pagament de transaccions d'especial transcendència o import elevat, com les transaccions immobiliàries. Existeix la possibilitat d'emetre un xec bancari amb càrrec a una altra entitat de crèdit, que haurà d'estar acompanyat de l'avís de gir per l'entitat pagadora.

B. Xecs de viatge

Són coneguts com a Traveller's Cheque i s'utilitzen per viatjar a l'estranger. Són una classe de xecs lliurats per establiments financers i s'emeten en qualsevol moneda, sempre en quantitats fixes i a nom d'una persona física. Avantatges:

• La seguretat. Ja que el comprador dels xecs els ha de firmar i a més s'ha d'identificar.
• Tenen una gran implantació. La majoria són fets per multinacionals.
• Permeten una racionalització de les despeses ja que es poden fer efectius a mesura que surtin les necessitats de consum.

C. Xecs gasolina

La seva finalitat és servir com a mitjà de pagament de la gasolina en les estacions de servei. A les empreses permet controlar la despesa feta pels treballadors.

Targetes de crèdit i de dèbit

A. Targetes de crèdit

És un títol personal i intransferible que identifica la marca, el banc emissor i el titular. Les prestacions que ofereixen són:

• L'adquisició de béns i serveis.
• L'obtenció d'efectiu.
• La incorporació d'assegurances gratuïtes.
• La limitació de responsabilitat en la pèrdua o robatori.
• Informació detallada als clients. (extracte)

Accés, titularitat i concessió de targetes de crèdit