El Període Pretalaiòtic a les Illes Balears: Hàbitat, Sepulcres i Aixovar

L'hàbitat pretalaiòtic

• Durant el pretalaiòtic, les Illes Balears estaven poblades de manera permanent. Mode de vida sedentari.
• La gent de l'època pretalaiòtica vivia en petits grups units per lligams familiars.
• L'habitacle més usat era la cova, primerament natural i després excavada a la roca calcària (marès) per fer coves artificials. També es creu que construïen barraques. No se n'han conservat, només la de Can na Cotxera (Muro).
• S'ha constatat que ja es treballava el coure, metall que es localitza en alguns indrets de Mallorca i Menorca.
• Més endavant, navetes d'habitació o naiformes. Construccions en forma de ferradura allargada, bastides amb blocs irregulars de pedra i que degueren tenir un sostre de fusta amb un entramat de troncs i lloses. A Mallorca i a Menorca són menys abundants que els talaiots.
• Els monuments naviculars mallorquins es concentraven a prop de la costa. Pel que fa a Menorca, destaquen les navetes d'habitació de Sant Jordi i de Clarina, entre d'altres.

Sepulcres i rituals funeraris

• Per als homes prehistòrics, tot allò que envolta la mort i el seu misteri tenia un valor sagrat.
• Fruit d'aquesta preocupació: sepulcres que aixecaven o excavaven per dipositar-hi els difunts.
• Diversos tipus de sepulcres: els hipogeus (coves excavades al subsòl rocós), les coves naturals, els sepulcres megalítics i les navetes d'enterrament.
• Les coves serviren d'enterrament. Algunes naturals (com Tossals Verds, a Escorca); altres artificials, els hipogeus, amb una cambra allargada (com sa Tanca, a Alcúdia, o Son Vivó, a Ciutadella).
• El sepulcre megalític (a diferència de les coves) és una construcció exterior formada per grans pedres verticals que tanquen una cambra coberta per lloses horitzontals. Aquest fenomen es coneix com a megalitisme. Són abundants a Menorca i a Mallorca, com els de Son Bauló (Santa Margalida) i s'Aigua Dolça (Artà).
• La naveta d'enterrament és un monument privatiu de Menorca. Evoluciona a partir del sepulcre megalític. Aconsegueix la màxima perfecció cap a finals del pretalaiòtic i començament del talaiòtic. El seu nom s'explica per l'aspecte exterior que recorda una nau invertida.
• Està bastida amb blocs de pedra de dimensions regulars, que tanquen una planta amb forma de ferradura allargada o ovalada. A l'interior es troba una cambra que servia d'ossari.
• La més ben conservada és la de des Tudons (Ciutadella).
• Ritual funerari: els cadàvers eren dipositats a l'interior de les coves o les cambres dels sepulcres megalítics amb alguns dels estris que havien utilitzat en vida i altres fabricats per a l'ocasió (ceràmiques, objectes metàl·lics, estris d'os).
• En alguns casos (especialment a les navetes menorquines), solament eren dipositats els ossos dels difunts, després d'haver passat per un procés previ de descarnament en un altre lloc.

L'aixovar i altres estris

• Estris de l'aixovar o parament, principalment de ceràmica incisa i llisa.
• Altres estris eren plaques rectangulars perforades, objectes d'os (botons, agulles, punxons), objectes de bronze o coure (punyals, agulles, punxons, collarets, braçalets).