Treball Social Individual: Mètodes i Importància de la Relació d'Ajuda

El Treball Social Individual

• Es parla de mètode de cas, mètode de cas individual, cas social individual,...

• Es presta l’ajuda de forma individual a través de determinats procediments.

• Primer mètode sistematitzat en la professió.

• Recordem que la pionera en sistematitzar-lo és M. Richmond.

• Inspiració en el model clínic-terapèutic de la medicina.

• Perspectiva sociològica però influència psicologista (psicoanàlisi).

• No s’acaba de valorar suficientment l’entorn familiar, veïnal i social del cas.

• Es limita així la perspectiva d’anàlisi.

• El psicoanàlisi s’acabà convertint en la teoria de referència del mètode de cas individual.

• Molta importància a la capacitat de relació.

• El mètode es realitza a través de la relació interpersonal entre el/la treballador/a social i la persona que recorre a ella.

• Paraules importants: empatia, relació,...

• Tècniques de les entrevistes.

• En el diagnòstic es mira la importància de la família i com influeix en la formació de la personalitat.

• A Centre i Sud-amèrica és diferent: més que un tractament de la persona ha estat un procediment o forma d’ensenyar a la gent el millor aprofitament de l’ajuda material, econòmica, mèdica i moral.

• Importància de la relació d’ajuda o relació assistencial (Isca Salzerberg): construir un clima de llibertat, afavorir l’expressió personal, clima de confiança i autenticitat per tal d’explorar, indagar i estudiar el cas a tractar de la millor manera.

• El mètode de cas individual es funda en els valors humans i en els principis de:

• Acceptació de la persona,
• Comunicació,
• Individuació,
• Disponibilitat (que la persona es senti escoltada, escolta activa),
• Participació, la persona ha de col·laborar en la resolució del problema,
• Confidencialitat,
• Respecte a la llibertat de la persona atesa i als seus ritmes.
• Dignitat de la persona,
• Dret d'autodeterminació,
• Ajudar a les persones a ajudar-se a si mateixes,
• Comprensió de la persona i del seu problema,
• Reflexionar si el que diem o fem va per aquest camí.

• L’actitud descriptiva:

• Vol dir no emetre judicis de valors sobre el comportament de l’usuari/a mentre es recullen les dades i informació sobre el problema.

• No només el que es diu sinó el to de veu, la conducta o el llenguatge no verbal.

• Orientació del problema:

• Antítesis de la manipulació i el control;
• Ajudar a diagnosticar el problema, participació en l’anàlisi de la situació;
• Plantejar-lo en els termes justos i ajudar a buscar una solució respectant el dret d’autodeterminació;
• Conducta que permet que la persona estableixi les seves pròpies metes i prengui les pròpies decisions;
• L’usuari pot acceptar o no els consells i l’ajuda que se li ofereix.

• Conducta espontània del professional al no utilitzar estratagemes per persuadir a la persona perquè actuï d’una certa manera i acabi fent el que el treballador social vol.

• Les estratègies de manipulació, quan són descobertes, desperten reaccions defensives i de rebuig.

- L’empatia, explicada per Carl Rogers, és un sentir el món personal i interior de l’altre. Capacitat de participar en una realitat aliena comprenent les actituds dels altres, les seves motivacions i les seves perspectives vitals. No és ser neutral.

- Igualtat: individuació de la persona, creant un ambient on es senti igual que el professional; si s’estableix una relació de superioritat, rarament l’altre creixerà.

- La persona ha de participar en l’anàlisi de la seva situació i en la solució de la mateixa.

• Finalitat actual: reconciliar el benestar dels individus amb el de la societat en la qual viuen. No es poden acceptar les situacions de pobresa ni intentar adaptar els individus a situacions perjudicials. Ara no es pretén que la persona es resigni a la seva situació, sinó ajudar a fer front a la realitat i mobilitzar per resoldre els problemes socials. Ajudar a les persones a realitzar-se sense restriccions, a no ser que el seu comportament violi el benestar de l’altre, per cercar una vida més plena i satisfactòria.