Partenó i Discòbol: arquitectura i escultura de la Grècia clàssica

Partenó

Ictinos i Cal·líkrates van construir el Partenó, el grec clàssic més important dedicat a la deessa Atena. Al segle VI va ser transformat en una església cristiana i al segle XV en una mesquita amb un minaret altíssim. Es va mantenir sencer fins al segle XVII, quan els turcs el van utilitzar com a polvorí en la guerra contra Venècia i va esclatar. Va ser reconstruït i avui s'enfronta al desgast mediambiental.

a. Forma

Els elements verticals (columnes i murs) aguanten les estructures horitzontals (entaulament), característica de l'arquitectura arquitravada, on predomina la línia recta. L'entaulament està compost per un arquitrau, un fris i una cornisa. Vist des de dalt, té una coberta a dues aigües amb els seus frontons.

e. Exemple i inventari

Està construït seguint l'ordre dòric. És un temple octàstil (8 columnes a la façana principal), amb pòrtics hexàstils a les dues façanes i una doble filera de columnes. El temple s'alça sobre un estilòbat i dos estrats que conformen l'escalinata d'accés a l'edifici, per tots els costats. Sobre aquests s'aixequen sense base les columnes dòriques. Es veuen els fusts de les columnes robustos i de baixa alçada, que arriben mitjançant un collarí al capitell (de forma senzilla, format per un equí i un àbac). Després trobem l'entaulament format per l'arquitrau, i sense ornament, després el fris (tríglifs i metopes) i la cornisa. El frontó està format per un triangle on hi ha la cornisa a la base. És de planta rectangular amb una cel·la d'accés a dues estances incomunicades, tot formant un temple doble amb dues façanes d'accés amb dues columnes.

La sala més gran contenia la famosa estàtua crisoelefantina d'Atena, esculpida per Fídies. La situació de les finestres estava pensada perquè, quan el sol sortís, il·luminés l'estàtua. La sala més petita és l'opistòdom, on es guardava el tresor del temple.

s: Adopta moltes proporcions atípiques i un nombre de columnes poc freqüent. Edifici a escala humana, predominen les línies rectes fruit del sistema arquitravat.

f. Ofrena monumental als déus i una demostració de la grandesa d'Atenes.

.int. Façana principal orientada al sol-orient. Era de blancor enlluernadora i viva policromia. Tot, efectes òptics per l'esforç dels arquitectes, decorat amb escultures de Fídies. Frontó oriental, representa el naixement d'Atena, o una disputa entre Atena i Posidó, i un conjunt de 92 metopes.

Discòbol

Mirón, 460 a.C., grec clàssic, força fos­sa (còpia romana d'un original de bronze), monocroma, 1,53 m. Tema: atleta esculpit en el moment d'llançar un disc. Els músculs són en extensió, que expressen moviment pur. El llançador està totalment concentrat.

a.f:

Mirón no vol acostar-se a la realitat sinó donar sensació de moviment que adopten els llançadors. Va fer un gran esforç per a distanciar-se de l'hieratisme i convertir-se en l'artista del moviment. Intenta escollir el moviment de màxima tensió, i veiem la següent acció: pas endavant i deixar anar el disc.

Composició feta a partir de triangles i línies corbes. Cap, malucs i peus formen una mitja circumferència que s'oposa a l'altra mitja circumferència que formen braç i os stssos. El dret cap enrere per agafar impuls i l'esquerre sobre el genoll. En segon pla i a la línia en zigzag que trenca qualsevol armonia estàtica, que va des del disc cap a l'esquena dreta, d'aquesta al maluc i d'aquest al genoll i del genoll al peu aixecat. Només té sentit si es mira de front.

e:

Forma part del classicisme inicial, per això té cosses del període arcaic. El cap té reminiscències d'immobilitat i el somriure és semblant a l'estereotipada dels kouroi. El peu sembla un casc i els cabells no es distingeixen dels altres.

c.s.

Jove en la seva plenitud física que adopta la postura d'apunt de llançar un disc.

f:

Destinat a ser contemplat.