La Pàtria d'Aribau i l'Estandardització del Català

La Pàtria i la Reivindicació de la Llengua

Catalunya i una reivindicació de les glòries passades de Catalunya i una reivindicació de la llengua pròpia. Els dos temes, l'elogi del patró d'Aribau i l'evocació de la pàtria, queden lligats amb la llengua tot combinant un estil entusiasta, grandiloqüent i nostàlgic. Carles Aribau va compondre La Pàtria el 1833 en ocasió del sant del seu patró. La transcendència del poema mai fou imaginada per l'autor, ja que aconseguí potenciar l'aparició del romanticisme en llengua catalana i endreçar la irregular tradició cultural precedent.

L'Estàndard Lingüístic

L'estàndard és una varietat comuna, general i supradialectal, altament codificada, que coneixen la majoria de parlants d'una llengua i la tenen com a model de preferència. Té com a finalitat la intercomunicació entre els parlants i superar les diferències dialectals, geogràfiques i socials. Les característiques són:

• Posseeix unes normes pròpies ortogràfiques, gramaticals i lèxiques, que acata la comunitat parlant.
• És cultivada estilísticament pels escriptors, poetes, pensadors...
• És el mitjà de comunicació utilitzat per la premsa, la ràdio, la televisió...
• És el model de llengua que empra l'administració.
• És ensenyada a les escoles.
• És més elaborada en molts camps del lèxic, com el científic, el tècnic industrial...
• Gaudeix de prestigi.

Es parla de l'estàndard com la varietat de tothom perquè tots la poden fer seva, però també la varietat de ningú, ja que no es correspon a cap zona geogràfica i no és parlat per un determinat grup. Té una funció unificadora, separadora, prestigiadora, participativa i com a marc de referència.

El Procés d'Estandardització

Les fases del procés d'estandardització de la llengua catalana comencen amb Ramon Llull, la Cancelleria Reial i Pompeu Fabra. Els processos d'estandardització són el resultat d'una tendència a establir i perfeccionar la forma lingüística. Són aquests:

1. Selecció: Triar una determinada varietat lingüística a partir de la qual es desenvoluparà el procés.
2. Codificació: Té tres etapes: fixació de l'ortografia, fixació de la gramàtica i inventari del lèxic. L'objectiu és reduir al màxim la variació de la llengua.
3. Vehiculació: És l'ensenyament de la llengua codificada a la població i la implantació a tots els àmbits de la comunicació formal desallotjant l'estàndard que fins al moment els ocupava.
4. Elaboració: És el desenvolupament de l'obra codificadora. Comprèn l'actualització, l'enriquiment i l'especialització dels recursos expressius de la llengua.