Poesia Catalana: Autors i Obres Clau del Segle XIV al XX

Anselm Turmeda

Elogi dels diners

Personifica la gran crisi espiritual que afecta Occident al final del segle XIV. El poema és un mordaç retrat dels usos i costums del món cristià.

• Estructura: 9 estrofes, 4 versos (3 octosíl·labs i 1 tetrasíl·lab).

Jordi de Sant Jordi

Presoner

Cavaller del rei Alfons, participa en l'expedició a Sardenya i Còrsega i és assetjat a Nàpols, on cau presoner.

• Primera estrofa: Evidencia la sol·licitud i la desolació per la captivitat.
• Segona estrofa: Descriu les comoditats i luxes que tenia. El consola pensar que ha complert la seva obligació.
• Estructura: 5 cobles de 8 versos decasíl·labs.

Ausiàs March

La seva obra contraposa la descripció del divertiment amb la seva actitud d'acostar-se a la tristesa i la solitud dels morts. Defensa el dret de cadascú a la pròpia experiència. En la tornada, s'adreça a la dama i li diu que tot home pot morir i que ella serà la notària de tanta dissort.

• Estructura habitual: 5 cobles, 8 versos decasíl·labs.

Joan Roís de Corella

La balada de la garsa i l'esmerla

S'emmarca en el gènere dels trobadors per cantar històries d'amor, acompanyat de música i dansa.

• Primera part: 10 versos decasíl·labs.
• Segona part: 14 versos de 8 i 4 síl·labes.

Francesc Vicent Garcia

A una hermosa dama de cabell negre i pinta de marfil

Es basa en el contrast del color blanc i negre dels elements del poema.

• Estructura: Sonet decasíl·lab.

Bonaventura Carles Aribau

La Pàtria

Exaltació romàntica del paisatge i considerat el primer poema culte pels nous gustos romàntics.

• Temes: Evocació de la pàtria i l'elogi de Gaspar de Remisa.
• Estructura: 6 cobles de 8 versos alexandrins. Rima creuada.

Jacint Verdaguer

Canigó

El poeta fa dialogar els dos campanars (Sant Miquel i Sant Martí).

• Estructura: 28 estrofes decasíl·labes.
• Tema: Plasmació de la geografia catalana.

Miquel Costa i Llobera

Lo pi de Formentor

Admiració per un arbre; el pi es converteix en un confident.

• Estructura: 8 estrofes de 4 versos i una cinquena amb versos hexasíl·labs.

Joan Maragall

La vaca cega

És el justificant d'un món digne de ser estimat, contemplat més enllà de l'aparença.

• Estructura: 23 versos decasíl·labs.

Oda a Espanya

Solidaritat amb tots aquells que tenen fills a la guerra.

• Estructura: 8 estrofes de 6 versos.

Joan Alcover

La Balanguera

Una fada vella pot teixir i desteixir els atzars de la vida.

• Estructura: 6 versos octosíl·labs.

Josep Carner

Bèlgica

Expressa els seus desitjos de felicitat i equilibri amb els elements de la natura i els seus consemblants.

• Estructura: 4 estrofes amb decasíl·labs.

Josep Maria Junoy

Oda a Guynemer

És un cant d'elogi o elegíac per algú, que porta un heroi adolescent cap a la glòria de l'eternitat.

• Format: Cal·ligrama.

Joan Salvat-Papasseit

Poema dedicat a cantar un amor molt intens. Història realista perquè elimina components morals o intel·lectuals i se centra en l'exercici lliure.

• Format habitual: Cal·ligrama.

Josep M. de Sagarra

Vinyes verdes vora el mar

Recull en el poema el color verd en totes les gradacions d'intensitat en els diferents moments del dia i estacions de l'any. El paisatge descrit passa a formar part de l'esperit i els sentiments del poeta.

• Estructura: 7 cobles de 5 versos heptasíl·labs.

Carles Riba

Es va haver d'exiliar de Catalunya per ser del bàndol perdedor de la guerra. La seva obra és el record de tristesa, solitud i desesperança, del record d'un viatge exultant.

• Estructura habitual: Dístic elegíac.

Clementina Arderiu

El pèndol

El tema central és que poca gent pot fruir d'aquesta plenitud feliç. La poeta ens explica que no avança en la vida i li cal fer un esforç per mirar esperançada endavant.

• Quarta estrofa: Perduda en un bosc metafòric on els arbres li tapen l'horitzó.
• Cinquena estrofa: Ningú la ve a treure d'aquest mal pas.
• Sisena estrofa: Tornant-se voluntàriament insensible, es veu menys afectada pels atzars de la vida.
• Estructura: 6 estrofes de 8 versos tetrasíl·labs.

Màrius Torres

La ciutat llunyana

Metàfora metonímica perquè es refereix a Catalunya i els catalans, però també a conceptes i idees abstractes.

• Estructura: Sonet de versos alexandrins (12 síl·labes).

Agustí Bartra

Oda a Catalunya des dels tròpics

El tema central és l'enyorança de l'exiliat (Santo Domingo).

• Estructura: Versos polimètrics.

J.V. Foix

És quan dormo que hi veig clar (a Joana Givanel)

Els somnis li fan comprendre el món en totes les seves arbitrarietats. La imaginació interpreta la realitat amb metàfores i imatges agosarades.

• Primera estrofa: Descriu l'escenari; té comportaments inusuals entre els altres.
• Segona estrofa: Caricatura d'ell mateix. Li és permesa la transgressió i copula amb la masovera o amb una agulla mata el monstre que acaba de guanyar la guerra.
• Tercera estrofa: Relacionat amb el sexe femení.
• Estructura: 3 estrofes de 10 versos heptasíl·labs.

Salvador Espriu

Assaig de càntic en el temple

Contextualitzat en el Franquisme.

• Primera estrofa: Desig d'anar nord enllà.
• Segona estrofa: Suposant que el desig es faci realitat, què dirien els germans per haver abandonat la terra.
• Tercera estrofa: No fa aquest viatge.
• Estructura: 20 versos. Mètrica irregular i sense rima.

Pere Quart

Corrandes d'exili

Cada corranda desenvolupa un camí diferent de l'exili que el poeta emprengué.

• I: El moment de la partida i la intensitat de la pena.
• II: El suport de l'estimada.
• III: El pacte amb la terra que abandona.
• IV: L'esquinçament vital.
• V: L'enyorança com a eina de supervivència.
• VI: L'evocació de les arrels més íntimes abandonades.
• VIII: La metàfora ideal del locus amoenus per ser feliç i lliure i, malgrat la derrota, la fe en una pàtria lliure i completa.
• Estructura: 4-5 versos heptasíl·labs. Rima consonant.

Joan Brossa

Poema

Les pistoles disparen bales i fereixen qui toquen. El poeta voldria que passés una cosa semblant amb els poemes.

• Característica: Base gràfica.

Vicent Andrés Estellés

Els amants

És una ègloga del gènere bucòlic que idealitza la vida dels pastors i la vida camperola.

• Estructura: 24 versos alexandrins (12 síl·labes).

Miquel Martí i Pol

L'Elionor

Narra la història d'una noia que entra a treballar a una fàbrica amb 14 anys i seguirà els passos de noies que l'han precedida, que també seran idèntics als de les noies que les substituiran. I passa igual amb la seva filla que, amb 14 anys, entra a la fàbrica.

• Estructura: Versos polimètrics sense rima.