Plans d'Ajustament Estructural, Deute Extern i la Construcció de la UE

Ciencias sociales6,92 KB

Plans d'Ajustament Estructural i Deute Extern

Enormes préstecs es van concedir a països en vies de desenvolupament durant els anys 80. Aquests països no podien pagar el deute a causa de:

  • Estats corruptes.
  • Condicions econòmiques imposades pel Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM).

Aquesta situació va generar un enorme deute extern.

Què són els Plans d'Ajustament Estructural (PAE)?

L'FMI imposa als països que demanen préstecs una sèrie de condicions per garantir el seu retorn, juntament amb els interessos del deute:

  1. Reducció de les despeses de l’Estat: educació, sanitat, subvencions a empreses, inversions en obres públiques, etc.
  2. Foment d'una economia dedicada a l’exportació (en la majoria de casos de primeres matèries).
  3. Obertura de les fronteres a l'entrada de productes dels països desenvolupats sense restriccions.

Conseqüències dels PAE

Les conseqüències directes són l'empobriment de la població d’aquests països i una dependència constant de les economies dels països rics. Això provoca encara un major endeutament i més deute extern.

Els anys 80 són coneguts com la “Dècada Perduda”.

La Construcció Europea i l'Organització de la UE

Els Inicis: De la CECA als Tractats de Roma (1951-1957)

Al 1945, amb el continent destrossat, i per evitar la rivalitat i els conflictes (com el del Sarre) entre França i Alemanya, el ministre francès d’Afers Exteriors, Robert Schuman, amb la idea de Jean Monnet, va proposar la creació d’un organisme supraestatal que controlés la producció de carbó i acer dels dos països com a autoritat única.

La iniciativa va ser positiva i s'hi van afegir els països del BENELUX (creat el 1948) i també Itàlia. Així, l’any 1951 es crea la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer) amb l’objectiu de controlar el carbó i l’acer, impulsant l’economia amb un mercat comú i impossibilitant nous enfrontaments.

Els bons resultats van fer que els països membres ampliessin aquesta autoritat a tots els àmbits de l’economia. Això va culminar amb la signatura dels TRACTATS DE ROMA el març de 1957. Es van crear dues organitzacions:

  1. Comunitat Econòmica Europea (CEE).
  2. Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (CEEA) – Euratom.

Aquests tractats van establir la lliure circulació de mercaderies, serveis i capitals per tot el territori dels membres, fent que les fronteres perdessin importància i augmentant el sentiment de pertinença europea.

El Tractat de Maastricht i la Unió Econòmica i Monetària (1992)

Els 12 estats que el 1991 formaven la CEE van decidir establir vincles polítics i socials (més enllà de l’economia). Per això, el 1992 es va signar el Tractat de la Unió Europea (TUE), que va entrar en vigor el novembre del 1993. Aquest canvi va suposar la transformació de la CEE a la UE.

El TRACTAT DE MAASTRICHT va suposar una cessió de sobirania per part dels Estats a favor de la Unió Europea. A més, va coincidir amb la caiguda dels règims comunistes.

Un dels objectius més importants de Maastricht va ser la Unió Econòmica i Monetària (UEM), que incloïa:

  • L’eliminació d’obstacles duaners.
  • La creació de l’euro com a moneda única.
  • La creació del Banc Central Europeu (BCE).
  • La creació del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC).

Estructura de la UE: Els Tres Pilars de Maastricht

El Tractat de Maastricht va estructurar la UE en tres grans àrees:

1. Àrea Comunitària

Impuls a una ciutadania europea amb llibertat de circulació i residència. La cohesió social i econòmica és prioritària, els estats han de cooperar i es donen més competències al Parlament Europeu. També es van aprovar algunes polítiques socials comunes:

  • Millora de condicions d’ocupació i protecció social.
  • Cooperació en matèria sanitària i d’educació.
  • Protecció del patrimoni cultural europeu i del medi ambient.
  • Desenvolupament d’una xarxa transeuropea.
2. Àrea de Política Exterior i Seguretat Comuna (PESC)

Les relacions exteriors de la UE es fan de forma unitària. S'actua conjuntament en temes de seguretat i defensa. Els objectius són la defensa dels Drets Humans, de la democràcia i de la seguretat mundial. L’exèrcit de referència és l'OTAN.

3. Àrea de Justícia i Afers Interns

Cooperació judicial i policial en narcotràfic, terrorisme, crim organitzat, etc.

El Tractat de Lisboa (2007)

Signat el desembre del 2007 pels 27 països membres i en vigor el 2009. Es va reorganitzar l’estructura política i es va reforçar la representativitat exterior. L'objectiu principal era millorar el funcionament de les institucions, ja que amb 27 membres hi havia molts representants polítics.

Les Institucions Europees Clau

1. El Consell Europeu

És el principal òrgan de decisió de la Unió. Hi assisteix un cap d’estat de cada país de la UE. Els Estats Membres ocupen la Presidència del Consell cada 6 mesos. Té poder legislatiu (compartit amb el Parlament), comparteix la responsabilitat d’aprovar el pressupost i coordina les polítiques econòmiques dels estats.

Els vots de cada país depenen dels habitants. Els acords han de ser presos per majoria qualificada, la qual requereix:

  • Tenir el suport del 55% dels estats membres.
  • Representar el 65% de la població.

Això serveix per evitar que un grup reduït de grans estats o molts estats petits junts imposin les seves postures.

2. El Parlament Europeu

Representa la ciutadania, que vota cada 5 anys. Hi ha 7 grups polítics organitzats per ideologia (socialistes, verds, conservadors, etc.). Té poder legislatiu i supervisa les altres institucions. També aprova els pressupostos i pot destituir la Comissió. Es reuneixen un cop al mes a Estrasburg.

3. La Comissió Europea

Els membres són escollits cada 5 anys amb un sistema rotatori que no fa diferències entre estats (un comissari per cada estat). Ha de vetllar per l’aplicació dels Tractats, Directives, Reglaments, etc. És el braç executiu de la UE. Té ampli poder sobre la gestió de polítiques comunes i gestiona el pressupost.

4. Consell de la Unió Europea

Es reuneix quan es vol tractar un tema concret (economia, defensa, etc.). Està format pels ministres implicats en la matèria a tractar.

Descargar

PDF Word HTML