Congrés de Viena, Ferran VII i Isabel II a Espanya
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,68 KB
El Congrés de Viena i la Restauració
Els regnes vencedors de Napoleó, reunits en un Congrés de Viena el 1815, van restablir les formes polítiques de l'Antic Règim i van modificar el traçat de les fronteres europees basant-se en tres principis: legitimisme, absolutisme i equilibri internacional. Per assegurar l'absolutisme, Àustria, Rússia i Prússia van signar el 1815 el Tractat de la Santa Aliança, pel qual es comprometien a oferir una mútua ajuda i a realitzar una política d'intervencionisme (els monarques podien intervenir militarment a favor d'un rei obligat a regnar sota les condicions del liberalisme).
Reinat de Ferran VII (1808-1833)
Està dividit en tres fases:
- 1r Sexenni absolutista (1814-1820): Els liberals estaven enfadats per la restauració de l'absolutisme. Dada la seua inferioritat, van recórrer a la conspiració i al pronunciament (aixecament de l'exèrcit amb ajuda dels burgesos), però tots van fracassar.
- 2n Trienni liberal (1820-1823): Riego va proclamar a Andalusia la Constitució de 1812. Al principi només li seguia part de l'exèrcit de Cadis, però va acabar triomfant gràcies a l'ajuda dels militars i la burgesia corunyesa.
- 3r Dècada ominosa (1823-1833): La por a la revolució va fer que les potències absolutistes europees intervinguessin per recuperar el poder absolutista de Ferran VII. En 1823 un exèrcit francès va invadir Espanya sense trobar resistència, a excepció de Cadis i la Corunya. A causa d'això, Ferran VII va recuperar el poder, va derogar la constitució i va perseguir els liberals.
En 1830 Ferran VII va derogar la llei sàlica (llei que no permetia governar a una dona) i va proclamar hereva la seua filla Isabel (nascuda pel seu matrimoni amb Maria Cristina de Borbó), però aquesta mesura no va ser acceptada pel seu germà Carles, creant un greu problema dinàstic. En 1833 mor, i tant Isabel com Carles són proclamats reis pels seus partits; aquesta divisió provoca la primera guerra carlista.
Reinat d'Isabel II (1833-1868)
Quan mor el seu pare, ella només té 3 anys, pel qual va actuar com a regent la seua mare des de 1833 fins a 1840, i després el general progressista Espartero des de 1840 fins a 1843. En aquest període destaquen:
- La primera guerra carlista (1833-1839): Entre els partidaris d'Isabel i els de Carles. Els carlistes defensaven l'absolutisme, l'ordre tradicional i les lleis forals, pel qual comptaven amb el suport de Catalunya, Navarra i les províncies basques. La guerra va rematar amb la signatura del Conveni de Vergara, entre el carlista Maroto i l'isabelí Espartero, en el qual els carlins acceptaven a Isabel II a canvi d'arribar a un acord amb les lleis forals.
- El triomf de la revolució liberal: Per a atraure's als liberals, Maria Cristina va prendre diverses mesures (concessió d'amnistia per als exiliats i l'organització d'Espanya en províncies en 1833). Però entre 1835 i 1836, gràcies a les mesures desenvolupades, van fer-se amb el poder i, gràcies també a les nombroses reformes fetes, van donar triomf a un model liberal (mesures com la desamortització eclesiàstica, la recuperació de la legislació aprovada a les Corts de Cadis i la nova Constitució de 1837).
El regnat personal d'Isabel II comença en 1843, a l'edat de 13 anys. Va governar recolzant-se en Narváez i en O'Donnell. En el seu regnat personal es distingeix:
- La dècada moderada (1843-1854): Governaven els moderats dirigits per Narváez. Per reprimir les protestes van crear la Guàrdia Civil el 1844. Per la frustració i radicalització per part dels progressistes, va aparèixer en 1849 una nova família liberal, els demòcrates. En 1850 es posa el primer maó del Congrés dels Diputats.
- El bienni progressista (1854-1856): En 1854 els progressistes triomfen amb un pronunciament i Espartero presideix el govern, però a causa de les diferències entre ells, els moderats recuperen el poder en 1856. Les reformes progressistes més destacades van ser (en 1855) la llei de la desamortització general i la llei de ferrocarrils.
- La dècada moderada-unionista i el final del regnat (1856-1868): En aquest període es van alternar els unionistes d'O'Donnell i els moderats de Narváez. A partir de 1866, per culpa de la política autoritària de la reina, el poble estava descontent. En 1868 la revolució va expulsar a Isabel II del tron.