Política Exterior i Religiosa dels Reis Catòlics (1474-1516)

Eines de Poder i Control dels Reis Catòlics

Diplomàcia i Relacions Internacionals

• Diplomàcia: Des de 1480, s'estableixen ambaixadors a Roma i, posteriorment, a Venècia, Londres i Brussel·les. Es van enfrontar a dificultats en les comunicacions i a la manca de mitjans, establint sistemes d'aliances estratègiques.

Enfortiment de l'Estat

• Enfortiment de l'Exèrcit: Creació d'un exèrcit permanent sota el control directe del poder reial.

Política Dinàstica

• Política Matrimonial: Es va buscar l'aproximació política i dinàstica amb Portugal, Anglaterra i l'Imperi dels Habsburg. L'objectiu era augmentar el patrimoni dinàstic, construir aliances (Habsburg, Tudor i Trastàmara) per aïllar els Valois francesos i assegurar els interessos econòmics.

Coneixement del Medi Social i Cultural

Política Exterior: Expansió Territorial

La Conquesta de Granada i la Incorporació de Navarra

Després d'assegurar el tron després de la Guerra de Successió, els Reis Catòlics van reprendre l'empresa de posar fi al regne de Granada.

Boabdil, rei de Granada, es va veure obligat a rendir-se i negociar. Les capitulacions es van signar el 1491, i l'Alhambra va ser ocupada pels Reis Catòlics el 2 de gener de 1492. Així va acabar la Reconquesta.

Hi va haver nombrosos enfrontaments amb França per aconseguir el territori navarrès. El 1512, durant la segona regència de Ferran el Catòlic, aquest va demanar la neutralitat de Navarra. Finalment, el 1515, va incorporar aquest regne definitivament a la Corona de Castella, però en un pla d'igualtat, permetent a Navarra conservar els seus furs, institucions i moneda pròpia.

La Colonització de les Illes Canàries

El Tractat d'Alcaçovas (1479), signat amb Portugal, va reconèixer a Castella el domini de l'arxipèlag, fet ratificat el 1494 en el Tractat de Tordesillas.

La conquesta va ser resultat d'iniciatives públiques i privades, mitjançant acords amb els conqueridors a través de capitulacions.

Conseqüències de la Conquesta Canària

• Estratègica situació geogràfica: Va servir com a escala fonamental per a les rutes cap a les Índies, sent crucial per a Colom.
• Es van establir els sistemes de govern que s'utilitzarien posteriorment en les noves possessions americanes.
• Fi de les estructures socials aborígens i substitució per altres de tipus castellà.
• Importants canvis demogràfics: La població indígena es va reduir dràsticament. Es va produir una repoblació per andalusos, castellans, portuguesos, així com genovesos, flamencs i catalans.

Els Nous Descobriments Geogràfics

Causes dels Descobriments

Causes: Recerca de matèries primeres per la demanda d'espècies procedents d'Orient després de la presa de Constantinoble pels turcs el 1453 (que va provocar escassetat i alça de preus); avenços científics i tècnics com el desenvolupament de la cartografia, els nous aparells de navegació o el perfeccionament de les embarcacions (això va permetre la recerca d'una ruta directa per Occident).

El 1498, Vasco de Gama va aconseguir arribar fins a l'Índia.

A Castella, Colom va navegar per l'Atlàntic cap a Occident. Els seus errors incloïen creure que les dimensions de la Terra eren menors que les reals i pensar que el mar que separava Europa d'Àsia estava ple d'illes.

El Descobriment d'Amèrica

Després de ser rebutjat per Portugal, els Reis Catòlics van acceptar el pla de Colom i van signar les Capitulacions de Santa Fe: Colom seria almirall de les illes i terra ferma, així com virrei governador. Va sortir del port de Pals amb tres caravel·les i 90 homes. Colom pensava haver arribat a les Índies.

Es van realitzar els quatre viatges de Colom (1498-1502) i, posteriorment, els viatges menors.

Després dels descobriments, interessats a mantenir bones relacions amb Portugal, els Reis Catòlics van signar el Tractat de Tordesillas.

Conseqüències del Descobriment

• Creació de dos grans imperis extraeuropeus: el portuguès i el castellà.
• Desenvolupament del dret internacional com a regulador.
• Arribada de blat de moro, tomàquet, patata, tabac, així com de metalls preciosos.
• Alteracions socials al Nou Món.

La Política Religiosa: Unificació i Control

El Tribunal de la Inquisició

A finals del segle XV, la unitat política va coincidir amb la unitat de fe. Els Reis Catòlics van voler imposar el credo cristià.

La Inquisició tenia naturalesa religiosa i era, alhora, un instrument polític de la monarquia.

El 1482 es va celebrar el primer acte de fe, en què sis persones van morir cremades.

Àmbit d'acció: ciutats castellanes i, posteriorment, el Regne d'Aragó. El seu primer inquisidor va ser fra Tomás de Torquemada, caracteritzat per la seva intransigència religiosa i duresa.

S'actuava sobre els conversos i, més tard, es perseguien delictes com bigàmia, blasfèmia, sodomia, bruixeria, etc.

S'utilitzava la tortura com a mitjà per obtenir la confessió.

L'Expulsió dels Jueus

El Decret d'expulsió dels jueus dels regnes peninsulars es va promulgar el 1492. Els jueus havien de convertir-se al cristianisme o ser condemnats a mort amb confiscació de béns. La conversió al cristianisme va ser la sortida per a molts.

Causa: Recerca de cohesió social i política a través de la unitat religiosa. Castella, Andalusia i Múrcia van ser les zones més afectades.

El destí inicial va ser Portugal i Navarra, regnes que posteriorment també van haver d'abandonar. Altres destinacions van ser el nord d'Àfrica o Itàlia.

Conseqüències de l'Expulsió

• Retrocés de l'artesanat i dels negocis.
• Augment del nombre de conversos i de falsos conversos; la societat castellana es va dividir entre cristians nous i cristians vells.
• Repercussió en la cultura i la ciència: pensadors, escriptors, astrònoms, metges jueus van abandonar la península, emportant-se els seus coneixements i art.