La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda: Resum, Personatges i Context Històric
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
español con un tamaño de 3,65 KB
La plaça del Diamant
La plaça del Diamant va ser escrita a Ginebra durant l'any 1960 i publicada el març de 1962. L'autora d'aquesta novel·la, Mercè Rodoreda, va passar per tres etapes en la seva vida. La primera va ser la infantesa, on el seu avi li va inculcar la lectura; es va casar amb el germà de la seva mare i va tenir un fill. La segona etapa va ser la maduresa, quan li va despertar el desig d'independència i d'escriure. Per últim, l'etapa de la vellesa, quan va publicar altres llibres.
Aquesta obra podem situar-la en l'etapa de maduresa, perquè tracta la submissió d'una dona en casar-se i, després, la seva llibertat.
Personatges
Natalia és el personatge principal de l'obra de Mercè Rodoreda La plaça del Diamant, publicada el març de 1962. Era òrfena de mare, vivia amb el pare i la madrastra i va ser educada segons les normes i costums de les classes menestrals. Sofreix una gran evolució al llarg del relat. Comença sent dependenta d'una pastisseria, després coneix en Quimet, amb qui es casa. Aquest anul·la Natalia com a persona fins al punt que arriba a canviar-li el nom i l'anomena Colometa. Després de la mort de Quimet es casa amb en Antoni i recupera la seva identitat: passa de Colometa a senyora Natalia.
Veu narrativa
L'obra La plaça del Diamant incorpora una narradora homodiegètica-intradiegètica, és a dir, una narradora protagonista que relata en primera persona una narració en la qual participa com a personatge. Rodoreda empra dues tècniques narratives diferents: l'escriptura parlada i el monòleg interior.
- L'escriptura parlada apareix en la major part de la novel·la; hi ha un destinatari mut i és semblant a un monòleg.
- Els monòlegs interiors apareixen al final de l'obra.
Espai
En la novel·la apareixen diferents espais de Barcelona, especialment els barris de Gràcia i Sant Gervasi.
Simbologia
En la novel·la La plaça del Diamant podem identificar el simbolisme com a recurs literari molt comú, utilitzat per expressar els constants pensaments interiors dels personatges. Els referents de la realitat que utilitza en els seus símbols provenen de la seva imaginació, a partir dels seus coneixements culturals adquirits al llarg de la vida.
Novel·la psicològica
També es tracta d'una novel·la iniciàtica: apareix un itinerari vital que implica un creixement personal que comporta un canvi.
Context
La plaça del Diamant se situa durant l'època de la postguerra i fins als anys 50, en un context de quasi total absència d'infraestructura editorial a causa de la repressió franquista. El règim prohibia tota llengua que no fos el castellà i imposava censura literària sobre les obres publicades, per qüestions ideològiques. La majoria d'autors vivien a l'exili per evitar represàlies franquistes. En general, hi havia moltes malalties, la gent patia i les llibertats estaven restringides. A més, l'autora, Mercè Rodoreda, es va exiliar a Ginebra, on va escriure La plaça del Diamant.