Els pilars de l'educació: Aprendre a viure junts i a ser

Aprendre a viure junts i amb els altres

El món d’ara és, massa sovint, un món de violència que contradiu l’esperança que alguns havien posat en el progrés de la humanitat. Fins ara, l’educació no ha pogut fer gran cosa per modificar aquesta situació de fet. La idea d'ensenyar la no-violència a l’escola és una tasca molt àrdua perquè els éssers humans tendeixen a sobrevalorar les seves qualitats i les del seu grup de pertinença.

Vies per a la convivència i el compromís

Per tant, sembla que l’educació ha de seguir dues vies complementàries:

• En un primer nivell, la descoberta progressiva de l’altre.
• En un segon nivell, el compromís en projectes comuns al llarg de la vida.

Aquest pot ser un mètode eficient per evitar o resoldre conflictes latents.

D’altra banda, l'educació té com a missió ensenyar de forma simultània la diversitat de l’espècie humana i la consciència de les semblances i de la interdependència entre tots els éssers humans del planeta. Per tant, l’escola, des de ben petits, ha d'aprofitar totes les oportunitats possibles per oferir aquest doble ensenyament. L’educació en tots els àmbits ha de facilitar a l'infant que descobreixi qui és.

Treball amb objectius comuns

Quan treballen junts en projectes estimulants que fan sortir de la rutina, les diferències entre els individus o, fins i tot, els conflictes solen disminuir i, a vegades, desapareixen del tot. L’educació formal, per tant, ha de mirar de reservar prou temps i prou ocasions en els programes perquè els joves es puguin iniciar en aquests projectes cooperatius des de la infància.

Aprendre a ser

L’educació ha de contribuir al desenvolupament total de cada individu. A més, aquest ha de ser capaç de pensar de forma autònoma i crítica per crear el seu propi criteri. Per això, l’educació té un paper essencial perquè tots els alumnes tinguin llibertat de pensament.

Creativitat, innovació i llibertat

La diversitat de personalitats, l’autonomia i la iniciativa garanteixen la innovació i la creativitat. Aquestes han demostrat que són mètodes per reduir la violència. En aquest món de constant canvi, s’hauria de donar molta importància a la creativitat i la innovació, perquè són les demostracions clares de llibertat humana, però es poden veure amenaçades.

El segle XXI necessita tant això com individus excepcionals, essencials en qualsevol civilització; per tant, s’ha de donar als infants i joves totes les ocasions possibles d'experimentació. Perquè es pogués produir això, s’hauria de donar un paper més important a l’art i la poesia a l’escola.

Aprendre a ser serveix per desenvolupar la personalitat i poder actuar amb una capacitat reforçada d’autonomia, criteri i responsabilitat personal. D’aquesta manera, no s’ha d’abandonar cap de les potencialitats de l’individu, com són la memòria, el raonament, la comunicació...