Koúros i Kóre

KOUROS I KORE
FITXA TÈCNICA
Títol: Kouros d'Anavyssos i Kore del pèplum
Autor: desconegut
Cronologia: 510 a.C/500 a.C
Estil: grec arcaic
Tipología:
escultura exempta
Materials: marbre/marbre policromat de Paros
Tema: votiu o escultura funerària
Localització: museu arqueològic Nacional
(Atenes)/ Museu de l'acròpolí (Atenes)
Context històric
Aquestes escultures son de l'estil grec arcaic comprès en els segles VII-VI a.C. En aquest període l'escultura grega es va caracteritzar per la representació de figures humanes masculines, anomenades koúRoí, i femenines anomenades kórai. Aquestes figures reflecteixen clarament la influència dels models orientals de l'antic Egipte: rigidesa i frontalitat del cos, monumentalitat i concepció esquemàtica de les diferents parts del cos i del rostre a partir de la geometria. Segons la mitologia grega Dèdal va aprendre a ser escultor a Egipte, i segons aquestes fonts va ser el primer en fer caminar les seves escultures gràcies a la posició avançada duna de les cames. Això concorda amb dades historiques q parlen de cntactes comercials i culturals amb Orient i viatges per la vall del Nil a partir del segle VII.
Analisi formal
Les dues escultures presenten unes característiques formals comunes: la simetria, la frontalitat i l'ús de la geometria per determinar certs elements corporals. Referint-nos a la simetria s'observa la posibillitat destablir un eix central q divideix la figura en dues meitats exactes e iguals. Un altre aspecte destacat es l'actitud hieràtica q mostren les dues figures i que ve donada per la posició frontal del cos i del rostre, ajudada per la disposició del pèplum o túnica en el cas d Kores q fa q els plecs caiguin en vertical. L'element geomètric s'endevina en la formació de la cabellera de la Kore, en el tors o en els relleus a la roba. Resaltem les restes de policromia q conserva la figura femenina i que testimonien la presència de coloració en l'estatuària grega ja des dels inicis.
Contingut i significat
Durant la grècia arcaica, la figura masculina va ser esculpida amb molta freqüència. Aquest tipus descultures anomenades koúRoí, an sigut moltes vegades identificades erròniament amb la imatge del déu Apol·lo i també amb el retrat fidel d'alguna persona important. Segons les fonts escrites generalment eren representacions q es feien en honor a grans atletes guanyadors dels importants jocs d'Olímpia. Segons consta en la inscripció esculpida a la base, el Kouros d'Anavyssos, va ser l'estàtua funerària feta en honor del jove Kroisos, mort en combat.
En grec, kore (pl. Korai) significa doncella que durant l'època arcaica es dedicaven al culte. Solia portar alguna fruita, flor o animalet en una de les mans i, a diferència dels Kouroi, sempre anava vestida.

HERMES amb Dionís infant

Context històric:

Aquesta escultura es de l'estil grec postclàssic (IV a.C) o el segon classicisme. En aquest moment les possibilitats de representació de l'home ideal es començaven a esgotar i els artistes van mostrar una gran preocupació per expressar els sentiments i les emocions a través de lexpressivitat dels rostres. Praxíteles autor d'aquesta escultura va ser un dels màxims exponents de l'antigitat grega. Coneixia molt bé els materials sobretot els marbres i va fer que aquest material es posés de moda una altra vegada en detriment del bronze. Es sap que el període màxim de la seva activitat artística va ser entre el 370 i el 340 a. C.

Analisi formal:

Hermes apareix dempeus recolzanse amb un altre braç sobre un tronc dun arbre cobert per una túnica, mentre sosté el petit Dionís. Entre el tronc i la figura d'Hermes apareix un suport transversal. L'element mes important de k'obra es l'analisi estudiada que lartista a fet de compensació dels volums. Lescultor a elevat un dels malucs i a flexionat la cama contrària, corbant tot el tors i fent que una de les espatlles estigui més alta que laltra. El moviment de la figura d'Hermes contrasta amb la verticalitat que dibuixen el petit Dionís i la túnica. La túnica, lluny de mostrar ondulació falsament ordenada, presenta una caiguda molt natural dels plecs. Els cabells estan tractats de la mateixa manera, i tant el rostre com el tors del déu Hermes sallunyen de la duresa atlètica i formal pròpia del segle antrior del classicisme.

Contingut i significat:

Hermes amb Dionís infant està inspirada en la mitologia grega i mostra dos dels déus de l'Olimp: Hermes déu del comerç i missatger diví, i Dionís, déu del vi. Dionís era fill de Zeus i de la princesa de Tebes Sèmele, i durant la seva infantesa i adolescència va ser perseguit per Hera, lesposa gelosa de Zeus. Zeus va transformar Dionís una altra vegada en nen i va manar a Hermes que el portés al mont Nisa perke tingessin cura les nimfes, moment q es produeix en akesta obra. Els historiados han convingut que probablement aquesta escultura va ser feta per commemorar la Pau entre les polis d'Elis i Arcàdia, perke Dionís era el patró de la primera ciutat i Hermes era el patró de la segona