Physis i Arche: Conceptes Fonamentals de la Filosofia Grega
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,92 KB
Physis: La naturalesa en la filosofia grega
La physis és la identificació de la realitat amb la naturalesa. Es pot entendre a través de tres sentits diferents:
La physis com el conjunt de la naturalesa: Fa referència a la naturalesa en la seva accepció més general: el conjunt de les coses que no han estat produïdes per l'ésser humà; és tot allò que existeix. Etimològicament, el pensament grec entén per Cosmos un tot ordenat, bell i dinàmic. No tot el que existeix és natural, sinó que està sotmès a canvis continus (dinamisme del que és natural: el canvi és una propietat de les coses naturals) que es produeixen d'acord amb unes lleis (ordenat). Aquest ordre mostra la seva bellesa, la qual ha de ser admirada, i la intel·ligibilitat que ho fa comprensible per al logos (raó humana).
La physis com la naturalesa de les coses: Fa referència a la manera de ser pròpia de cada cosa, també anomenada essència, ja que designa aquells aspectes que caracteritzen un determinat tipus d'ésser i el diferencien de la resta. El lloc i la funció (dinamisme) de cada cosa dins del conjunt venen determinats per la seva pròpia naturalesa (essència).
La physis com a arche: Etimològicament, physis significa “néixer”, “desenvolupar-se” o “emergir”. Es combinen dos significats complementaris, ja que es refereix tant al principi (arche) del qual sorgeixen les coses, com al procés dinàmic mitjançant el qual canvien. Allò que és per physis (natural) es caracteritza per posseir una força interna que és el principi del moviment i els canvis als quals està sotmès en el seu desenvolupament i evolució.
Arche: El principi de totes les coses
Origen: Allò a partir de la qual cosa es generen els éssers que existeixen.
Substrat: Allò de què estan fets, en darrer terme, tots els éssers. És allò que roman amb els canvis, el principi que possibilita l'explicació dels moviments.
Causa: Allò que és capaç d'explicar les diferents transformacions de l'univers.
El problema de l'origen de l'univers
El Caos ja existia, però barrejat i indiferenciat. El procés cosmogònic es va iniciar a partir d'una progressiva diferenciació de les diverses qualitats naturals (els oposats); de la combinació d'aquestes van sorgir els elements naturals bàsics (aigua, aire, foc i terra) i, d'aquests, la resta de les coses existents.
L'arche va desenvolupar el paper fonamental en aquest procés com a base o substrat sobre la qual es van esdevenir els canvis i com a causa del moviment. Tot açò va ser fruit de la indagació racional, la qual era una proposta debatible i criticable a l'àgora.