Origen i Característiques de l'Art del Renaixement Italià

El Renaixement: Origen i Cronologia

El Renaixement es va iniciar al començament del segle XV i va durar fins a finals del segle següent. El fet que el Renaixement sorgís a Itàlia té a veure amb diversos factors:

Factors Clau de l'Origen a Itàlia

• Canvis socioeconòmics de la Baixa Edat Mitjana: Moltes ciutats italianes van experimentar un gran creixement econòmic durant aquest període.
• Organització política en ciutats-estat: Itàlia era un conjunt de territoris independents, amb una vida urbana molt activa.
• Tradició viva de l’antiguitat clàssica: El record de l’esplendor de l’antiga Roma va mantenir sempre viva la memòria d’un passat grandiós i digne d’admiració, que es pretenia recuperar.

Canvi de Mentalitat i Humanisme

El Renaixement va comportar un canvi profund de mentalitat, que es pot resumir en:

• Interès renovat per l’home (Antropocentrisme): L'home, com en l’antiguitat clàssica, es va convertir en la mesura de totes les coses. Això no implicava el rebuig de la religió, sinó una revaloració de la raó humana davant de la visió teocèntrica medieval.
• Conciliació de pensament: Afany de conciliar el pensament antic amb el cristianisme. Els mites es podien interpretar. A Florència es va fundar l’Acadèmia Neoplatònica, que tenia com a propòsit final conciliar el pensament platònic i el cristianisme.
• Secularització de la cultura: Triomf del pensament humanista. El Renaixement italià comprenia totes les manifestacions de l’art.

El Renaixement defensava una concepció de l’art diferent que gravitava al voltant de la recuperació del món antic: els models de l’antiguitat clàssica, l’aspiració a la bellesa formal i el concepte de bellesa.

Etapes del Renaixement Artístic Italià

1. El Quattrocento (Segle XV)

   Va ser l’etapa d’indagació i experimentació del nou llenguatge artístic. Va tenir en la Florència dels Mèdici el seu focus més important.

2. El Cinquecento (Segle XVI)

   En aquesta etapa podem distingir dues fases:

   • Classicisme o Alt Renaixement

     Moment de màxima esplendor, amb figures com Bramante, Leonardo, Rafael i Miquel Àngel. El seu focus principal va ser Roma, especialment durant el papat de Juli II.

   • Manierisme

     El món ordenat i optimista del Renaixement es va començar a esquerdar. Va sorgir un art intel·lectual i efectista que s’apartava de les normes clàssiques, i que reflectia a la seva manera la inquietud i la crisi de valors de l’època. Durant molt de temps es va aplicar el terme manierista amb sentit pejoratiu.

L'Arquitectura Renaixentista

Els grans arquitectes del Quattrocento van rebutjar l’art gòtic i es van dedicar a estudiar l’antiguitat clàssica a través dels edificis romans conservats i del tractat sobre arquitectura de Vitruvi (segle I a.C.). El resultat va ser una reinterpretació de l’antiguitat, adaptada lliurement a les noves necessitats, però sense caure en la imitació.

Principis Estètics i Constructius

Ajustant-se a l’ideal de bellesa clàssica, basat en els principis d’harmonia, ordre i proporció, les construccions renaixentistes aspiraven a ser conjunts harmoniosos. Cada part havia d'estar ordenada i relacionada amb les altres segons un correcte sistema de proporcions matemàtiques. Per això, generalment es feia servir un mòdul que, sumat, multiplicat o dividit, determinava les mesures de tot l’edifici.

Elements Recuperats de l'Antiguitat

Encara que no es van pretendre imitar els models clàssics, es van recuperar elements de l’arquitectura clàssica i es van rebutjar els gòtics:

• Arcs de mig punt.
• Columnes o pilastres d’ordres clàssics.
• Volta de mig canó amb cassetons.
• Cúpules de doble casquet.
• Decoració inspirada en la Domus Aurea de Neró.

La Figura de l'Arquitecte Modern

Es va establir la diferència entre projecte i execució de l’obra, sorgint la figura de l’arquitecte en el sentit modern, com a teòric que dissenya prèviament la totalitat de l’edifici i deixa l’execució pràctica per al constructor.

L'Escultura del Renaixement

L'abundància a Itàlia de restes escultòriques del món antic havia estat una font d’inspiració constant que no s’havia interromput del tot durant l’Edat Mitjana. Florència fou també el bressol del Renaixement en el camp de l’escultura. Per tant, l’escultura del Quattrocento no va representar una ruptura amb la tradició artística anterior tan clara com la que hi va haver en l’arquitectura.

Característiques Essencials

No obstant això, la reivindicació explícita de l’antiguitat es troba en l’origen de les seves característiques essencials:

• Es valorava més la perfecció de les formes que no pas la seva funció docent i religiosa.
• La figura humana va ser el motiu principal, ajustant-se a un correcte sistema de proporcions, com en l’antiguitat.
• Es van recuperar el nu, el retrat i l’estàtua eqüestre, freqüents en l’art clàssic.
• Es va aplicar la perspectiva.
• Els materials preferits van ser el marbre i el bronze.