Percepció i sentits: definicions, processos i teories

Sentit i sensació: definicions

Sentit: detecta estímuls físics i els transmet al cervell. Aquest els atorga un significat.

Sensació: consisteix a detectar algun estímul a través dels sentits i dels receptors interns sense que estigui dotat de significat.

Estímuls

Estímuls: tota energia física, tèrmica, mecànica i química que activa un receptor sensorial.

Percepció

Percepció: procés perceptiu pel qual l'organisme organitza les sensacions i captem conjunts o formes dotades de significat. És la transformació d'una impressió sensitiva en cognitiva.

Característiques de la percepció

• Procés constructiu que depèn de: 1) característiques de l'estímul; 2) experiència sociocultural i afectiva; 3) esquemes perceptius (experiència i aprenentatge).
• Procés d'informació i adaptació al medi: tots els animals tenen receptors per adaptar-se al medi i garantir la supervivència.
• Procés de selecció: percebem allò que és rellevant per a nosaltres en cada moment.

Atenció i selecció

Atenció: procés conscient que inhibeix allò que pot interferir i orienta els sentits.

Fases del procés perceptiu

• Detecció: els sentits disposen de receptors i grups de cèl·lules sensibles a estímuls determinats.
• Transducció: els receptors converteixen l'energia en missatges nerviosos.
• Transmissió: enviament del missatge al cervell.
• Processament de la informació: el cervell organitza i interpreta el missatge en forma d'experiències conscients.

Classificació dels òrgans sensorials

• Exteroceptors: recullen informació de l'exterior (els sentits).
• Interoceptors: informen sobre les vísceres: necessitat d'orinar, gana, cansament, etc.
• Propioceptors: músculs i articulacions: equilibri i moviment.
• Nociceptors: dolor (per exemple mal d'esquena o dolors dentals).

Exteroceptors: gust i olfacte

Exteroceptors (gust i olfacte): es troben units, responen a estímuls químics. Tastem els aliments també pel nas; el gust dels aliments es barreja entre sensacions olfactives i gustatives. El sentit del gust és auxiliar en la digestió.

Receptors del gust: papil·les gustatives a la llengua, paladar i gola.

Sabors i significat

• Sal: necessari per a l'organisme.
• Dolçor: assenyala calories (relació amb obesitat).
• Amargor: sovint indica substàncies verinoses.
• Àcid: pot indicar substàncies corrosives.

Distribució dels sabors a la llengua

Sabors: dolç (punta de la llengua), salat (lateral), àcid (lateral), amarg (fons), umami (centre).

Nounats: 4 sabors; les papil·les es desenvolupen fins als 6 anys.

Alteracions del gust: ageusia (pèrdua total o parcial, incapacitat per notar sabors).

Olfacte

Olfacte: capta substàncies a l'aire: putrefacte, floral, eteri, resinós, cremat i aromàtic.

2.000–4.000 olors diferents.

El sistema olfactiu és molt sensible i depèn de: moment del dia, presència d'altres olors i associacions amb altres estímuls.

Alteracions: anosmia (no detecta cap olor), hiposmia (poca capacitat), hiperosmia (sensibilitat exagerada). Factors com tabac, alcohol o malalties com l'Alzheimer poden afectar l'olfacte.

Vista

Vista: sentit més dominant. Percebem espai, perill i orientació; distinció entre llum i foscor; percebem aproximadament 10.000 colors. Parpelleig: 15.

Audició

Audició: molt sensible a les diferències dels sons; distingeix entre milers de veus i aproximadament 1.500 sons musicals. Canvia amb l'edat; algunes freqüències poden ser irritants. Musicoteràpia com a aplicació terapèutica.

Tacte

Tacte: més sensibilitat a dits, mans, llavis i llengua. Captem temperatura, pressió i textures; sensacions com picor, pessig i plaer. Major sensibilitat tèrmica a front, pit i braços; menys sensibilitat al fred a braços, cames i front. Empremta dactilar innata. Pèrdua aproximada de 18 kg de pell al llarg de la vida.

Llindars sensorials

Llindar: el nivell d'intensitat d'un estímul determina el llindar (límits). No inclou infrarojos ni ultrasons.

Llindar absolut

Llindar absolut: quantitat mínima o màxima d'un estímul que és necessària per adonar-nos d'una cosa.

Exemples: visió (espelma 1,8), audició (rellotge 6 m), gust (cullerada sucre 7,5), olfacte (perfums 70 m), tacte (ala 1 cm). La detecció d'un estímul depèn de la intensitat de l'estímul i de l'estat emocional de la persona.

Llindar diferencial

Llindar diferencial: diferència d'intensitat d'un estímul que és necessària per notar un increment o una disminució respecte d'un estímul anterior.

Teories de la percepció

• Teoria associacionista: sostenien que la percepció és un mosaic de sensacions.
• Teoria de la Gestalt: escola de la forma; l'organització figura-fons és innata.
• Teoria cognitiva: investiga com cada persona processa i representa la informació; les representacions condicionen la conducta. Les persones tenim esquemes cognitius que permeten interpretar la informació.

Figura i fons (Gestalt)

Figura: forma i contorn definit; més propera a l'observador; tancada sobre si mateixa; superfície més petita que el fons; rep influència del fons.

Fons: no té contorn definit; més uniforme; mancat d'estructura; superfície més gran que la figura; darrere de la figura.

Lleis d'organització perceptiva

Són maneres constants d'agrupar estímuls. Exemples: llei de la bona forma (evitar despesa energètica per captar formes).

Llei d'agruppació d'estímuls: proximitat, semblança, continuïtat, contrast i tancament.

Factors que influeixen en la percepció

En la percepció humana interve: expectatives, valors i esquemes cognitius o metes.

Factors externs

(Característiques dels estímuls que condicionen la nostra percepció): intensitat, repetició, grandària i novetat.

Factors interns

(Característiques individuals): atenció, motius (fan que la percepció sigui selectiva), interessos i valors, característiques de l'observador i cultura.