Pintures murals de Sant Climent de Taüll: Anàlisi

Pintures murals de Sant Climent de Taüll

Fitxa tècnica

Títol: Frescos de l'absis de Sant Climent de Taüll. Autor: Mestre de Taüll i taller. Cronologia: Església consagrada el 1123. Estil: Romànic. Tècnica: Fresc i tremp sobre murs. Tema: Bíblic. Localització: MNAC (Barcelona).

Context històric

Es creu que l'anònim Mestre de Taüll i el seu taller eren originaris del nord d'Itàlia, i que quan van arribar a Catalunya van ser contractats per a fer aquestes pintures. Al fust de la primera columna del nord-oest del temple hi ha la inscripció de la datació de consagració de l'església, el 10 de desembre de 1123, feta per Sant Ramon, bisbe de Barbastre. Aquest espectacular conjunt mural va ser adquirit, per mitjà d'un delicat procés d'extracció, per la Junta de Museus de la ciutat de Barcelona entre el 1919 i el 1923, amb l'objectiu de preservar aquest important exemple de patrimoni cultural de Catalunya. Per treure la pintura del mur original i passar-la a un altre suport es va fer amb la tècnica anomenada strappo, que consisteix a arrencar només la pel·lícula pictòrica del fresc, sense el morter de la preparació.

Descripció formal

El conjunt es divideix en tres parts o registres superposats: el primer, la volta de l'absis, representa el cel; el segon, part superior del cilindre, remet a l'Església, i el tercer, la part inferior del cilindre (actualment perduda pràcticament del tot), simbolitza el món terrenal. La basílica té tres absis i tres naus. Els sostres són de fusta i sense voltes de canó. Els pilars estan coberts amb arcs de mig punt. L'absis està decorat amb pintures al fresc. Les pintures originals es troben al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Elements compositius:

• Simetria: Només es trenca en la posició de les mans de Crist, i en els arcs del segon registre. Aquesta simetria es veu sobretot en el rostre de la Maiestas Domini. A més, cal destacar l'estructuració geomètrica dels cossos dels diversos personatges.

Aquesta esquematització formal aporta al conjunt un pla antinaturalista, reforçat pel hieratisme i la frontalitat de les figures, les quals imposen respecte i autoritat (sobretot la de Crist), i per l'ús de franges monocromàtiques horitzontals al fons, que donen a l'espectador una visió atemporal de l'escena. Aquest antinaturalisme no amaga l'intent de volumetria que l'artista pretén infondre en els personatges a través dels cercles vermells pintats a les galtes, i dels plecs dels vestits.

• Utilització de la perspectiva jeràrquica, amb la qual l'artista aconsegueix que la imatge de Crist en Majestat, de grans proporcions respecte a la resta de personatges, domini tota l'escena.
• Ús d'una línia negra que delimita totes les figures i que afavoreix la claredat compositiva, així com la utilització de colors purs i intensos, aplicats de manera plana i sense clarobscurs.
• Pel que fa a les tonalitats, destaca la presència important del blau, obtingut en aquest cas a partir de l'aerinita, un mineral valuós i car que es troba als Pirineus, i que denota la bona disposició econòmica que hi havia per a fer aquesta obra.

Temàtica

El conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll mostra una representació de la teofania (manifestació de la divinitat de Déu), basada en el text de la segona parusia, és a dir, segona arribada de Crist al món, narrada a l'Apocalipsi de Sant Joan. A la part superior de l'absis hi ha la imatge de la Maiestas Domini, el Crist-Jutge de cos sencer inscrit en una màndorla o marc amb forma d'ametlla, assegut sobre l'arc del Cel i amb la Terra als seus peus. Crist beneeix amb la mà dreta, i amb l'esquerra aguanta un llibre amb la inscripció llatina Ego sum lux mundi (jo sóc la llum del món). A banda i banda hi ha l'alfa i l'omega (primera i última lletra de l'alfabet grec) que simbolitzen que Ell és l'inici i la fi de tot. Envoltant aquesta imatge hi ha la representació simbòlica dels quatre evangelistes (tetramorf), presentats cadascun per un àngel. Finalment, als extrems de la composició hi ha dos àngels serafins. A sota d'aquesta imatge hi ha representada la Verge Maria, que sosté el Sant Greal, acompanyada pels apòstols Sant Bartomeu, Sant Tomàs, Sant Jaume, Sant Felip i Sant Joan Evangelista, amb un arc més gran, imberbe i amb un llibre a la mà dreta. A la part superior de la volta hi ha la representació de la Dextera Domini (mà de Déu que beneeix), i la imatge de l'Agnus Dei, l'anyell místic de set ulls, símbol del poder il·limitat de Crist. A l'interior de l'arc s'hi representa la paràbola del ric i el pobre Llàtzer, que al·ludeix a la salvació dels justos.

Models i influències

Sant Ramon, bisbe de Barbastre, va ser capellà d'Alfons el Bataller, rei d'Aragó, en el moment de la conquesta de Barbastre. Els comtes de Pallars i els senyors de Boí van participar en aquestes campanyes, i hi van aconseguir riqueses, que van invertir en part en la decoració i la reconstrucció de Sant Climent i Santa Maria de Taüll. Així doncs, no és pas estrany la presència de mestres d'alt nivell artístic a la vall, com l'anomenat Mestre de Taüll. El convenciment que l'autor dels frescos de Sant Climent de Taüll era un pintor amb contactes evidents amb Itàlia, on la influència iconogràfica i formal bizantina era molt més gran, explicaria una bona part de les característiques del conjunt: el hieratisme i la frontalitat de les figures, l'allargament i l'estilització dels cossos, l'obsessió per la simetria, la grandiositat compositiva que aporta espiritualitat i solemnitat al conjunt, i l'ús de rodones vermelles a les galtes per a donar una certa sensació de volumetria. Igualment, s'intueix una segona influència procedent de la il·luminació de manuscrits hispànics del segle X, i que s'aprecia en l'ús de franges horitzontals de colors als fons compositius. Tot i que aquests frescos (sobretot l'absis) han estat considerats moltes vegades com un dels emblemes de la pintura i l'art romànic català, la veritat és que avui dia no s'ha descobert cap altre conjunt fet per l'anònim Mestre de Taüll a Catalunya. No obstant això, es té constància que els seus deixebles també van treballar a l'església veïna de Santa Maria i que van pintar a Aragó i a Castella, on van decorar l'ermita de Santa Cruz de Maderuelo (Segòvia) i la de San Baudelio de Berlanga (Sòria).