Pintures de Sant Climent de Taüll: Anàlisi Completa

Sant Climent de Taüll: Fitxa Tècnica

Les pintures murals de Sant Climent de Taüll són un dels millors exemples de pintura romànica d'influència bizantina existents a Catalunya. Les pintures, d'autor desconegut, segueixen les directrius de l'estil romànic i foren pintades seguint la tècnica del fresc en el primer quart del segle XII. Actualment es troben al MNAC.

Context Històric

L'Alta Edat Mitjana és la primera etapa de l'època medieval i es caracteritza pel domini del món rural i per l'extensió del feudalisme. Castells, monestirs i petites esglésies rurals són els edificis més representatius d'aquest període. Quan es realitzaren aquestes pintures, en el primer quart del segle XII, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, era a punt de convertir-se en cap de la Corona d'Aragó a través del seu matrimoni amb Peronella, filla del rei Ramir d'Aragó (1137). El model feudal regia la societat, que era dividida en estaments en funció del naixement de cadascú. Aquesta societat fortament jerarquitzada la podem comprovar, també, en la composició figurativa del Pantocràtor de Taüll. El sistema constructiu del romànic proporcionava grans trams de paret lliures que eren utilitzats per a representar escenes religioses, les imatges que reproduïen escenes bíbliques. Els criteris estètics del romànic preferien l'horror vacui a deixar espais lliures, aprofitaven tots els espais possibles per a transmetre l'ensenyança de Crist.

Característiques Estilístiques

Aquesta pintura mural està situada a l'absis central de l'església. La seva funció és didàctica i decorativa. El Pantocràtor de Taüll està pintat segons la tècnica del fresc, que consistia a estendre els colors sobre una capa fresca de calç; en assecar-se la calç, els colors quedaven més ben fixats. La pintura s'adapta a l'espai arquitectònic, i el pintor ha dividit la superfície de l'absis en tres parts: la part principal és la superior, on domina la figura de Crist en Majestat (Pantocràtor) envoltat per la màndorla; un segon espai acompanya l'anterior i és ocupat per la figura de la Verge i diferents sants; un tercer espai el formen els cortinatges amb què es completava la part inferior. El Pantocràtor de Taüll és una pintura mural d'influència bizantina. La policromia és molt vistosa. Destaquen els colors blau, vermell i ocres, propis de la pintura d'influència bizantina. La túnica de Crist té les vores de pedreria i està molt detallada. Com és propi de l'estil romànic, la línia domina sobre el color, hi ha degradacions cromàtiques que accentuen els detalls i les formes (volumetria). Les imatges no són representades de manera realista, perquè el seu objectiu és simbolitzar una idea que, en el cas del Pantocràtor de Taüll, és la del Déu justicier. La importància de la figura central, el Pantocràtor, està subratllada per la màndorla que l'envolta. El contrast entre la mida de Crist i les figures del seu entorn ens mostren el sentit jeràrquic de la composició. Simetria compositiva.

Iconografia

La iconografia pictòrica de Taüll està totalment relacionada amb la doctrina cristiana recollida en el Nou Testament. Les lletres alfa i omega situades dins la màndorla ens assenyalen Crist com el principi i el final de tot. Els dits aixecats de la mà esquerra de Crist simbolitzen la justícia, i en el llibre que conté amb l'altra mà hi figura escrit: "Jo sóc la llum del món". Autoritat jeràrquica amb la mida de Crist (Déu tot ho veu). Fora de la màndorla, rodejant la figura de Crist, es troba el Tetramorf, els quatre evangelistes representats amb els seus símbols: el lleó (sant Marc), l'àliga (sant Joan), l'àngel (sant Mateu) i el brau (sant Lluc).

Timpà de Sant Pere de Moissac

Documentació General

• Títol: Timpà de Sant Pere de Moissac
• Autor: Desconegut
• Cronologia: 1110-1115
• Estil: Romànic
• Tècnica: Talla
• Material: Pedra
• Formes: Relleu
• Cromatisme: Policrom
• Localització original i actual: Església de Sant Pere de Moissac, al Llenguadoc

Anàlisi Formal

Composició: Típica de moltes esglésies romàniques. A la part central hi ha representada la teofania que descriu sant Joan a l'Apocalipsi; els costats es decoraven amb escenes de l'Antic Testament, amb passatges de la vida de Crist i la fugida a Egipte, o amb figures de sants. Es pot observar aquesta mateixa disposició al Pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostel·la. Al bell mig del timpà de Sant Pere hi ha el Crist en Majestat, acompanyat per la representació dels quatre evangelistes (el Tetramorf, representació en forma animal dels quatre evangelis): l'àguila per a Joan, el lleó per a Marc, el brau per a Lluc i l'àngel per a Mateu; secunden aquest conjunt principal els serafins, molt estilitzats. Formant un marc molt farcit, que s'adapta a la forma semicircular del timpà, hi ha deu dels vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi. Té un mainell amb tres parells de lleones rampants, perquè l'observador fixi la mirada cap amunt. Tot convergeix en la figura de la Maiestas Domini, que, per a ressaltar el seu poder celestial, té el cap envoltat amb un nimbe. El ritme és marcat pel Crist jutge, exacerba el moviment d'aquests. La representació de Crist, molt més gran que la resta de personatges, és també més plana i menys detallada. La figura divina assenyala amb la mà dreta cap amunt, al cel, mentre que la mà esquerra la té dirigida cap avall, cap a l'infern. L'escultor va treballar l'esveltesa de les figures, les va allargar més del que seria normal i les va dotar així d'elegància.

Estil

El timpà s'inspira en les obres del Beat de Liébana. Els beats van subministrar a Occident la fórmula iconogràfica per a expressar en imatges l'Apocalipsi, que presentava la doble dificultat de l'horror que narra i de l'hermetisme amb què és recollit a les Sagrades Escriptures. Cada personatge és ubicat en un lloc segons la seva importància. A més d'ocupar el lloc central, és desproporcionadament gran respecte a les altres figures.

Interpretació

Contingut i significació: L'objectiu era reforçar en la ment dels feligresos l'ensenyament religiós i estimular-los a l'obediència i la fe. L'Apocalipsi es revelà com un dels temes més eficaços. La disposició jeràrquica dels personatges es relaciona directament amb els assumptes celestials. Aquesta obra fou encarregada per l'abat Durand, sota el mandat del qual es va iniciar la restauració de l'abadia.

Funció: És el símbol de l'entrada al cel i a la casa de Déu.