El Pensador de Rodin: Anàlisi, Context i Significat

El Pensador d'Auguste Rodin: Anàlisi Completa

Fitxa Tècnica de l'Obra

• Títol: El Pensador
• Autor: Auguste Rodin
• Cronologia: 1880-1900
• Escola o País: França
• Estil: Impressionisme (amb influències realistes i simbolistes)

Elements Tècnics

Escultura sedent de volum rodó, realitzada en bronze fos i ubicada al Museu Rodin de París. La tècnica que diferencia Rodin dels altres és l'ús del motlle, que ell mateix treballa amb les mans, deixant un acabat que confereix una imperfecció i rugositat a l'escultura. Aquest acabat manual busca mantenir la presència del treball de l'artista i, alhora, atorgar més intensitat i força a l'obra.

Elements Formals

• El punt de vista és multifacial.
• Les formes tancades d'El Pensador evidencien la tensió d'un cos vigorós, clos en ell mateix, la vida espiritual del qual s'expressa en l'empenta i la força interior del volum.
• L'estàtua de Rodin segueix la diagonal ascendent de la testa inclinada endavant, a la qual s'afegeixen les direccions oposades de cames i braços.
• La torsió del cos, amb el colze dret descansant damunt de la cama esquerra, afavoreix la multiplicitat dels punts de vista de l'espectador, que ha d'envoltar l'estàtua tot movent-se al seu entorn.

El Pensador s'ha convertit en un símbol de la modernitat que expressa la condició humana i que encarna la complexitat i la intensitat dels sentiments i les emocions humanes.

Dependències i Influències

La influència principal és de Miquel Àngel, l'obra del qual Rodin va conèixer en el viatge que va fer a Itàlia el 1875. A l'autor italià no solament li va manllevar la terribilità, o grandiositat espiritual de les estàtues, sinó que a més es va inspirar en actituds i postures d'algunes de les obres més famoses de l'artista renaixentista. El projecte de La Porta de l'Infern recorda bastant El Judici Final de Miquel Àngel pel que fa a la disposició dels personatges.

Altres Obres Destacades de Rodin

• El Petó (Le Baiser)

  Aquest grup escultòric, que també forma part de La Porta de l'Infern, fa referència a la tràgica història de Paolo i Francesca, narrada en la Divina Comèdia de Dante. Rodin hi desenvolupa plenament el tema de les superfícies ondulants i la sensualitat. Aquest vessant de la seva producció recorda l'estil de Bernini.

• Els Burgesos de Calais

  (El text original no proporciona més informació sobre aquesta obra, però es manté el títol per completesa.)

Significat i Funció de l'Obra

El Pensador hauria hagut d'ocupar el centre de la llinda de La Porta de l'Infern, encarregada pel govern francès el 1880 per al nou Museu d'Arts Decoratives. Al final, l'edifici no es va construir i La Porta de l'Infern va quedar a l'estudi de Rodin.

L'escultura representa un home en un posat pensatiu, l'activitat mental del qual es palesa en la tensió física de cada part del cos. El Pensador, que medita entorn del destí, és robust i poderós, perquè la seva força rau en la facultat de pensar el món. Se n'ha dit que representa el poeta Dante tot observant l'infern que s'estén sota seu, o l'escultor mateix. Igualment, s'hi ha volgut veure un símbol de l'espècie humana en el posat que li és més propi: l'acte de pensar.

Context Històric i Artístic

L'obra s'emmarca en la Tercera República Francesa. La burgesia liberal, que s'havia oposat al despotisme del Segon Imperi, va assumir el poder després del desastre de la Guerra Francoprussiana de 1870 i de l'experiència de la Comuna de París. Enriquida gràcies a la Revolució Industrial, l'expansió econòmica i l'especulació financera, aquesta burgesia va mirar cap al present i cap al futur, sense interès pels vestigis del passat.

Les evocacions històriques o mitològiques de les obres academicistes que s'oferien als salons oficials d'artistes francesos ja no es corresponien amb l'estètica d'aquesta nova classe social emergent. Els seus principis i valors es reflectien en les idees d'independència, sinceritat i individualisme. Rodin se'n va nodrir d'aquestes idees, buscant els mitjans més adequats per a la seva aplicació, cosa que el portà a desenvolupar un llenguatge artístic nou, completament oposat al de l'escola de l'Acadèmia.

Rodin comença amb el realisme, evoluciona cap al simbolisme i, finalment, cap a l'impressionisme, trencant amb la pintura i l'escultura tradicional.