Poesia trobadoresca i lírica catalana medieval: origen, característiques i evolució

Otras lenguas extranjeras3,46 KB

Mètrica i rima

Mètrica: x estrofes de x versos. Els versos són octosíl·labs. Rima assonant o consonant (V+C). Estructura AABA: rima b masculina, rima a femenina.

Fonètica: correspondències fonètiques

l·l -- (l)    ll -- (λ)    x -- (∫)    j -- (ζ)    tx -- (t∫)    tg -- (tζ)    tz -- (dz)

Naixement de les llengües romàniques

Naixement de les llengües romàniques entre els segles VII i VIII.

A partir del segle XI apareixen expressions en textos legals.

Primers testimonis (segles XII i XIII): Liber Iudiciorum (codi de lleis) i Homilies d'Organyà (sermons en català).

Poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca és la primera lírica culta escrita en llengua vulgar a Europa.

Aquest moment poètic va sorgir al segle XII a Occitània i va ser innovador en molts sentits:

  • S'expressava en llengua vulgar, l'occità, que comprenia més territori que el llatí.
  • Els poemes eren obra d'autors coneguts (lírica culta), en contraposició a la lírica popular d'autor anònim.
  • Tractava temes profans (no religiosos), com l'amor cortès.
  • Feia una poesia cortesana, vinculada als castells i no als monestirs.

L'occità com a llengua de cultura

L'occità va ser la primera llengua vulgar que accedí a la cort i a la cultura (barreja de variants dialectals). Va esdevenir la llengua de l'expressió lírica en bona part d'Europa.

La poesia trobadoresca és refinada, complicada i estricta.

La lírica va creuar els Pirineus per la estreta relació històrica i geogràfica entre el català i l'occità.

Alfons el Cast i la influència trobadoresca

Durant el regnat d'Alfons el Cast (1162-1196) s'imposà entre els trobadors la pràctica de compondre poemes en occità seguint els cànons de la lírica provençal. El rei Alfons escrivia poemes i va portar alguns famosos trobadors a la cort.

La influència de la lírica trobadoresca fou tan important que es va convertir en la base de la poesia culta catalana fins al segle XV. Destaquen Guillem de Berguedà (s. XII) i Cerverí de Girona (s. XIII).

Els segles XI-XIII: formació de les llengües vulgars

Al llarg de l'Edat Mitjana va tenir lloc el lent procés de formació de les llengües vulgars (les parlava el vulgus, el poble), que es distingien de la llengua culta, el llatí.

Els segles XIV-XV: l'humanisme

Al segle XIV, els humanistes italians posen les bases d'una nova concepció del món que acabarà tancant l'etapa medieval. Les primeres manifestacions del corrent humanista en les lletres catalanes, en el trànsit dels segles XIV i XV, afecten la prosa, que comença a reflectir la influència de la literatura clàssica.

Els aires humanistes, però, no arriben a la poesia catalana, que continua amb tòpics medievals i estructures mètriques i estròfiques pròpies.

La desoccitanització de la poesia catalana

La poesia catalana va iniciar un imparable procés de desoccitanització: al segle XIV conviuen l'occità i el català; al segle XV, el català i poc occità. Fins a Ausiàs March no s'allibera de l'occità.

Descargar

PDF Word HTML