El part natural: etapes, inducció i senyals de part

Clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,48 KB
Actualizado el

Resumen

El document explica el part natural o vaginal com a procés fisiològic i descriu el paper de les prostaglandines, la inducció del part quan l'embaràs arriba a la setmana 41, i l'amniorrexis. També repassa els senyals d'alarma i de part imminent, com el tipus de pèrdues vaginals i el tap mucós.

Puntos clave

  • Les prostaglandines són substàncies lipídiques que afavoreixen la maduració del coll de l'úter i desencadenen les contraccions.
  • Quan l'embaràs arriba a la setmana 41 sense que el fetus hagi nascut, es programa la inducció del part.
  • Per induir el part s'utilitza gel de prostaglandines i, de vegades, oxitocina per accelerar la dilatació.
  • L'amniorrexis (trencament de la bossa de les aigües) comporta l'alliberament de prostaglandines i accelera les contraccions.
  • Les pèrdues vaginals incolores indiquen que el part encara no és imminent, mentre que les pèrdues abundants com una menstruació poden indicar un despreniment de la placenta i requereixen anar a l'hospital.
  • El tap mucós és una secreció gelatinosa amb sang que tanca el coll de l'úter; la seva pèrdua indica l'inici de la dilatació però no és un senyal inequívoc de part.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

El Part Natural o Vaginal

El part natural o vaginal és un procés fisiològic que anuncia el naixement d'un nadó. El seu desenvolupament segueix un procés previsible, amb etapes que marquen temps que cal respectar i que requereix cures necessàries per a les futures mares.

Prostaglandines: Funció i Ús en el Part

Les prostaglandines són un conjunt de substàncies capaces d'afavorir la maduració del coll de l'úter i desencadenar les contraccions que posen en marxa el part. Són substàncies lipídiques, amb funcions similars a les d'una hormona, presents en diferents fluids i teixits de l'organisme, inclosos alguns dels implicats en la reproducció humana, com l'úter i el semen. En el camp de l'obstetrícia, les prostaglandines intervenen en la posada en marxa de les contraccions i el part, i s'utilitzen, en forma de fàrmac, per provocar o induir el part en cas necessari.

Inducció del Part: Quan i Per Què

Actualment, quan l'embaràs arriba a la setmana 41 i el fetus no ha nascut, es programa la inducció al part.

Per induir el part, en primer lloc, es recorre a l'ús de gel a base de prostaglandines, ja que provoquen l'activitat contràctil de l'úter. Així mateix, es pot recórrer a l'administració d'altres substàncies, com l'oxitocina, per accelerar la dilatació. Per la seva banda, el trencament de la bossa de les aigües (amniorrexis) també accelera les contraccions, ja que comporta l'alliberament d'una gran quantitat de prostaglandines.

A tall de curiositat, cal assenyalar que, quan l'embaràs arriba a terme, la gestació és normal i no comporta cap risc advertit pel ginecòleg que segueix l'embaràs, les relacions sexuals poden activar les contraccions, ja que el líquid seminal també conté prostaglandines.

L'Amniorrexis: El Trencament de la Bossa de les Aigües

L'amniorrexis és el trencament de la bossa amniòtica, el que es coneix popularment com a"trencar aigüe". Una vegada que la bossa es trenca i el líquid amniòtic contingut s'expulsa, el fetus queda desprotegit, de manera que el naixement és imminent, tot i que no sempre és tan ràpid.

Senyals de Part: Tipus de Pèrdues Vaginals

Les pèrdues són la presència de sang o restes de sang d'expulsió vaginal.

  • Si són incolores, vol dir que tot va com cal i que el part encara no és imminent.
  • Si són de color fosc, s'ha d'acudir a la clínica o l'hospital més proper, sense perdre la tranquil·litat.
  • Si hi ha pèrdues de sang, és a dir, estries sanguinolentes barrejades amb el líquid amniòtic, no cal afanyar-se.
  • Si la pèrdua és abundant, com una menstruació, cal anar directament a la clínica o a l'hospital, perquè pot tractar-se d'un despreniment de la placenta.

El Tap Mucós: Què és i Què Implica

El tap mucós és una secreció gelatinosa tenyida de sang, que està col·locada al coll de l'úter. Serveix de barrera entre la cavitat uterina i la vagina, i el seu aspecte és sanguinolent i gelatinós.

No obstant això, no s'ha de confondre amb el possible sagnat de la futura mare si, per exemple, pateix hemorroides que sagnen després de l'esforç de la defecació, o si també pateix restrenyiment.

La pèrdua del tap mucós implica l'inici de la dilatació del coll uterí, però no constitueix un senyal de part inequívoc. I és que el part pot retardar-se fins a alguns dies després de la pèrdua del tap mucós.

Preguntas frecuentes

Quan es programa la inducció del part?

Quan l'embaràs arriba a la setmana 41 i el fetus no ha nascut, es programa la inducció al part.

Què és l'amniorrexis?

L'amniorrexis és el trencament de la bossa amniòtica, popularment conegut com a trencar aigües. Després del trencament el naixement és imminent, tot i que no sempre és tan ràpid.

Quan cal anar directament a l'hospital per una pèrdua vaginal?

Si la pèrdua és abundant, com una menstruació, cal anar directament a la clínica o a l'hospital, perquè pot tractar-se d'un despreniment de la placenta. Si són de color fosc, també s'ha d'acudir a la clínica o l'hospital més proper.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Quina és la funció principal de les prostaglandines en el part?
2. A partir de quina setmana d'embaràs es programa la inducció del part si el fetus no ha nascut?
3. Què és l'amniorrexis?
4. Quin significat té una pèrdua vaginal incolora?
5. Quina pèrdua vaginal pot indicar un despreniment de la placenta?
6. Què serveix el tap mucós?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.