Majestat batllo fitxa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,78 KB

 

Majestat Batlló

1.Documentació i catalogació:

Documentació

Títol:

Majestat Batlló.-

Autor:

Desconegut.-

Cronologia:

Mitjan Segle XII.-

Ubicació:

MNAC (Barcelona).-

Estat de conservació:

Es manté gairebé completa,li falten els peus i alguns dits

Catalogació

Materials:

Fusta de Xiprer policromada.-

Técnica:

Talla.-

Mides:

1,56m x 1,20m

-Tipologia:

Figurativa.-

Textura:

Policromada..-

Tema:

Religiós,crist en majestat

 

2.Anàlisi Formal

La majestat Batlló presenta una composició frontal,hieràtica i simètrica, únicament trencada per la lleugera inclinació del cap a la dreta. S’hi pot observar el treball minuciós del pentinat i de la barba,regit per un esquema geomètric rigorós, que també s’observa als ulls ( de mirada inexpressiva i distant),al nas i ales  orelles. Un altre aspecte compositiu remarcable és la desproporció evident del cos,per que la distancia que hi ha entre el cap i els peus es pràcticament la mateixa que hi ha entre una ma i l’altra.També segueix la mateixa línia la rica vestimenta que cobreix tot el cos,una túnica llarga amb mànigües (túnica manicata),lligada amb un cíngol i estructurada a base de plecs verticals que reforcen la rigidesa i la geomatització del conjunt. Aquesta túnica esta decorada amb motius florals inscrits en cercles de color vermell i blau, les dues tonalitats que també decoren una gran part de la creu.

En relació a l’estil dir que en l’art ROMànic  es  el primer estil internacional, les seves formes presenten diversitats regionals.  En aquesta  època li donen  un gran valor a els materials que s’utilitzen  per fer l’arquitectura, l’escultura i la pintura, també li donen molt de valor a la funció al·legòrica i simbòlica de la imatge. En l’art ROMànic s’aprecia la voluntat de proclamar el triomf definitiu de l’església cristiana,fet que va motivar la creació d’un nou tipus de temple,en el qual tota manifestació artística( Arquitectura,Escultura i Pintura) es posen al servei de Déu. En l’època ROMànica cal assenyalar que l’artista Artesa acostumava a fer el seu treball per encàrrec  d’algú o d’algun ordre o institució i que per tant,havia de seguir les normes formals i els temes que li dictaven els qui el contractaven i pagaven l’obra.


En relació a l’estil dir que en l’art ROMànic es el primer estil internacional, les seves formes presenten diversitats regionals. En aquesta època li donen un gran valor a els materials que s’utilitzen per fer l’arquitectura, l’escultura i la pintura, també li donen molt de valor a la funció al·legòrica i simbòlica de la imatge. En l’art ROMànic s’aprecia la voluntat de proclamar el triomf definitiu de l’església cristiana,fet que va motivar la creació d’un nou tipus de temple,en el qual tota manifestació artística( Arquitectura,Escultura i Pintura) es posen al servei de Déu. En l’època ROMànica cal assenyalar que l’artista Artesa acostumava a fer el seu treball per encàrrec d’algú o d’algun ordre o institució i que per tant,havia de seguir les normes formals i els temes que li dictaven els qui el contractaven i pagaven l’obra.

3.Interpretació:

La tradició ha transmès la llegenda que la primera majestat,anomenada Volto Santó o Crist de Beirut,va ser esculpida de Nicodem,que,juntament amb Josep d’Arimatea,va davallar el cos de Jesús de la creu i el va sepultar. En el període ROMànic,durant el qual aquesta iconografia va ser molt comuna,hi havia dues modalitats de representació de Crist crucificat: el Crists sofrent,imatge lligada a la idea de la redempció dels pecats dels homes,i el Crist triomfant,imatge que representa la victòria de crist sobre la mort.

Aquesta talla es un exemple paradigmàtic del tipus Crist triomfant,que a Catalunya es coneix amb el nom de majestat. L’obra presenta la imatge de Jesús com la de l’home Déu que ha superat el dolor i la mort. La figura,que no mostra sofriment físic ni psíquic,està vestida amb una túnica ricament ornamentada i té els ulls oberts i l’expressió serena.

Al braç superior de la creu es troba la llegenda en llatí Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum ( Jesús de Nazaret,rei dels jueus).Al revers s’hi aprecien encara restes d’un Agnus dei,l’anyell místic,símbol de Crist mort i ressuscitat.

Influencies: Iconografia bizantina


Entradas relacionadas: