Polítiques Locals d'Ocupació: Estratègies, Formació i Mercat Laboral

Polítiques Locals d'Ocupació: Reptes i Estratègies

Incerteses econòmiques d'àmbit global tenen repercussions en els diferents països i, dins d'aquests, tenen efectes molt concrets en l'àmbit local. L'EEO vol i afronta els problemes ocupacionals, i el lloc més adequat per fer-ho és en el propi àmbit local, que és on es veuen de forma més propera l'oferta i la demanda d'ocupació. Per concretar-se en l'àmbit local, ha adoptat en els últims 15 anys dues formes d'actuació diverses: els pactes locals d'ocupació i les polítiques actives (formació ocupacional, formació professional, etc.). Els mecanismes localment establerts (municipis) són els qui ofereixen les polítiques actives. S'entén que les polítiques d'orientació o de formació que es duen a terme en un territori estan relacionades amb les característiques d'aquest mateix territori. Es concreten de manera molt diferent en cada territori.

Avantatges de l'Àmbit Local en Ocupació

• Mobilització de les capacitats, recursos, coneixements i xarxes socials (capital social) com a base del desenvolupament.
• Localització de la demanda: millor coneixement dels nínxols de mercat i millor accés a la informació.
• Proximitat dels actors socials per fer front als problemes del mercat de treball.
• Coneixement directe de l'estructura de l'oferta de la força de treball.
• Millor identificació de les necessitats socials i personals del conjunt de la població (nous jaciments d'ocupació, que són els que apareixen recentment i són significatius).
• Possible experimentació d'innovacions amb baixos costos.
• Regulació del mercat mitjançant polítiques d'incentius i de regulació laboral per fomentar l'ocupació de qualitat.

Tipus de Formació: Formal, No Formal i Informal

Formació Formal o Reglamentada

És la que s'adquireix mitjançant una activitat que es duu a terme en un centre, habitualment educatiu, i que atorga una credencial (els graus universitaris, els cicles formatius, etc.).

Formació No Formal

És la formació organitzada amb activitats que impliquen professors i alumnes, però no permeten l'acreditació dels coneixements adquirits i, per tant, no donen lloc a cap credencial ni a cap títol.

Formació Informal

En aquest cas no és un mecanisme d'activitat organitzada. És aquella que s'adquireix per la pràctica de la vida quotidiana de cadascú.

Models de Relació entre Formació i Ocupació

Model del Capital Humà

Formació: clau per a la competitivitat basada en la innovació, la investigació i les noves aplicacions tecnològiques. Propicia la igualtat d'oportunitats i millora les condicions d'ocupació i de vida (l'educació és un ascensor social). «A més formació, millor ocupació i més possibilitats d'accedir al mercat de treball».

Model de la Reproducció

Formació: la seva funció principal és la transmissió de valors, hàbits, formes de comportament, jerarquies i desigualtats socials. No es vincula de forma directa a l'ocupació.

Model Credencialista

Formació: terreny on es concreta la conflictivitat entre grups socials per aconseguir «credencials» i enfortir el seu estatus (no és el mateix que enfortir les condicions socials). No es vincula de forma directa a l'ocupació. Per al model del capital humà, el teu estatus és l'adequat i el teu nivell ocupacional està vinculat al títol; tanmateix, per aquest, no se't garanteix el nivell ocupacional vinculat al títol que hagis obtingut.