Poesia Trobadoresca: Gèneres, Personatges i Trobadors Clau

Gèneres de la Poesia Trobadoresca

Gèneres de Temàtica Amorosa

• La cançó: serveix per expressar les lloances a la dama segons les pautes de l'amor cortès, és a dir, representa la transposició de les relacions de vassallatge del feudalisme a la poesia amorosa.
• Pastorel·la: és el diàleg amorós entre un cavaller i una pastora (que té totes les característiques i les qualitats d'una dama noble), a la qual pretén enamorar.
• Alba: poesia que canta el trobador queixant-se de l'arribada del dia després d'haver passat la nit amb la seva dama, perquè l'alba representa la separació, ja que poden descobrir-los junts. En aquestes composicions apareix un nou personatge, el guaita (el vigilant), amic del trobador que vigila que no arribi el senyor o els lauzangiers mentre els amants estan junts.

Poesia d'Atac Personal

• Sirventès: és una poesia d'atac, de crítica a un personatge, a la vegada que serveix per fer propaganda de les idees del trobador sobre aquest personatge.

Altres Gèneres

• El plany: composició en què el poeta lamenta la mort d'algun personatge important o d'un amic.
• La cançó de croada: composició que el trobador fa per donar ànims als soldats que anaven a lluitar a les croades.
• La tensó: debat o discussió entre dos trobadors sobre temes diversos (qüestions amoroses, literàries o polítiques).

Personatges i Etapes del Trobador

El trobador, que ofereix el seu servei amorós a la dama (sempre casada), ha de passar per quatre etapes abans d’aconseguir que ella li lliuri el seu amor:

Etapes del Trobador Enamorat

• Fenhedor (tímid): el trobador-enamorat no s'atreveix a dirigir-se a la dama que estima.
• Pregador (suplicant): el trobador-enamorat passa a aquesta segona etapa si la dama ha mostrat interès per ell i li ha permès que li expressi el seu amor a través de la poesia.
• Entendedor: entre la dama i el trobador-enamorat s'estableix una relació de "complicitat". Ella accepta els seus poemes de servei amorós i els seus juraments de fidelitat. A canvi, li dóna penyores del seu amor (una cinta, un mocador, un cinturó, un floc de cabells...) o diners ("aver").
• Drutz (amant): el trobador-enamorat es converteix en "drutz" si arriba a l'amor físic i total amb la dama.

La Dama i la Fin'amors

Alguns estudiosos de la poesia trobadoresca consideren que, malgrat aquesta classificació, l'amor entre la dama i el trobador, la fin'amors, era bàsicament platònica. Aquesta afirmació és vàlida per a alguns trobadors, però no es pot acceptar de manera general, ja que altres trobadors pretenien o van arribar a l'amor físic amb les dames a qui adreçaven les seves poesies.

La dama de la poesia trobadoresca ha de ser casada. Per tant, la relació amorosa entre la dama i el trobador era adúltera.

Altres Personatges Clau

• El Senyal: Com que la dama era casada, el trobador havia de referir-se a ella amb un pseudònim, anomenat senyal, per no despertar les sospites del marit i dels cortesans.
• El Marit o Gilós: Si la dama està casada, el marit es converteix en el gilós. Per això apareix sempre en aquestes poesies com un ésser roín, malvat, del qual s'han d'amagar. Existeix la idea en aquesta poesia que la dama no pot ser feliç amb el marit, ja que no l'ha triat lliurement, el seu amor és fruit de l'interès i de la imposició.
• Els Envejosos Maldients o Lauzangiers: Com que el marit de la dama és un gran senyor feudal, viu envoltat d'un seguit de cortesans, aduladors que per aconseguir el favor del senyor, espien la relació entre el trobador i la dama, sempre atents a qualsevol infidelitat que pugui cometre la dama per anar-la a explicar al senyor. Per tant, juntament amb el senyor, els lauzangiers es converteixen en enemics del trobador.

Principals Trobadors

Trobadors Occitans

• Guillem IX d’Aquitània
• Jaufré Rudel
• Arnaut Daniel
• Cercamon
• Bernart de Ventadorn

Trobadors Catalans

• Alfons el Cast
• Pere el Catòlic
• Guillem de Berguedà
• Guillem de Cabestany
• Guillem de Cervera (Cerverí de Girona)
• Berenguer de Palol