La polifonia en català: veus del discurs i procediments lingüístics

Otras lenguas extranjeras3,73 KB

Veus del discurs

La polifonia es defineix com el conjunt de veus que participen en l'elaboració de qualsevol situació comunicativa. Per a descobrir aquest conjunt de veus convé distingir entre la realitat externa al text i la realitat discursiva.

1. A la realitat externa o nivell extratextual hi ha:

  • L'autor/a real del text: és la persona real que ha escrit el text (l'emissor).
  • El lector/a real: és qui llegeix el text (el receptor).
  • L'autor model: és la imatge que cada lector es fa de l'autor real, a partir de la lectura del text.
  • El lector model: és el tipus de lector a qui va adreçat el text i en qui pensa l'autor quan el construeix.

2. A la realitat discursiva o nivell intratextual hi trobem:

  • El locutor: és el jo discursiu, és a dir, la veu que condueix el text. Es tracta del narrador en els textos narratius, de la veu en primera persona dels textos subjectius (argumentatius) i de la tercera persona o primera del plural en els textos objectius, propis de l'àmbit acadèmic.
  • L'al·locutari: és el tu discursiu. El trobem quan el locutor s'adreça directament al receptor i li parla de tu, de vostè o de vós. Pot aparéixer o no.
  • L'enunciador o enunciadors: són personatges diferents del jo i del tu discursius.

La polifonia es manifesta mitjançant diversos procediments

1. El discurs reportat

Estil directe

La veu de l'enunciador apareix reproduïda directament en el text, de manera literal i sense cap modificació, mitjançant signes gràfics (cometes o guions) i verbs de dicció: dir, explicar, preguntar...

Per exemple: "No hi renunciaré de cap manera!", va exclamar.

Estil indirecte

La veu de l'enunciador apareix inserida en el discurs del locutor amb les adaptacions necessàries. S'usen verbs dicendi.

Per exemple: Va exclamar que no hi renunciaria. Digué que arribaria tard al treball.

Variants dialectals: quadre comparatiu

Valencià

Central

Balear

1a pers. present d'indicatiu

-e (pense) / -o (penso)

-o (penso)

No té desinència: (pens)

1a pers. present de subjuntiu

-e/a (pense, faça)

-i (pensi, faci)

-i (pensi, faci)

Increment incoatiu en la 3a conjugació

-isc/-esc (patisc, patesc)

-eixo (pateixo)

-esc (patesc)

Imperfet de subjuntiu

Amb -ss- o amb -r- (fessen / feren)

Amb -ss- (fessin)

Amb -ss- (fessin)

Díctics

Tres graus (açò-això-allò; ací, ahí*, allí / allà)

Dos graus (això-allò; aquí-allí / allà)

Dos graus (això-allò; aquí-allí / allà)

Possessius

Amb -u- (meua...)

Amb -v- (meva...)

Amb -v- (meva...)

Descargar

PDF Word HTML