Kouroi i Korai: Escultures de l'Antiga Grècia

Kouroi i Korai: Inicis de l'Escultura Grega

El Període Arcaic (Segles VIII - V aC)

Els Kouroi i les Korai, primeres mostres de l'escultura grega, pertanyen al període arcaic de l'art grec. Es troben en un espai de temps força dilatat d'uns 300 anys; concretament, entre els segles VIII i V aC. Durant aquest primer període, l'art grec es troba, metafòricament parlant, en la seva joventut, en el seu desenvolupament. Considerem que l'època arcaica s'inicia amb els primers Jocs Olímpics, celebrats a Olímpia l'any 776 aC. Aquest període destaca per la colonització grega i és, també, en aquest temps, quan comencen a aparèixer les grans polis d'aquesta civilització. La cultura grega s'estendrà per tota la Mediterrània i comencen a fixar-se les tipologies dels temples, els ordres arquitectònics, les escultures, etc. I, en l'àmbit més literari, cal comentar que sorgeixen els poemes èpics del gran Homer: la Ilíada i l'Odissea. Aquest període acaba amb les Guerres Mèdiques, que s'inicien l'any 490 aC.

Trets de l'Estil

Antropocentrisme

Una de les característiques més destacades d'aquest estil és la importància de l'home com a eix central en la cultura grega (com va dir el filòsof Protàgores), és a dir, l'antropocentrisme. L'home està sotmès a l'home col·lectiu i no pas a cap poder extrem i superior o a una religió jerarquitzada. L'art grec, i en general tota la cultura grega, es basarà en l'home, que serà la principal font d'inspiració. Els Kouroi són figures inspirades en joves atletes, és a dir, homes en el seu màxim esplendor.

Religiositat

La religiositat grega és un altre tret molt important de l'art grec, ja que l'home grec estableix un sentiment de relació amb la divinitat. Els déus són molt propers als homes i és per aquest motiu que els Kouroi, molts cops, representaven un déu o podien servir com a objecte bell dedicat a un déu o, fins i tot, podien ser el memorial d'un home.

Bellesa

La concepció de l'art com a recerca de la bellesa, que va ser definida pels filòsofs, també va néixer a Grècia. Els grecs consideraven la bellesa com una de les característiques més importants del seu art i consideraven que tot allò que no era bell era pecaminós. La suma d'ordre, d'equilibri, de proporció, de simetria, és a dir, la raó matemàtica, era tot el que ells pretenien aconseguir amb les seves obres; calia aconseguir que tota l'obra d'art assolís la bellesa màxima. Els Kouroi són escultures que intenten reflectir aquesta bellesa i harmonia proporcionada.

Marbre i Bronze

Com a material bell per excel·lència, en l'art grec, el marbre del Pentèlic era el material que inicialment es va emprar per consagrar aquestes figures. Els cosmetai, per complementar la bellesa i el detall de les escultures, s'encarregaven de donar a l'obra un toc cromàtic, i utilitzaven la cera púnica per a la seva òptima conservació. L'inconvenient del marbre era que no tenia força tensora i, per tant, les figures només podien aconseguir un moviment centrípet; és a dir, que per tal que les extremitats no es deterioressin ràpidament calia enganxar-les al cos i impossibilitar, així, que la figura pogués tenir moviments oberts.

I va aparèixer el bronze, el gran aliatge entre coure i estany, que revolucionaria l'escultura en l'art grec. El bronze és un material dúctil; per tant, calia ser modelat mitjançant la tècnica de la fosa. A l'hora de fer escultures, calia fer-les per parts utilitzant el mètode de la cera perduda. Aquest sistema suposarà un avanç molt significatiu en l'art grec i els bronzes prendran una òrbita dominant en l'escultura. Amb el bronze, els escultors com Miró composaran figures de moviment centrífug i, amb això, la policromia també variarà, amb dents de plata, llavis de coure o incrustacions d'ambre als ulls.

Iconografia

Kouroi

El Kouros és una escultura dempeus que reflecteix la figura d'un jove atleta vencedor dels jocs. Compleix amb la llei de la frontalitat i el seu cos, sempre despullat, presenta una anatomia summament primària. És un volum rodó i els considerem de moviment centrípet per la seva rigidesa i austeritat. Es presenta en posició d'avançar i amb una expressió hieràtica.

El rostre del Kouros busca un intent d'expressió serena i es caracteritza pel seu somriure arcaic. Té una mirada seriosa, amb els ulls sortits i lleugerament convergents cap avall. L'estefanos, una cinta que s'adjudicava als vencedors de les Olimpíades, és un altre complement que forma part dels Kouroi. Tots llueixen cabell trenat que cau per sobre l'espatlla.

El tronc del Kouros, juntament amb les extremitats, és rígid i encarcarat, encara que, com es pot veure en la forma que estan col·locats els peus, es busca una intenció d'avançar.

La mimesi i el naturalisme són dos conceptes que intentaven plasmar-se en aquestes escultures, tot i que, a mesura que passen els segles, anirà millorant considerablement.

Korai

La Kore és una escultura dempeus que reflecteix la figura d'una donzella, la qual, a diferència dels Kouroi, apareix sempre vestida. Les Korai presenten característiques molt semblants a les dels Kouroi.

Els vestits que porten les Korai són un símbol per donar-li puresa al cos femení, tot i que aquests vestits permetien que es pogués entreveure tota l'anatomia de la dona, ja que eren molt folgats (com els que utilitzaven les dones gregues).

A mesura que passen els segles, els vestits comencen a mostrar-se més complicats; a principis del segle V aC són més austers, donant una sensació més serena amb els seus plecs verticals i, a finals del segle VI aC, són decorats amb plecs diagonals, donant una sensació més dinàmica.

Significat i Funció

Els Kouroi representen joves atletes vencedors en els jocs atlètics i les Korai podrien ser joves i castes sacerdotesses. Aquestes estàtues s'han trobat en diversos indrets, com santuaris o tombes, i sembla que podien tenir finalitats diverses: podien servir com a representació d'un déu, com a ofrena dedicada a les divinitats, per lloar un atleta que havia guanyat en les competicions esportives o, fins i tot, es diu que podien ser el recordatori d'un home a la seva tomba.

És possible que entitats públiques o famílies riques de les polis gregues obsequiessin els déus perquè intercedissin en el seu favor. Per tant, encarregaven als seus escultors unes figures, inicialment de marbre, que destinaven a aquest propòsit, que eren els Kouros i les Korai. Aquesta mena de ritual es repetia generació rere generació i és per aquest motiu que les figures no variaven ni de forma ni de posició. El conservadorisme en aquella època era visible en la societat i era per por de mals auguris donats pel canvi que no variaven l'objecte de l'ofrena.