Dànae de Ticià: Anàlisi i Interpretació de l'Obra

Identificació de l'obra

• Títol: Dànae.
• Autor: Ticià (Tiziano Vecellio) (Pieve di Cadore 1488 – Venècia 1576).
• Datació: 1553-1554.
• Localització: Col·lecció privada de Felip II. Actualment Museu del Prado, Madrid.
• Estil: Renaixement, període Cinquecento.
• Material i tècnica: Oli sobre tela.
• Tema: Mitològic.

Anàlisi formal

Elements tècnics

Tècnica de pintura en relació al material i suports. Mides i proporcions:

Les mides són de 128 cm X 178 cm.

Elements plàstics

Composició

Composició tancada, on predomina la línia corba formant diagonals.

Ticià és un pintor de l'escola veneciana, deixeble de Giorgione, i a l'igual que el seu mestre representa les figures a base de taques.

Color i dibuix

Gamma de càlids o freds, policromia o monocromia, taques o línies:

Els colors són càlids i dominen totalment la composició.

Aquesta “poesia mitològica” s'expressa per mitjà del color, com si la lliure fantasia del tema es traduís en el quadre en llibertat d'expressió poètica on es fusionen figura i ambient, en una gamma cromàtica entreteixida de llum.

Les figures sembla que no tinguin pes i floten en l'ombra daurada, on s'harmonitzen els més rics tons de marrons, vermells i grisos que destaquen sobre un cel de blau intens.

És sorprenent la manera de resoldre la carnació del nu del cos femení, que apareix dotat d'una intensa sensualitat.

Llum

Natural, focal, clarobscur, focus,…:

La llum ve de la part esquerra del quadre i també de la part superior: Zeus es representa com una llum, com una mena de foc. La llum produeix en l'obra nombrosos clarobscurs.

Ticià intensifica la gamma cromàtica de la pluja d'or que cau sobre Dànae per mitjà d'efectes lumínics.

Espai tridimensional

Volums i perspectiva:

La profunditat de l'espai es realitza per la sensibilitat del color i l'espessor de l'empast.

Moviment i expressió

Dànae en primer pla es presenta com una figura abstreta, en repòs, ignorant el temps, el moment.

Contrastant amb Dànae, la figura de segon pla es manifesta plena d'acció, d'expectació, conscient del temps i pendent d'ell.

Tractament de les formes

Rigidesa, geometria, sinuositat,…:

Ticià lliga les dues parts del quadre amb el contrast de llum, de color, d'actitud, de ritme.

El pintor es complau a establir un marcat contrast entre el delicat cos de la figura principal i l'aspre de la nodrissa.

Justificació de l'estil

Justificació de l’estil al què pertany, tant per part de l’artista (estil personal) com d’un grup col·lectiu (moviment o isme):

L'obra pertany a l'escola veneciana del Cinquecento, de la qual Ticià fou el màxim representant. Les característiques principals de l'escola esmentada són:

• El predomini del color aplicat de forma pastosa que delimita els cossos sense necessitat de línies.
• Els vermells i blaus intensos.
• El luxe dels detalls.
• La sensualitat dels cossos nus.
• Els contrastos entre els diversos elements -cos jove-cos vell, cos relaxat-cos en tensió, colors foscos-colors brillants de l'or, ...

A la Dànae s'ha produït un important canvi respecte als personatges femenins anteriors: en aquesta obra ha triomfat plenament el classicisme propi de l'escultura antiga. Tot i que la nuesa de la figura evoca aquella sensualitat pròpia de Ticià.

Interpretació

Funció de l'obra

La representació mitològica en els quadres de Ticià sempre va acompanyada d'una visió del cos humà molt clàssica.

Aquesta obra formava part d'un conjunt de set obres de temàtica mitològica que Ticià va pintar per a Felip II, d'entre les quals destaquen El rapte d'Europa i L'adéu de Venus a Adonis, conservades al Museu del Prado.

Contingut i significació

Un oracle havia advertit a Acrisi, rei d'Argos i pare de Dànae, que el fill que tingués la seva filla seria el causant de la seva mort. Per evitar que es complís el vaticini, Acrisi va tancar la seva filla en un calabós soterrani amb portes de bronze, però Zeus va entrar a la presó en forma de pluja d'or i fecundà Dànae. El fill, Perseu, va participar a uns jocs, on Acrisi hi participava també com a espectador. Perseu, al llençar el seu disc, va tocar el peu d'Acrisi i el va matar. (Ovidi, Metamorfosis)

L'obra formava part de les set “poesies” que Ticià va enviar a Felip II. Aquestes obres de temàtica mitològica tenien una doble lectura, perquè emfatitzen la impossibilitat d'actuar per canviar el destí que ens marquen els déus. En certa manera s'hi plantegen les limitacions de l'home davant els designis divins. En Dànae, per exemple, se simbolitza l'acceptació del destí mitjançant el pagament d'unes monedes d'or i la mesquinesa de la minyona que recull l'or que cau sense ni plantejar-se d'on prové.

Context històric i cultural

Breu referència al context en què se situa l’obra per tal de veure com va poder influir en la seva realització:

Sorprèn que, en un moment en què se celebrava el Concili de Trento per fer front a la Reforma Protestant i es refermava cada vegada més la intenció de no desviar-se del món catòlic, un rei com Felip II, erigit en protector del catolicisme enfront dels protestants, triés una temàtica pagana i no cristiana, i escollís un nu que podia despertar, segons les teories de l'època, la lascívia de l'espectador. De fet, Felip II tenia gustos diversos -li agradava el Bosch al costat de Ticià, per exemple-, però sobretot s'interessava per les interpretacions en clau cristiana de les obres que adquiria seguint la línia neoplatònica de cristianització dels clàssics.