Origen de la Vida i Evolució Humana: Teories i Evidències

L'origen de la vida

Hipòtesi principal: La vida va aparèixer a la Terra fa més de 3.500 milions d'anys. Els científics creuen que els primers éssers vius eren d'organització simple i la resta d'organismes que han existit i que existeixen procedeixen dels primers. Però el problema és com es van originar els primers éssers vius. Aquesta qüestió es va plantejar a la dècada de 1920.

La hipòtesi extraterrestre de la vida: Hipòtesi de la panspèrmia

Al segle XIX, molts científics pensaven que els meteorits podien transportar microorganismes capaços de suportar les condicions de l'espai exterior. La presència de compostos orgànics va fomentar la viabilitat d'aquesta teoria. La hipòtesi de la panspèrmia, defensada pel químic Arrhenius l'any 1906, suggeria que formes de vida diminutives s'escapaven d'algun planeta, eren transportades per la radiació lluminosa i es desplaçaven a la deriva per l'espai. L'argument en contra és que cap ésser viu pot suportar les condicions de l'espai. Arrhenius contesta que la vida va ser sembrada a la Terra, i potser en altres planetes, per éssers intel·ligents que procedien d'altres sistemes solars que havien aconseguit un grau d'evolució alt i, per aquesta raó, disposaven de sistemes per evitar les radiacions.

Hipòtesi d'Oparin

El bioquímic rus Oparin, l'any 1922, va proposar que la vida va anar precedida per l'evolució química. La majoria de les explicacions modernes es basen en la hipòtesi d'Oparin. Llavors, l'edat de la Terra és de 4.600 milions d'anys i els fòssils més antics tenen 3.500 milions d'anys. L'etapa inicial fou la formació de molècules a partir de matèria de la Terra primitiva. Per a aquest procés va ser necessari:

a) Precursors químics: L'atmosfera primitiva contenia metà, amoníac i vapor d'aigua, i molècules inorgàniques.

b) Font d'energia: Principalment la radiació del Sol, les càrregues elèctriques de l'atmosfera. En refredar-se la superfície terrestre, la condensació de vapor d'aigua va donar lloc als oceans primitius, i així la formació de les primeres molècules, "brou primordial".

L'experiment de Miller

L'any 1953, el científic nord-americà Miller va comprovar experimentalment la hipòtesi d'Oparin. En un aparell que reproduïa les condicions de l'atmosfera primitiva, va fer bullir aigua amb metà, amoníac i hidrogen. Va sotmetre la mescla a descàrregues elèctriques que simulaven la radiació solar. Al cap d'unes setmanes, va trobar un nombre de molècules orgàniques.

De la síntesi prebiòtica als primers organismes

Oparin opina que a partir de petites parts del brou primordial es van formar els coacervats. Els coacervats presenten una característica fonamental per poder ser els precursors dels primers éssers vius, i és que la velocitat de les reaccions químiques de l'interior difereix de l'exterior, cosa que suposa l'inici d'un metabolisme. Una altra característica és que la seva grandària és excessiva i tendeixen a trencar-se espontàniament.

L'ARN com a primer transportador d'informació

Aquest procés podria haver-se format en un ambient precel·lular.

La nutrició dels primers éssers vius

Els primers éssers vius devien ser probablement heteròtrofs anaerobis, i la seva supervivència hauria estat dependent de les molècules riques en energia del brou primordial. En anar-se esgotant els nutrients, alguns organismes devien seguir un camí evolutiu que els va permetre fabricar la seva pròpia matèria orgànica.

Creació d'una atmosfera amb oxigen

En el medi aquàtic, els organismes estaven protegits de la radiació ultraviolada del Sol, que era absorbida per l'aigua. La presència d'oxigen va originar l'aparició de la capa d'ozó.

L'origen i la naturalesa de l'ésser humà

Interpretacions religioses

Totes les cultures han creat mites sobre l'origen de l'univers, de la vida i de l'ésser humà. La concepció dels egipcis i dels sumeriobabilonis, dues civilitzacions amb un cert nivell de desenvolupament tècnic i científic, depenia dels llibres sagrats. Els profetes hebreus van basar la moral de la humanitat en la noció d'un Déu únic, creador i etern.

Interpretacions filosòfiques

Anaximandre afirmava que els animals van sorgir a l'aigua i van passar a la vida terrestre, i que l'ésser humà es va originar a partir d'éssers diferents. Plató i Aristòtil comparteixen una visió estàtica de l'univers, i les seves idees, incorporades al pensament cristià, presenten una imatge fixista.

Evidències proporcionades pels fòssils

El naturalista francès Cuvier va apuntar la idea que els fòssils podrien correspondre a espècies extingides. Això contraposava el fixisme. Per la successiva evidència, es va idear la teoria de les creacions successives. Segons aquesta teoria, la Terra hauria estat poblada per fauna producte d'actes creadors, seguit d'actes d'anihilació catastròfics.

La teoria de Lamarck (1744-1892)

El naturalista francès Jean-Baptiste Lamarck es va oposar al fixisme. La seva teoria es basa en els principis següents:

• Els éssers vius tenen una tendència a adaptar-se a ambients més diversos.
• Quan s'adapten a un ambient canviant, alguns éssers han de fer servir més uns òrgans que altres, i els que utilitzen menys tendeixen a atrofiar-se.
• Si els canvis ambientals originen necessitats del tot noves, poden sorgir, com a resposta, altres òrgans.
• Perquè els caràcters nous es perpetuïn, han de ser hereditaris.

La teoria de Darwin (1809-1877)

Darwin va idear la teoria de l'evolució, basada en observacions de l'evolució de les espècies per selecció natural. Després d'anys d'observacions, arriba a les conclusions següents:

• En condicions naturals, es produeix una descendència molt més que suficient.
• En la naturalesa, només una minoria dels éssers nascuts aconsegueix prosperar.
• Sobreviuen els més aptes o els més ben adaptats a un ambient.
• Els supervivents són els que triomfen en l'anomenada lluita per l'existència.
• Els supervivents són els progenitors de la generació següent, a la qual transmeten els trets adaptatius favorables, i així successivament.

Neodarwinisme o teoria sintètica de l'evolució

Aquesta teoria considera que les mutacions espontànies i la recombinació genètica són la font de la variabilitat hereditària en les poblacions. Les mutacions poden ser hereditàries perquè són degudes a modificacions en els gens i sempre es produeixen a l'atzar.

Els Australopithecus

Simis de l'Àfrica austral, van viure a Àfrica fa entre 4 i 1,6 milions d'anys. Es distingien per la postura erecta i per la marxa bípeda. El seu crani era petit i la seva intel·ligència, com la dels ximpanzés actuals. El més antic dels Australopithecus, l'Australopithecus anamensis, va ser trobat a Kenya i té una antiguitat d'uns 4 milions d'anys. Una espècie més moderna, l'Australopithecus africanus, va viure al sud i a l'est d'Àfrica fa entre 2 i 3 milions d'anys. És l'espècie més emparentada als humans.

L'home de Neandertal

El primer fòssil es va trobar l'any 1865 a la vall de Neandertal, Alemanya. Es van estendre des d'Europa fins a Àsia central i el Pròxim Orient.

Homo sapiens

Té un aspecte semblant al dels humans actuals.

Hominització

Adquisició de les característiques morfològiques i culturals del llinatge humà.

Adquisició de la marxa bípeda

L'ésser humà no és l'únic primat que es manté a peu. El goril·la i el ximpanzé poden fer-ho en diverses ocasions.

Adquisició del llenguatge

La laringe d'un ximpanzé es troba situada a la part alta del coll, de manera que deixa poc espai per a la faringe, que no pot modificar els sons emesos i només permet els sons dels grunyits. En canvi, la laringe humana es troba a baix, cosa que permet transformar els fonemes en paraules. El llenguatge va anar evolucionant de manera irregular, amb avenços ràpids alternats amb períodes llargs. No obstant això, fins a l'aparició de l'Homo sapiens, no es va produir una evolució lingüística que es pugui considerar significativa.

Adquisició de tècniques i d'una activitat cultural

El llenguatge i la cultura són les característiques més distintives de l'ésser humà. Els primers estris de pedra tallada daten de fa dos milions d'anys i s'atribueixen als Homo habilis. L'art prehistòric és una activitat cultural avançada.