Literatura medieval catalana: context social, Ramon Llull i les grans cròniques
Context social i literatura catalana medieval
Context social dels segles XI-XII: la societat estava estructurada en el feudalisme durant més de 1000 anys: el regne estava dividit en territoris, amb un senyor feudal, cavallers i vassalls, i un pacte feudal que els unia. La cultura escrita era patrimoni del clergat i la noblesa, mentre la població era analfabeta. Les llengües romàniques apareixen a partir de l'any 1100.
Context social dels segles XIII-XV: el feudalisme comença a entrar en crisi a causa de la burgesia, que rivalitzà amb la noblesa feudal per ser la classe social dominant. Al segle XIII, època d'expansió territorial de la Corona catalanoaragonesa, es conquistaren Catalunya Nova, les Balears i el País Valencià. S'imposa l'estàndard de la cancelleria reial, que seguien tots els escriptors catalans. Al segle XV, Barcelona deixa de ser el principal centre social i econòmic de la Corona d'Aragó i es trasllada a la ciutat de València. El segle XV es considera el segle d'or de la literatura catalana, amb Ausiàs March i Joanot Martorell.
Primers textos en català
Els primers textos en català són breus i de caràcter religiós i administratiu, com el Forum Iudicum i les Homilies d'Organyà (segle XII). Els primers textos literaris en prosa apareixen al segle XIII, la qual cosa representa una diferència entre el català i altres llengües romàniques.
Ramon Llull
Vida
Nascut a Mallorca el 1232, Llull va portar una vida dedicada als plaers fins que, cap als 30 anys, va viure un canvi radical: va tenir una visió de Jesús, va abandonar la seva dona i fills i es va dedicar a la religió. Va dur a terme una tasca gegantina d'estudi i viatjà pels principals centres de cultura i poder d'Europa.
Introducció
Considerat el creador de la prosa catalana, la seva intenció era didàctica: difondre idees més que obres literàries. Els seus objectius eren difondre la fe cristiana i ordenar la societat segons els principis cristians, i la seva obra mostra els seus immensos coneixements sobre diverses branques del saber.
Obra narrativa
- Llibre d'Evast e Blanquerna: un jove en busca d'un objectiu espiritual. Proposa una organització de la societat i explica la vida del protagonista, a través de la qual Llull transmet idees sobre diferents àmbits de la societat. Llull apareix a l'obra amb el nom de Ramon.
- Felix o el Llibre de les meravelles: el jove protagonista recorre el món aprenent del que li ensenyen ermitans i filòsofs i meravellant-se del que veu. Abunden els exemples, narracions breus que pretenen exemplificar un ensenyament.
Obra didàctica
Les finalitats són descriure la vida contemplativa i difondre l'art. Destaquen:
- Llibre de contemplació: 365 contemplacions, una per cada dia de l'any.
- Llibres d'al·legories: imatges que representen idees abstractes.
- Llibre del gentil e los tres savis: un jueu, un musulmà i un cristià mantenen un debat sobre quina és la veritable religió.
- Llibre de l'ordre de cavalleria: la formació dels cavallers.
Prosa lírica
Tracta de la mística i de percebre Déu abans de morir. El Llibre d'Amic e Amat té 355 versicles i ajuda a meditar.
Cròniques històriques
Les cançons de gesta són rimades i en vers, narren herois històrics, van ser creades pel poble i difoses oralment pels juglars. No són literatura culta, sinó literatura popular transmesa oralment de pares a fills.
Les quatre grans cròniques
Introducció: tenen gran valor històric i literari, intenció patriòtica, un llenguatge molt uniforme, parlen dels fets contemporanis i contenen fragments de cançons de gesta prosificades.
- Crònica de Jaume I: explica els fets més importants de la vida del rei Jaume I, especialment les conquestes de Mallorca i València. El llenguatge té la vivesa, espontaneïtat i descurança pròpies de la llengua parlada.
- Crònica de Bernat Desclot: no es coneix la identitat de l'autor, ja que és un pseudònim. Intenció: glorificar la figura del rei Pere II el Gran, presentat com un cavaller. Rigor històric i estil més culte i acurat que el de la crònica de Jaume I.
- Crònica de Ramon Muntaner: objectiu: deixar constància dels serveis que ell ha prestat a la Corona i exaltar els reis catalans. Relata l'expedició dels almogàvers per terres de Grècia i Turquia. Té valor històric i un estil directe, espontani i acolorit.
- Crònica de Pere el Cerimoniós: el rei ja no es presenta com un heroi sinó com un príncep renaixentista, fred, astut i calculador. És la crònica més diferenciada, amb un llenguatge correcte i acurat, però manca vivacitat.
Humanisme i Renaixement
Humanisme
Moviment artístic i cultural que es va desenvolupar a Itàlia al segle XV i es va estendre per Europa. Els seus principis són: l'ésser humà com a centre de la realitat, la valoració de la raó, la revalorització de la cultura clàssica greco-llatina, la valoració del coneixement i la valoració de la natura.
Renaixement
Realització pràctica a nivell social, polític i artístic dels principis de l'humanisme.
Bernat Metge: mostra una actitud crítica i escèptica, i fou empresonat sota sospita d'ateisme. La seva obra principal és Lo Somni, un diàleg filosòfic que tracta el tema de la immortalitat de l'ànima i és una defensa de les acusacions que se li havien fet.
Novel·la medieval
Roman cortès: narracions en vers del segle XII, amb el tema principal de les aventures de cavallers, idealitzades. Els protagonistes són cavallers que es regeixen per un codi d'honor, plenes d'elements fantàstics.
Llibres de cavalleria
Destaquen la novel·la cavalleresca, Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch.