Plantes Medicinals i Aromàtiques: Famílies, Propietats i Usos

Plantes Medicinals i Aromàtiques: Famílies Botàniques i Principis Actius

Schisandraceae

• Illicium verum (anis estrellat): fruit format per 6-8 fol·licles aquillats i estrellats. Propietats: carminatiu, antigripal i expectorant.

Myristicaceae

• Myristica fragans (nou moscada): fruit en drupa globulosa, carnosa i coriàcia. Propietats: carminatiu i aromàtic.

Lauraceae

• Laurus nobilis (llorer): fruit en baia amb 1 llavor. S'utilitzen els fruits i les fulles, amb propietats carminatives i diürètiques.
• Cinnamomum verum (canyella): fruit en baia amb 1 llavor. S'utilitza l'escorça i els brots joves, amb efecte estimulant respiratori.

Monimiaceae

• Peumus boldus (boldo): fruit en drupa. Les fulles són riques en olis essencials, boldina i tenen acció colerètica.

Piperaceae

• Piper nigrum (pebrer): fruit en baia sèssil. Es fa servir com a condiment i estimulant del sistema nerviós central; conté piperina.

Arecaceae

• Cocos nucifera (coco): fruit en drupa ovalada. La llavor conté olis essencials.

Bromeliaceae

• Ananas comosus (pinya): fruit en baies. Conté bromelaïna, amb acció diürètica i digestiva.

Zingiberaceae

• Zingiber officinale (gingebre): fruit en càpsula. S'utilitza el rizoma, amb propietats carminatives i antiemètiques.

Liliaceae

• Allium sativum (all): bulbs rics en olis essencials i alicina, amb efecte antisèptic i diürètic.
• Colchicum autumnale (colquic): fruit en càpsula. Les llavors i els bulbs contenen colquicina, amb acció diürètica i antimitòtica.
• Veratrum album (vedrell): molt tòxica; s'utilitza en homeopatia.

Iridaceae

• Crocus sativus (safrà): s'utilitzen els estigmes, com a colorant i amb olis sedants, gingivals i carminatius.

Poaceae

• Oryza sativa (arròs): cariòpside. La llavor blanca té efecte antidiarreic.
• Zea mays (blat de moro): cariòpside groga en un eix. Els estils són rics en tanins i mucílags, amb acció diürètica.

Papaveraceae

• Eschscholzia californica (escolzia): fruit en càpsula. Té efectes analgèsics, sedants i per a l'insomni.
• Papaver somniferum (cascall): fruit en càpsula amb llavors. El làtex (opi) conté morfina i codeïna.

Polygonaceae

• Rheum sp. (ruibarbes): fruit en nou trígona. El rizoma conté antraquinònics.

Ranunculaceae

• Aconitum napellus (tora blava): fruit amb 3 fol·licles amb llavors. Molt tòxica; conté aconitina. S'usa en homeopatia.
• Adonis vernalis (adonis vernal): poliaqueni. Té acció cardiotònica, diürètica i calmant de la tos.

Cactaceae

• Lophophora williamsii (peiot): fruit carnós vermell. Conté mescalina, un al·lucinogen de drogues potents.

Rosaceae

• Filipendula ulmaria (reina dels prats): polifol·licle. Les sumitats florides són diürètiques i contenen aspirina natural, útil contra el refredat.
• Prunus dulcis (ametller): drupa carnosa. Les llavors contenen olis emol·lients i s'usen com a excipients.
• Prunus laurocerasus (llorer reial): drupa ovoide. Les fulles contenen heteròsids amb acció antiespasmòdica i estimulant respiratòria.
• Pygeum africanum (prunera africana): drupa globosa. S'utilitza l'escorça contra l'adenoma prostàtic.
• Crataegus monogyna (arç blanc): fruit en pom vermell. Les inflorescències contenen flavonoides amb acció cardiotònica, hipotensora i diürètica.

Cannabaceae

• Cannabis sativa (cànem): aqueni esfèric. La resina produeix euforia i excitació; el seu ús té efectes psicoactius importants.
• Humulus lupulus (llúpol): petit aqueni. Les glàndules de les bràctees tenen propietats aperitives i eupèptiques.

Urticaceae

• Urtica dioica (ortiga): petit aqueni. Té alt contingut en sals minerals i és diürètica; també s'utilitza com a verdura bullida.
• Parietaria officinalis (herba roquera): flavonoides amb acció diürètica i alt contingut en potassi; afavoreix la cicatrització.

Fagaceae

• Castanea sativa (castanyer): cúpula amb 4 valves. Les fulles contenen flavonoides amb acció expectorant; l'escorça és astringent.

Hypericaceae

• Hypericum perforatum (herba de Sant Joan): càpsula. Les fulles i les inflorescències són antisèptiques i cicatritzants.

Salicaceae

• Salix alba (salze blanc): càpsula. L'escorça conté salicina, precursora de l'àcid acetilsalicílic.

Erythroxylaceae

• Erythroxylum coca (coca): drupa petita i vermella. Les fulles contenen cocaïna; redueixen la fam i el cansament, però són altament addictives.

Fabaceae

• Glycyrrhiza glabra (regalèssia): llegum amb pilositat vermella. El rizoma conté flavonoides i glucòsids de gust dolç.
• Glycine max (soja): llegum amb 4-5 llavors.

Myrtaceae

• Eucalyptus globulus (eucaliptus): càpsula. Les fulles contenen olis essencials amb efectes antisèptics, expectorants i descongestionants.

Brassicaceae

• Capsella bursa-pastoris (sarronet de pastor): sílicula triangular. Tota la planta conté flavonoides.
• Nasturtium officinale (creixens): síliqua.