La poesia romàntica: Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà

LA POESIA ROMÀNTICA. JACINT VERDAGUER. ÀNGEL GUIMERÀ

1. LA POESIA ROMÀNTICA

1.1. Característiques de la poesia romàntica:

Poema emblemàtic: “Oda a la Pàtria” d'Aribau, farcida d'elements romàntics. Reinstauració dels Jocs Florals serà un estímul eficaç per a la creativitat poètica en català. Molts autors participaran amb l'esperança d'aconseguir la glòria que representa el coneixement públic. Llengua literària molt insegura, en els poemes es mostra la nostàlgia i el desarrelament personal, la recreació d'un passat històric més sòlid i rescaten figures de l'Edat Mitjana. Món perdut i enyorat es converteix en tema literari: nits de lluna plena, ruïnes i misteri de la natura. Freqüents els temes dels amors exultants i preocupacions religioses. Estructura estròfica d'influència clàssica, fòrmules populars a l'hora de crear poemes de gran bellesa que imiten les tècniques de la poesia de transmissió oral, poesia molt rica i viva a Catalunya. Rubió i Ors i Victor Balaguer restauradors i mantenidors dels Jocs Florals i Milà i Fontanals primer president del Jocs Florals restaurats.

2. ELS POETES ROMÀNTICS

No només foren importants en el terreny de la teorització sobre el que calia fer per recuperar la nostra llengua culta i la tradició literària, sinó que també traslladaren les seves propostes a l'àmbit de la creació poètica.

Bonaventura Carles Aribau, Manuel Milà i Fontanals i Joaquim Rubió i Ors.

Rubió i Ors adoptà el pseudònim de Lo Gaiter del Llobregat, que cridà l'atenció d'altres poetes que també adoptaren pseudònims de tipus geogràfic, per exemple: Lo Fabioler del Ter (Josep Pastell), Lo Trobador Mallorquí (Josep Tarongí).

Primera etapa del s.XIX, molt d'impuls però evident incertesa, destaca l'obra d'Antoni de Bofarull i de Brocà i la de Víctor Balaguer. Es tanquen anys importants que donen pas a la segona meitat del segle, considerada l'època d'esplendor de la Renaixença.

1859 convocació dels Jocs Florals a Barcelona. La Renaixença s'aglutina, altres territoris catalans imiten ràpidament els jocs. 1865 Jacint Verdaguer (20 anys) guanyà l'englantina i el premi extraordinari.

1877. Any més important dels Jocs Florals, recuperació de les nostres lletres. Àngel Guimerà hi va guanyar els 3 premis extraordinaris: “Any mil” (flor natural), “El darrer plany d'en Claris” (englantina) i “Romiatge” (viola d'or i argent), va ser proclamat mestre en gai saber. Va guanyar el premi extraordinari amb L'Atlàntida que no va estar gens a publicar-se.

3. JACINT VERDAGUER

3.1. Un poeta popular:

Poeta més prestigiós de les lletres catalanes del s.XIX i un dels més significatius de tota la història literària. Força poètica neix amb la seva dotació d'un talent excepcional, va saber acoblar amb encert i formar un gruix literari de gran coherència: utilització d'una imaginació desbordant per fer grans descripcions de catàstrofes naturals, poema èpic construït amb versos d'art major i abundància de recursos retòrics i miniaturista, treballa acuradament el detall utilitzant el lenguatge íntim i tendrívol, entronca amb la canço popular.

3.2. Primers anys: estudiant de capellà:

Va néixer el 17 de maig de 1845 a Folgueroles (Plana de Vic). Ascendència humil, pare picapedrer i pagès, i molt influït per la religiositat de la seva mare, seminari de Vic als 10 anys per fer-hi estudis eclesiàstics. Única possible formació cultural per les condicions econòmiques familiars. Va rebre educació humanística i literària i hi va descobrir els clàssics. 1865 (20 anys), Jocs Florals de Barcelona amb 2 guardons. Aspecte i joventut desvetllaren curiositat i simpatia als homes de la Renaixença. Un grup de poetes (Esbart de Vic), es reunien a la font del Desmai per fer-hi sessions de lectura dels seus poemes. Va ser ordenat sacerdot el 2 d'octubre del 1870 i va cantar missa en un turó, al bell mig de la plana de Vic, aguantant un dolmen prehistòric (figura d'abans del cristianisme) i una ermita dedicada a Sant Jordi (cristianisme).

3.3. Malaltia i viatges:

Malaltia estranya que li produïa mal de cap intens. Va deixar Vinyoles i va anar a Barcelona, es va embarcar com a capellà en un vapor de la Compañía Transatlàntica que feia la ruta de les Antilles. Va entrar en contacte amb la família Comillas, propietària de la companyia dels vaixells. Les composicions de caire més nostàlgic són d'aquesta època, la més coneguda “L'emigrant”.

Un període fecund:

1877 li van premiar la tercera i definitiva versió de L'Atlàntida, que va acabar dins el vaixell. Tenia 32 anys. 1877 al 1886-període de gran fecunditat literària. Va ocupar la capellania del palau d'Antoni López (marquès de Comillas). Celebrava missa a la capella del palau i feia d'almoiner (el marquès obtenia la fortuna a través del tràfic d'esclaus i feia aquesta acció per netejar la seva imatge), repartia segons el seu criteri una quantitat de diners que el marquès destinava als pobres. Tenia una vida regalada que li va permetre treballar en diversos llibres, sobretot en el poema èpic, Canigó.

El viatge a Terra Santa

1886 va fer aquest viatge amb esperit de pelegrí i en va tornar profundament trasbalsat. Profunda crisi personal amb intens desig de purificació. La seva vida experimenta un tomb dramàtic quan veu que el que predicava no era el que feia. La seva personalitat com a poeta (lira) es troba al cim de la glòria, però la del sacerdot (calze) es veu desaprofitada; s'excedeix en la seva generositat i els que no eren pobres s'aprofitaren d'ell, s'endeuta per seguir ajudant. El camí espiritual adoptava formes extravagants, pràctiques d'exorcismes. Diagnostic de folia, el bisbe Josep Morgades va ordenar el 1893 la seva reclusió al santuari de la Gleva i li va llevar la llicència de dir missa.

3.4. L'enfrontament amb l'autoritat eclesiàstica

Es sentí empresonat. Va dividir el país en dues faccions: els qui el volien fer tornar a l'Església i els qui el volien mantenir en rebel·lió perquè s'adeia amb l'actitud de l'artista rebel. Abril del 1895. va abandonar la Gleva i va tornar a Barcelona on es va instal·lar a casa d'una família humil. Viu interiorment torturat i accentua el seu neguit el fet que la suspensió a divinis, li impedia celebrar missa.