Formes úniques de continuïtat en l’espai comentari

FITXA 40: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUITAT EN L’ESPAI

FITXA TÈCNICA

Títol: Formes úniques de continuïtat en l’espaiAutor : Umberto Boccioni (Reggio de Calabria, 1882–Sorte, Verona, 1916)Cronologia:1913Material: bronzeEstil: futurismeTipologia: escultura exemptaTema: figura Humana en movimentLocalització: MoMA (Nova York)

CONTEXT HISTÒRICCronologia:

1913Les primeres Avantguardes coincideixen amb un període molt convuls de la història: nous Descobriments científics i tècnics, la difusió de noves ideologies, els Problemes socials derivats de la industrialització i una situació política a Europa marcada per la rivalitat colonial entre potències europees, la Primera Guerra Mundial (1914-1919), la Revolució Russa (1917) i el naixement del Feixisme i el nazisme.Els artistesdel Segle XX es mostraran receptius amb molts d’aquest problemes, i Reflectiranen les seves creacions, de Manera conscient o inconscient , els trets culturals, morals i polítics que Configuren el pensament d’aquest segle. Buscaran elements nous i provocadors, Reaccionant a les injustícies social que els envolten.L’art contemporani deixa De banda la captació externa de la realitat social i expressa les vivències Interiors de l’artista. Els artistes, que sovint se senten rebutjats, busquen Altres individus per fundar un moviment on expressar les seves inquietuds.Les Avantguardes neixen en aquest context, trencant amb els estils globalitzadors Del segle passat. La pintura pren el protagonisme dins d’aquest art innovador.Els Manifestos artístics prenen gran importància (els futuristes, per exemple, en Van fer més de 50).

ESTIL

El Futurisme Constitueix un dels primers moviments d’avantguarda del Segle XX. Sorgeix a Itàlia al 1909 en redactar Marinetti, el primer Manifest Futurista.
El Futurisme va ser Anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb l'art del Passat i crear un art nou des de zero, d'acord amb els nous temps.
Es Caracteritza per l’exaltació de la societat industrial, el progrés i la màquina, el dinamisme, l’energia i la violència;
tècnicament enpintura usen una amplia gamma de colors, divisionisme, simultaneïsmeper expressar el moviment i els temes més Representats són la ciutat i la figura humana en moviment.

DESCRIPCIÓ FORMALÉs una escultura de cos sencer, de forma antropomòrfica.
El tors no té braços, substituïts per una forma Arrodonida, i té les cames fixades a dos blocs (esquematització).
Està Realitzada en bronze, molt polit (símbol del progrés, que dóna també Dinamisme a la figura), i l’original és en guix. L'escultura excedeix els Límits corporis de l'ésser humà, i s'assembla a una bandera onejant al Vent.
Els contorns desdibuixats, com una prolongació del cos, expressen el Moviment en l’espai. Sembla que el cos que es representa serpentejant, lluitant Contra una força invisible i caminant endavant de manera decidida.
Els Peus, sobre dues plataformes quadrangulars que s’eleven respecte al pla accentuen La sensació de lleugeresa.