Origen de les serralades: deriva continental i Pangea

L'origen de les serralades

Escala de temps geològic

Antigament es creia que la Terra tenia uns 4.000 anys.

Escala de temps actual

Actualment sabem que la Terra té uns 4.500 milions d'anys i la unitat de mesura del temps geològic sovint és el milió d'anys (10⁶ anys).

Fixisme

Fixisme (s. XVIII-XIX): les teories fixistes defensaven que els continents havien estat sempre situats en la mateixa posició.

Mobilisme

Mobilisme (s. XX): les teories mobilistes afirmaven que els continents es desplacen contínuament.

Alfred Wegener i la deriva continental

Alfred Wegener va ser un meteoròleg alemany que, el 1912, va proposar la teoria de la deriva dels continents. Wegener sostenia que els continents d'ambdós costats de l'oceà Atlàntic s'estaven separant i que, aproximadament fa 200 milions d'anys, havia existit un supercontinent anomenat Pangea que es va disgregar.

Pangea i les evidències

Wegener va aportar diverses línies d'evidència en suport de la seva hipòtesi:

Argumentació geogràfica

La semblança en la forma de les línies de costa dels continents, especialment dels que envolten l'oceà Atlàntic, indica que havien estat units. Aquesta observació ja l'havia fet Alexander von Humboldt a finals del s. XIX, però no es va relacionar immediatament amb la possibilitat que els continents haguessin estat units.

Argumentació paleontològica

Wegener va recopilar dades paleontològiques que mostraven fòssils idèntics en roques de més de 200 milions d'anys en continents avui aïllats. Segons la teoria de l'evolució de Charles Darwin, si diferents poblacions d'una espècie es separen i evolucionen de manera independent, acabarien formant espècies diferents. La presència de fòssils idèntics només s'explica si els continents van estar units durant la vida d'aquests éssers.

Argumentació geològica

Si els continents havien estat units, els tipus de roques i les estructures anteriors a la separació haurien de coincidir en posicions adjacents dels continents. Wegener va trobar, per exemple, roques ígnies idèntiques d'uns 2.200 milions d'anys al Brasil i a l'Àfrica, i cadenes muntanyoses antigues amb estructures semblants a ambdós costats de l'oceà Atlàntic.

Argumentació paleoclimàtica

Wegener va descobrir dipòsits de sediments transportats per glaceres de fa més de 250 milions d'anys a l'Amèrica del Sud, l'Àfrica, l'Índia i Austràlia. Va interpretar la ubicació d'aquests dipòsits tenint en compte la continuïtat que tindrien quan les masses continentals estiguessin unides, i els va situar més prop del pol sud terrestre del que es troben avui.

Volcans i terratrèmols: per què no a tot arreu?

Les activitats volcàniques i símiques es concentren principalment en els límits de les plaques tectòniques. Això explica per què no hi ha volcans ni terratrèmols per igual en totes les àrees del planeta: els límits de placa són zones d'interacció (separació, col·lisió o lliscament) on s'allibera energia i es genera magma o falles actives.

Escala Mercalli

L'escala Mercalli és una escala de 12 graus que mesura la intensitat dels terratrèmols a partir dels seus efectes sobre les persones, les construccions i el paisatge. Els graus descrits són (en una forma descriptiva):

• Instrumental
• Molt feble
• Feble
• Moderat
• Moderadament fort
• Fort
• Molt fort
• Destructiu
• Violent
• Intens
• Extrem
• Cataclísmic

Convecció i transferència de calor

La convecció és una de les tres formes de transferència de calor. Es produeix quan un fluid s'escalfa, disminueix la densitat i tendeix a pujar, desplaçant cap avall els fluids més freds i densos.

Moviments de convecció

Aquests corrents de convecció a l'interior de la Terra influeixen en el vulcanisme i la sismicitat:

• Vulcanisme: Les zones volcàniques estan clarament relacionades amb la convecció interior. Els corrents ascendents donen lloc a dorsals oceàniques i a zones de ruptura continental, mentre que els corrents descendents estan associats a arcs d'illes volcàniques (per exemple, el Japó) i serralades continentals volcàniques (per exemple, els Andes).
• Terratrèmols: Les principals zones sísmiques del planeta estan relacionades amb corrents de convecció descendents, com el cinturó del Pacífic i la zona Mediterrani-Transasiàtica. Els corrents ascendents provoquen sismes més superficials i de baixa magnitud a les dorsals oceàniques.

La teoria de l'evolució de Charles Darwin indica que si diferents poblacions d'organismes d'una mateixa espècie s'aïllen i evolucionen de manera diferent, poden donar origen a espècies noves. Wegener va utilitzar aquesta idea, i la recopilació bibliogràfica de dades paleontològiques, per demostrar l'existència de fòssils idèntics en roques de més de 200 milions d'anys en continents aïllats. Aquest fet només es podia explicar si els continents havien estat units durant l'existència d'aquests éssers vius.

La teoria de l'evolució de Charles Darwin indica que si diferents poblacions d'organismes d'una espècie s'aïllen i evolucionen de manera diferent i donen origen a espècies diferents. Wegener va descobrir, a partir de la recopilació bibliogràfica de dades paleontològiques, l'existència de fòssils idèntics en roques de més de 200 milions d'anys en continents aïllats. Aquest fet només es podia explicar si els continents havien estat units durant l'existència d'aquests éssers vius.