Desequilibris territorials i polítiques regionals a Espanya

Desequilibris territorials a Espanya

L'origen dels desequilibris actuals

El factor principal va ser la localització de la indústria i el desenvolupament dels serveis a les perifèries cantàbrica i mediterrània, Madrid, l'eix de l'Ebre, i les illes Balears i Canàries.

• Econòmic: Major creixement del PIB i del PIB per càpita en atraure matèries primeres, fonts d'energia i capitals d'altres regions.
• Demogràfic: Van rebre immigrants de les regions de l'interior peninsular, augmentant la densitat de població.
• Social: Increment de la renda bruta disponible de les llars per damunt de la mitjana, aconseguint un bon nivell de vida.

Canvis per la crisi econòmica del 1975

• Les regions industrials van patir una forta crisi, sobretot les especialitzades en sectors madurs, i en menor grau, les que comptaven amb indústries més diversificades: el creixement del seu PIB va descendir i van deixar d'atraure immigrants.
• La crisi va afectar menys les regions que mostraven menys pes industrial per tenir una major participació en la seva economia dels sectors primari o terciari; o per mostrar un repartiment més equilibrat dels tres sectors.

Els desequilibris territorials actuals

Nous factors dels desequilibris

• La indústria perd importància com a factor de desenvolupament.
• Els serveis avançats, la innovació i la tecnologia es converteixen en els principals factors de desenvolupament.

La jerarquia espacial actual

a) Els eixos de dinamisme: Madrid, el País Basc, la vall de l'Ebre i el litoral mediterrani nord, i els arxipèlags balear i canari.

• El creixement del PIB s'ha desaccelerat en algunes regions que partien de valors més alts, com Catalunya i Balears.
• Les xifres del PIB són les del percentatge que hi representen els sectors punta, la innovació i la R+D, que continuen beneficiant Madrid, Navarra, el País Basc i Catalunya.
• En el terreny demogràfic, la tendència a difondre la població i part de l'activitat econòmica cap a altres àrees redueix la correlació entre població i PIB.
• En el terreny social, la renda bruta disponible per les llars, els serveis i els equipaments estan per damunt de la mitjana.

b) Els eixos en declivi: Astúries i Cantàbria.

• En el terreny econòmic, el PIB creix per davall de la mitjana i el PIB per càpita és inferior a la mitjana.
• En el terreny demogràfic, la població està estancada o en retrocés.
• En el terreny social, la disparitat en renda bruta disponible per les llars i en benestar és menor, ja que partien de nivells més alts.

c) Els espais menys dinàmics: Extremadura i ambdues Castelles, Galícia, l'interior d'Andalusia i Múrcia.

• En el terreny econòmic, han incrementat el PIB per damunt de la mitjana en els últims anys.
• En el terreny demogràfic s'observen disparitats entre les baixes densitats de les comunitats de l'interior, motivades per l'emigració d'èpoques passades, i les altes densitats del litoral, superiors a la mitjana.
• En el terreny social, la renda bruta disponible de les llars no arriba a la mitjana espanyola.

Polítiques regionals i de cohesió territorial

Bases de la política regional

Les polítiques regionals són el mitjà per a calmar els desequilibris regionals d'un Estat. A Espanya, la política regional es va iniciar en la dècada de 1960, amb els Plans de Desenvolupament. La política estatal per a corregir els desequilibris entre les regions ha de seguir les directrius de la política regional de la UE.

Política regional i de cohesió de la UE (2007-2013)

Després del seu ingrés a la Comunitat Europea, el 1986, Espanya es va integrar en la política regional europea. Des d'aleshores ha rebut fons comunitaris i la seva política regional ha de ser aprovada per la UE.

Objectius de la política regional europea

La política regional europea tradicional, iniciada el 1975, tenia com a objectius coordinar les polítiques regionals dels estats membres i corregir els desequilibris entre les regions europees. La nova política regional 2007-2013 pretén, a més, reforçar la competitivitat de totes les regions per a fer front a la creixent competència mundial.

La política regional es proposa tres objectius en què estan aquestes regions europees:

• Convergència: pretén apropar les regions menys desenvolupades a les més avançades.
• Competitivitat Regional i Ocupació: es proposa millorar la competitivitat i l'ocupació de les regions.
• Cooperació Territorial Europea: vol millorar-se mitjançant projectes de cooperació transfronterera, transnacional i interregional.

Les regions espanyoles participen en projectes de cooperació transfronterera amb Portugal i França; de cooperació transnacional amb l'Espai Atlàntic, Sud-oest europeu, Mediterrani i Madeira-Açores-Canàries; i de cooperació interregional, articulat en un únic Programa per a tota la UE. També cooperen amb països veïns extracomunitaris a través de l'Instrument de Veïnatge i Partenariat Europeu (ENPI).

Instruments de la política regional europea

Els instruments que financen la política regional europea en el període 2007-2013 són els fons estructurals:

• FEDER (Fons Europeu per al Desenvolupament Regional): finança inversions destinades a reduir els desequilibris territorials.
• FSE (Fons Social Europeu): finança actuacions per a desenvolupar els recursos humans; prevenir i lluitar contra la desocupació.
• Fons de Cohesió: finança exclusivament inversions públiques en medi ambient i en xarxes transeuropees de transport.

Repercussions de la política regional europea

• Ha suposat una certa cessió de la sobirania a la UE.
• Ha permès rebre ajudes que han afavorit la convergència espanyola amb Europa. Així, durant el període 1988-2006 Espanya ha sigut el país que ha rebut més ajudes europees.
• Ha reduït els desequilibris interterritorials, en concentrar les ajudes en les regions més desfavorides.

La política regional estatal

Objectius de la política regional estatal

• Consolidar el creixement de les àrees més dinàmiques.
• Detenir el declivi de la cornisa cantàbrica i recuperar-ne l'antic creixement.

Instruments de la política regional estatal

Per a aconseguir aquests objectius, l'estat ha de fomentar l'economia de les zones menys afavorides i en les que travessen dificultats econòmiques. Els instruments per a aconseguir-ho són:

Els incentius regionals

Són les ajudes financeres concedides per l'Estat a la inversió empresarial en certes zones. Aquestes ajudes han de ser compatibles amb la normativa europea.

• La normativa europea sobre competència prohibeix, en general, les ajudes estatals perquè distorsionen la competència i el comerç intracomunitari, però les admet quan es destinen a afavorir el desenvolupament econòmic de regions amb un nivell de vida anormalment baix o greu situació de subocupació.
• Les directrius de la nova política regional han obligat a modificar la política espanyola d'incentius regionals el 2007. S'han establert les zones d'aplicació dels incentius i els límits màxims de les ajudes; els sectors; i els projectes promocionables.

a) Zones d'aplicació:

• Es delimiten segons el PIB per càpita i la taxa de desocupació. Les més beneficiades són Extremadura i Canàries.
• Les regions amb un PIB per càpita superior al 75% de la mitjana europea, perceben ajudes a tipus més baixos.

b) Sectors promocionables:

• Indústries extractives i transformadores, sobretot les de tecnologia avançada.
• Agroalimentàries i d'aqüicultura.