La polifonia en català: veus del discurs i procediments lingüístics
Veus del discurs
La polifonia es defineix com el conjunt de veus que participen en l'elaboració de qualsevol situació comunicativa. Per a descobrir aquest conjunt de veus convé distingir entre la realitat externa al text i la realitat discursiva.
1. A la realitat externa o nivell extratextual hi ha:
- L'autor/a real del text: és la persona real que ha escrit el text (l'emissor).
- El lector/a real: és qui llegeix el text (el receptor).
- L'autor model: és la imatge que cada lector es fa de l'autor real, a partir de la lectura del text.
- El lector model: és el tipus de lector a qui va adreçat el text i en qui pensa l'autor quan el construeix.
2. A la realitat discursiva o nivell intratextual hi trobem:
- El locutor: és el jo discursiu, és a dir, la veu que condueix el text. Es tracta del narrador en els textos narratius, de la veu en primera persona dels textos subjectius (argumentatius) i de la tercera persona o primera del plural en els textos objectius, propis de l'àmbit acadèmic.
- L'al·locutari: és el tu discursiu. El trobem quan el locutor s'adreça directament al receptor i li parla de tu, de vostè o de vós. Pot aparéixer o no.
- L'enunciador o enunciadors: són personatges diferents del jo i del tu discursius.
La polifonia es manifesta mitjançant diversos procediments
1. El discurs reportat
Estil directe
La veu de l'enunciador apareix reproduïda directament en el text, de manera literal i sense cap modificació, mitjançant signes gràfics (cometes o guions) i verbs de dicció: dir, explicar, preguntar...
Per exemple: "No hi renunciaré de cap manera!", va exclamar.
Estil indirecte
La veu de l'enunciador apareix inserida en el discurs del locutor amb les adaptacions necessàries. S'usen verbs dicendi.
Per exemple: Va exclamar que no hi renunciaria. Digué que arribaria tard al treball.
Variants dialectals: quadre comparatiu
Valencià | Central | Balear | |
1a pers. present d'indicatiu | -e (pense) / -o (penso) | -o (penso) | No té desinència: (pens) |
1a pers. present de subjuntiu | -e/a (pense, faça) | -i (pensi, faci) | -i (pensi, faci) |
Increment incoatiu en la 3a conjugació | -isc/-esc (patisc, patesc) | -eixo (pateixo) | -esc (patesc) |
Imperfet de subjuntiu | Amb -ss- o amb -r- (fessen / feren) | Amb -ss- (fessin) | Amb -ss- (fessin) |
Díctics | Tres graus (açò-això-allò; ací, ahí*, allí / allà) | Dos graus (això-allò; aquí-allí / allà) | Dos graus (això-allò; aquí-allí / allà) |
Possessius | Amb -u- (meua...) | Amb -v- (meva...) | Amb -v- (meva...) |